Ficus carica L.: lleva de la lleva de profigues

En les històries amb molts elements -jo en dic efecte 'Guerra i pau', de Tolstoi- no va pas malament de desgranar-los en punts separats, com faig avui amb les profigues aterrades, vistes suara mateix -inicis de maig.

Ficus carica L.: florada proterògina de profigues i perfum

L'estímul. Calen estímuls, en general, per a fer qualsevol cosa. En la redacció dels capítols d'aquest espai també hi ha, com una guspira amb força estimulant, uns motius originals que tenen aquesta virtut, la d'empènyer, avivar, uns gèrmens, capaços, per ells sols, de provocar altres estímuls, una col·lecta espontània que és la matèria bàsica, com el fang de l'escultor, que ha de servir per a construir un tema, uns arguments.

Una historieta articulada: la figuera Ficus carica L.

Capítol llarguerut, de divulgació de la biologia reproductiva de la figuera, que consta de tres parts:

1.  Una historieta articulada
2.  Galeria d'imatges glossades
3.  Resum

Aquestes parts, en format diferent però dedicades al mateix tema, es complementen i confio que el conjunt ajudi a que el tema sigui més clar i passador.

Ficus carica L.: dehiscència de les anteres

Resum. S'il·lustra la dehiscència de les anteres de flors de figons d'una cabrafiguera (1) del meu barri, la Sagrera.

Ficus carica L.: flors masculines equatorials

Un cop més, un capítol dedicat a un punt concret de la biologia de la figuera, amb l'avantatge propi, doncs, d'estrènyer el focus: la brevetat.

Ficus carica L.: inici de la maduració de les flors masculines i inici de la forma de la larva

Molts estaríem d'acord, segurament, en que en les llargues travesses -com la història natural de la figuera- es bo anar pas a pas, sense presses.

Vaig recaptant-ne dades. El recapte cronològic és clau, per assajar de dibuixar, després, els capítols d'una història que té una puntualització fenomenològica tan precisa i complicada.

En aquest sentit, la forma epigràfica m'ajuda força, en la puntualització d'observacions, i convida, alhora, a bandejar esbrancaments i digressions.

Les cabrafigueres de la Sagrera: llucs d'un llec llosc

Poc a poc vaig trobant-ne, de cabrafigueres. Certament, no són tan rares com vaig suposar. Passa que el nostre entorn està, com tots sabeu, molt i molt trinxat. Crec que es troben, sobretot, en espais marginals. Potser us demanareu què vol dir, això.

Dissabte 26 d'abril: els cultius mediterranis amb DEPANA

Capítol breu per anunciar que el proper dissabte, 26 d'abril, faré, amb els amics de DEPANA, una activitat per a veure alguns dels cultius més clàssics del nostre món mediterrani: les oliveres, els ametllers, les vinyes, la figuera, etc.

Certament, les darreres pluges han provocat una esplendor excepcional, sobretot una ufana, en les herbes, que no és gens habitual.

I ensopegarem -precisament el verb ensopegar és un ampelònim, ve de topar amb el cep, encepegar- les plantes en la plena brotada primaveral. Estem de sort.

Anirem de la Beguda Alta a Sant Llorenç d'Hortons, al Penedès. Els interessats podeu contactar amb l'entitat, pel mitjà que preferiu, trucada, correu, etc.

DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural.

Història natural de la figuera. En primer terme, figó d'hivern, grisenc; al costat, figons de primavera, de color verd oliva; i els brots novells, amb les primeres pampes dels rams de l'any. Veurem la història natural de la figuera, en aquest peu de la forma masculina.

La llúcia ha estat, tradicionalment, el peu d'empeltar els cirerers.

La Sagrera

© Romà Rigol Muxart

Col·lecció d'escadussos d'hivern

Aplec d'escadussos. Es tracta de recuperar -recollir- imatges i records de passeigs fets al llarg d'aquest hivern, que ja s'està fent vell. Allò que sembla sobrer o espars, allò que ens sembla que no fa joc, també mereix la nostra atenció i el seu espai.

Ficus carica (2): temps de mames o figons d'hivern

Introducció. Tal vegada alguns de vosaltres, els que no sabeu que la figuera presenta dues formes biològiques principals, direu: mames?, figons d'hivern?.

