Passejada per un ram de flors

Em plau dedicar aquesta llarga passejada a l'amic Jordi Cebrián ('Fitoderia. Flora catalana'), antòfil, rodahostals i petjatermes sense brida.

▤

Tenim una selecció, un aplec de fotografies de flors que ens servirà per fer una passejada botànica, però per fer-la caldrà estar en molt bona forma, perquè ordenarem les plantes segons la sistemàtica i per a passar d'una a l'altra haurem de fer un seguit de salts taxonòmics, alguns vertiginosos.

Al lector introduït en la taxonomia botànica potser li sorprendrà la ruta que seguirem en aquesta passejada. L'ordenació sistemàtica de les plantes no és pas única i inamovible. Al contrari, hi ha grans diferències entre els diferents sistemes de classificació que han tingut més reconeixement. Aquí seguirem el sistema de Thorne, força apartat dels més tradicionals.

És clar que tot això, ara que amb els coneixements genètics i moleculars de les plantes s'ha produït una ensulsiada general de les classificacions clàssiques de les angiospermes, no sabem ni tan sols què significa (1).

Al igual que passa, sovint, quan anem d'excursió, l'orde dels punts que visitem no és rellevant en aquest espai. Es tracta simplement d'anar saltant d'una flor a una altra, i, de passada, anar llucant-ne semblances i dissemblances.

▤
DICOTYLEDONEAE

Magnolia x soulangeana Soulange-Bodin

Família Magnoliaceae

Ordre Magnoliales

En aquesta passejada floral la magnòlia morada és l'entrant ideal, perquè en botànica sistemàtica les magnòlies se situen als primers capítols de les plantes amb flor (angiospermes).
Alguns caràcters florals de la magnòlia es consideren típicament primitius, com ara la polimèria (1) i la disposició en espiral i lliure dels antofil·les. No hi ha diferenciació entre calze i corol·la. La magnòlia de fulla caduca o magnòlia morada fa flors grans i vistents, formades per tot de peces encavalcades, els tèpals, semblants a una tulipa a mig obrir. Resum: flor polímera de tèpals lliures i consemblants.
A propòsit de tulipes, en alguns carrers (2) es pot trobar l’arbre de les tulipes Liriodendron tulipifera, un tàxon que alguns autors, no tots, inclouen en aquesta mateixa família.
▤

Thalictrum tuberosum L.

Família Ranunculaceae
Ordre Berberidales
La gran família de les ranunculàcies mereix ser agrupada, amb l’anterior i segons el criteri de Thorne, en el superordre Magnolianae. Sigui com sigui, en la flor hi veiem algunes semblances, sobretot la polimèria, l’abundància i consemblança de les peces del periant, de disposició lliure i no verticil·lada, si més no aparentment.Hi ha també abundants estams –poliàndria- i diversos carpels –policàrpia-, tots ells òrgans encara ben lliures. Així doncs, en les famílies més primitives no hi ha concrescència de les peces florals. La possessió de carpels lliures i més o menys nombrosos va ser el motiu que aquesta família, juntament amb l’anterior i d’altres, s’agrupessin en l’ordre Policarpicae, tàxon en l’actualitat bandejat.

▤

Arbutus unedo L.

Subfamília Arbutoideae

Família Ericaceae

Ordre Ericales

Els brucs abans que les roses, les crucíferes i les malves? (3).  És senzillament la ruta que seguim, per estranya que ens pugui semblar. Aquestes diferències respecte del sistemes més clàssics, per exemple el de Cronquist, adoptat per molts botànics, posen en evidència que termenejar la filogènia de les plantes no és pas una matèria establerta sense discussions.

Carpologia, espermatologia i germinació de Ricinus communis

La germinació és un capítol apassionant de la vida de les plantes. Ocorre dins del terra en alguns casos; s'anomena, llavors, hipogea. Però en d'altres s'esdevé per damunt del terra i aleshores el procés és perfectament visible.

Avui veurem un cas de germinació epigea i les diferents parts de la llavor que hi són implicades. Veurem com es van desplegant a l'exterior i es converteixen en una planteta. 

En el trànsit, l'esbós borrós del germen es defineix i perfila a la perfecció i culmina en un plançonet. El ricí ofereix, per ser la llavor força grossa i de germinació visible, un exemple molt bo i molt didàctic, a més d'una gran plasticitat visual.

Carpologia i germinació de Ricinus communis (cliqueu en aquest títol per accedir al document en format pdf).

