Plantes antropòfiles. Aquest adjectiu no és precisament una meravella, però l'utilitzo per a destacar que hi ha algunes plantes ruderals que van molt associades, singularment, a les poblacions amb gran concentració de persones, animals, vehicles, tràfic, tràfec, etc.
Aquest curiós tarannà el revelen molt bé els mapes de distribució: hi ha plantes localitzades, quasi exclusivament, al voltant de les àrees més poblades del Barcelonès, Tarragona, etc.
Vegem-ho, per exemple, en la distribució d'aquesta composta, trobada en el meu barri de la Sagrera.
El principal motiu d'escollir aquesta planta ruderal al·lòctona és de natura corològica, perquè, essent exclusiva d'alguns punts de la façana costanera, no és una planta gaire coneguda. Ja sabeu que en aquest gènere, amb espècies autòctones i d'altres, la majoria, al·lòctones, n'hi ha alguna de força invasora. I també és sabut que no són rars els casos de plantes nitròfiles que, essent inicialment d'implantació molt localitzada, posteriorment han experimentat processos expansius notables.
El cas de B. pilosus seria el d'una planta més aviat escassa. Els autors de la 'Flora vascular del delta del Llobregat' (ICHN-IEC, 2016): González, del Hoyo, Seguí i Valverde, la consideraren, en el seu moment, molt rara.
Breus notes. De les flors. Les exposo epigràficament, perquè són trets florals concrets.
- Com es veu a les fotos, hi ha flors ligulades i flors flosculades -tubuloses.
- En algunes de les flosculades semblen ben desenvolupats els dos òrgans, estams i pistils (flors hermafrodites).
- En d'altres, però, els estams es veuen escarransits. Són flors funcionalment femenines.
- El pistil de les flors marginals ligulades no sembla ben desenvolupat. Serien flors femenines estèrils, funcionalment vexil·lars.
- En les flors flosculades n'hi ha moltes que en comptes de tenir el calze amb dues arestes el tenen d'una sola.
- Les pàlees del receptacle tenen gran desenvolupament. Tenen una banda central brunenca i vores membranoses amples -escarioses.
- La part superior del tub de la corol·la i les dents presenta una superfície peculiar: és reticulada, semitranslúcida, papil·losa i molt brillant, amb un espurneig rutil·lant, com de purpurina.
- Les flors ligulades tenen solcs i cantells marcats i vies de suau coloració.
El gènere gramatical del nom. Es veu que en aquest cas la vacil·lació, sobre el gènere gramatical del nom botànic gèneric, és tan coneguda que ha motivat la seva pròpia literatura botànica, com podeu veure en el comentari preliminar del gènere, de la mà de M. B. Crespo, a 'Flora Iberica'.
Com he dit altres cops, que jo aquí hi recullli la forma proposada per Sáez, del seu catàleg crític de la flora de Catalunya, gramaticalment masculina, no significa altra cosa que confio que la seva elecció sigui encertada. No participo gaire de la desconfiança general que susciten les innovacions nomenclaturals, perquè les encertades, si més no, bé aniran imposant-se, amb el temps. Haureu vist que la forma femenina: Bidens pilosa L., és, de molt, la més habitual i la que consta en les flores de referència, la dels PC, la manual dels PC, la ibèrica, l'europea, etc.
Flòscul o flor tubulosa. Calze amb les dues arestes habituals, eriçades de pèls vidriencs, setulosos, retrorsos.
Flòscul amb una sola aresta, tret propi també de moltes flors, però tal vegada menys abundants.
Text i fotografies: Romà Rigol Muxart