En aquesta introducció hi voldria termenejar, de forma abreujada, l'essencial de la biologia de la figuera Ficus carica L. Provem-ho, doncs.

Ficus Carica L. (1): ja venen les profigues, les veres figues llavoreres

Encetem avui una sèrie dedicada a la figuera Ficus carica L.. Sobre el nom científic de la figuera no sembla que hi hagi cap motiu per introduir-hi, al nom linneà, cap puntualització. Desgranat el tema en diferents capítols, a ben segur que pot ser molt més païdor, perquè a la història natural d'aquesta moràcia hi concorren tants aspectes diferents i, a més, d'una singularitat tan notable, que possiblement sigui molt millor fer-ho així.

Togores: dels rebolls d'un o dos fustals, d'unes cabrafigueres i de la seva ginodioècia

Capítol breu destinat a recollir dos punts molt diferents, d'una banda alzines de rebrot d'un, dos o més fustals; de l'altra, la troballa d'unes cabrafigueres, a la font de can Moragues.

Camps, arestes i altres llucs de Santiga

De Santiga a can Barnola i carener de can Vinyals (El Vallès Occidental). 6.5.2020. 

Recollim quatre estampes de la primera passejada, fora vila, d'aquesta primavera. Anem al veïnat de Santiga, d'origen medieval, actualment agregat a Santa Perpètua de Mogoda (1). L'el·lipsi temporal ens ha portat els sembrats, a la impensada, ja tombats i pallosos, a punt de la sega.

Hi ha bona saó, herbes de marge a dojo i un munt de plantes acotxades entre les canyes dels sembrats. Sona la petita orquestra dels ocells cantaires, pulcrament afinada, entre les verdes capces de pollancres i lledoners; el tiro-liro enlairat de l'oriol, l'abrandat discurs del tord i l'impetuós cant del rossinyol, fresc i tibat, com lluc d'avellaner.
≡
Species and keywords. Barley field, Hordeum distichon subsp. vulgare, Hordeum murinum subsp. leporinum, Artemisia annua invasive, Veronica persica, Polygonum aviculare (achene trigonous), Carex pendula (utricle and achene), Lonicera japonica invasive, plants that make ropes, Brachypodium sylvaticum, Ficus carica, Avena sterilis subsp. ludoviciana, Polycarpion tetraphylli Rivas-Martínez, Euphorbion prostratae Rivas-Martínez, Chenopodium botrys, dentate edge lemma.
≡

El camp d'ordi ja té les espigues colltorçades, mentre les dolces passades de les orenetes dibuixen arabescos en l'aire aquietat. N'hi ha una d'aturada a la panxa del cable.
≡

L'ordi palmell o ordi de dos carrells Hordeum vulgare L. subsp. distichum [≡ Hordeum distichon subsp. vulgare (L.) Cout.] és una de les varietats tradicionals d'ordi, la més primitiva, segons Miquel Pujol Palol (2). Fa l'espiga plana, té espiguelles en dos rengs oposats i arestes molt llargues, de fins a un eixem de llarg.
Les espigues són madures, en l'estadi de gra pastós. La fructificació relativament primerenca de l'ordi fa que no estigui tan exposat als riscos associats a les secades d 'estiu.

Mentrestant, les bacores virginals s'estufen

Paradoxes majals. Com sabeu, es diu que el mes de maig és el mes de les flors. I en la cultura cristiana és el mes de la Mare de Déu. No volem pas furonejar en els múltiples enllaços entre creences i natura, motivats, probablement, pel desvetllar de la primavera.

Però ve molt a tomb perquè avui veurem unes flors virginals i no només virginals, també recloses al dedins d'un claustre que no té altre lluc de trànsit al món que una entravessada espitllera. Avancem-ho: aquesta espitllera és l'hostíol de la figa i les flors verges són les de la figuera. Francament, no podríem de cap manera trobar un millor exemple floral que pugui combinar aquesta dualitat paradoxal, majal i fortament polaritzada: virginitat i fecunditat.

Ho veurem a l'altre cap d'aquesta conversa, però sense pretendre de cap manera voler sortir del monacal claustre de l'enigma.