Vam documentar aquesta germinació l'octubre del 2017. El registre i  l'observació d'aquest infantament va ser una experiència d'allò més placèvola, per utilitzar un mot carnerià.
El document d'avui és fonamentalment morfològic i recull un bon plec de terminologia relativa al fruit i la llavor. Això no obstant, hi hem volgut introduir una dimensió fenomenològica, amb apunts sobre el desenvolupament i els canvis que impliquen el fenomen de la germinació. Confiem que aquests apunts puguin conferir una mica de vitalitat al procés registrat, contrabalancejant l'estatisme propi de la morfologia externa.
Val a dir, però, que podem prendre fotos del fenomen; podem assajar de puntualitzar-ne les parts i anomenar-les amb termes de la botànica; podem, fins  i tot, interpretar d'on pouen la llum, l'energia, algunes d'aquestes parts; però això no vol dir que puguem capir com es produeix la trasmudança d'un germen i l'infantament d'una planta. La biologia ens diu que hi ha una mena d'explosió cel·lular...però nosaltres, aquí, restem, un cop més, perfectament desglossats.

Nota. El mot del títol d'aquesta entrada espermatologia és llicenciós en el sentit literal que l'utilitzem: estudi de la llavor. No hi consta en el diccionari de botànica de Pius Font. S'utilitza més aviat en medicina, amb un altre significat.

Sabadell

Text i fotografies © Romà Rigol

Ricinus (i 6): la torna

Si heu tingut la cortesia de seguir l'anterior capítol d'aquesta sèrie dedicada al ricí, potser recordareu que hi dèiem que no sabíem si les formigues de casa nostra poden traginar les grosses llavors del ricí.

En Xavier Espadaler ha tingut la gentilesa d'enviar-nos unes notes força interessants, que ens serviran per cloure aquest petit cicle.

Ricinus (5): un tribut a les formigues

Les formigues caminen de pressa i tenen una força hercúlia. Són petites i no solem veure-les. Però són pertot, tant en els espais oberts com en els coberts i forestals. 

Tenen establerts amb les plantes uns vincles estrets i llargament consolidats. En són proves inequívoques uns petits carnussos que porten enganxats les llavors de moltes plantes, com ara les lletereses, les violes, les manxiules Helleborus o el ricí.

Càpsula tricoca i llavors (1) carunculades d' Euphorbia peplus, una lleteresa ruderal. L'eleosoma o carúncula (carnús format a l'entorn de l'orifici del primordi seminal) és la cofa que corona la llavor, de color de vori i una mica lluent.

Ricinus (4): un impost de sucres

Si teniu a prop una mimosa Acacia dealbata, podreu observar-hi un òrgan petit però força interessant, que normalment, per la petitesa, ens passa desapercebut. Al nervi de les fulles, just on es troben els peciòluls de les pinnes, hi ha unes petites boletes o granets, amb un clotet al mig. Són nectaris, glàndules que en determinades condicions exsuden gotetes de nèctar.

Fragment d'inflorescència de ricí. En aquesta varietat vermella o sanguínia, els nectaris alineats, situats a la base dels pecíols, encara destaquen més que en les varietats verdes.

Ricinus (3): l'invent de la txistera vasca

El ricí fa grans ramells de fruits espinescents. Al principi, la forma globosa del fruit no permet apreciar-hi bé els tres compartiments o carpels soldats. A mesura que s’asseca s'hi van diferenciant els solcs i aviat el pelló espinescent es contrau i s’esquinça en sis parts, dues per gallet, com s’aprecia en els dos fruits secs de la imatge. Un cop sec i ja sense l'embolcall del pelló, el fruit té forma de tres grills de mandarina enganxats. 

Fruits verds, fruits secs i peduncles testimonials de la caiguda d'altres, més avançats, amb els eixos placentaris penjants.

Ricinus (2): un nom molt carnisser i altres carnissers

El nom comú del ricí, com el científic Ricinus, prové del mateix mot llatí que significa paparra o llagasta, Ixodes ricinus, l’àcar de cos rodó i potes corbades que xucla la sang dels bens, gossos i, a voltes, de qui els tracta. L’homonímia es deu, possiblement, a la retirada entre l’àcar, quan està inflat i sadoll de sang, i la llavor, de forma bombada i fons de color de cacau clar.

Diuen que l'homonímia compartida pel ricí i la paparra es deu a la semblança entre l'animaló aferradís i la llavor.

Ricinus (1): conspicu i exuberant

Iniciem avui una petita carrandella de cinc –per ara- converses dedicades al ricí. Sabedors que el nostre estil de tirallongues farcides té alguns efectes inhibidors i qui sap si també indigestos, enfilem aquesta rècula de notes, no del tot escrites a rajaploma, amb l’ànim d’assajar de suscitar uns efectes ben diferents, és a dir, refrescants i estimulants com ho poden ser els grans de pebre del sarpat que de vegades aboquem al morter, quan ens disposem a picar-los, amb l’ajut de l’òrgan vegetal destinat a assolir la gravidesa de la fecunditat: el pistil, o sigui la mà de morter.

Ricinus communis. Euforbiàcia al·lòctona. Les plantes cultivades que deixen d'interessar-nos no es queden pas a casa, no, és clar. Riera de Sant Simó, Mataró (Maresme). 24.12.2016.