▤

Fruitar al maig! Per molt o poc que nosaltres estiguem atrinxerats, la natura segueix el seu curs. Tot i la curtedat de l'abast del radi d'activitat permès, limitat, pertot hi notem, en les juntures del paviment, a les esquerdes dels vells edificis, als escocells, en els arbres dels patis que, com la figuera de la fotografia, amb empenta malden per desbordar les morralles de les partions, i, sobretot, en els marges i motes dels espais periurbans, llucs manifestos de l'impetuós desvetllar primaveral de la natura. 2.5.2020.
▤

Calçem-nos. Com que això de la biologia de les figueres -a aquest arbre li escau la pluralitat- és una matèria malsegura que en qualsevol moment pot fer-se rossoladissa i llisquívola, com una pala de glaç, procurarem calçar-nos els grampons, o sigui no moure'ns pas gaire del camí bo dels punts i extrems considerats d'admissió i conformitat general.

Vitis riparia amb fil·loxera

Apunts de morfologia de Vitis riparia, espècie americana d'empeltar, i brots atacats per la Fil·loxera Daktulosphaira vitifoliae.

En el recull d'avui hi veurem la morfologia foliar de Vitis riparia, una de les principals espècies de vinya utilitzades (1) com a patró o peu d'empeltar les varietats europees. Aquesta vinya americana es troba naturalitzada a la vegetació de ribera. Sembla que és força fàcil de distingir, a bell ull, però mantenim la reserva perquè sempre hi ha la possibilitat d'una possible ascendència que no sapiguem reconèixer. 

El report és d'una riera de l'Espai Rural de Gallecs (Vallès Occidental), on l'exemplar de vinya americana hi fa un tapís continu que s'alça cap als arbres com un llençol estès. Un d'aquests tapissos mig flotants que solen formar les lianes a les bardisses, amb la particular fermesa de tot allò que cedeix a la pressió. Les lianes fan xarxa: creen trames excepcionalment poderoses a còpia d'assegurar gran quantitat de fermalls -en Vitis els lligalls són les rosques dels circells.

Primavera al riu Ripoll

Molí de l'Amat. Sabadell. Vallès. 11.4.2019.

A l'altura del pont del molí de l'Amat, a prop de Sant Vicenç de Jonqueres, la vegetació del riu ofereix molts temes d'interès i acull plantes d'estatus molt divers. Fa uns 10 anys que l’ADENC va fer-hi una plausible restauració de la vegetació de ribera. Pollancres, salzes i freixes, arbres de ribera de gran creixent i capces esponeroses, configuren un paisatge seminatural força valuós i agradable, més encara quan ens hi acompanya el cant del rossinyol i les tallaretes, les dolces passades de les orenetes i els punts de color de les flors d’algunes d’herbes de ribera, com ara veròniques, créixens, lliris grocs o mostasses silvestres. En farem un repàs.

Salzeredes discontínues al riu Ripoll. Paisatge seminatural força valuós que amb el temps i la natural maduració del sòl pot destorbar l'aparatós expansionisme d'algunes herbes ruderals. Aquests arbres són molt vividors i tenen un creixent molt ràpid.

Estipes americanes viàries

Sant Julià d'Altura. Sabadell. 9.6.2019

Assagem de fer una passejada dominical per veure l'església de sant Julià, però la gran gernació concentrada i els camins terrers, poc aptes per a la cadira, ens decideix a fer-hi només una breu ullada. Això no obstant, aquesta breu ullada ha estat suficient per recollir dos temes que no deixen de tenir algun aspecte prou suggerent.

Abans, però, valdrà la pena destacar un fenomen social conspicu i interessant. Ens referim a les nombroses famílies que els diumenges i altres dies festius es congreguen en parcs de la riba del Ripoll habilitats per fer-hi menjars a la brasa -barbacoas-. Passen, d'aquesta manera, una folgada diada d'esbarjo a l'aire lliure i molt a prop de la ciutat. 

Retalló de fasci-graminetum d' Stipa caudata. Aquesta estipa és, a bell ull, inconfusible. Fa forres de gran talla, amb les tiges esteses a tot el volt. És enorme la profusió de flors de les grans panícules, corbades cap avall. Hi ha un barrancó a l'esquerra. Aquesta estipa necessita sòls profunds, frescos o humits. Aquestes han prosperat damunt mateix de la mota del barranc.