Andricus dentimitratus Rejtö (0): la galvana autumnal

Com sia que aquest espai restarà breument pausat, per uns dies, faig avui un avanç del proper capítol, el segon dels dedicats a la vespeta de les pipes del roure.

Aquest avanç és un breu flaix, força passador, confio, més que no els capítols llargueruts. Què hi farem, cadascú surt com surt, un boterut, l'altre benestruc; un esguerrat, l'altre esgarriat...

Vet aquí que em creia i temia que ja fèiem tard, que la vespeta de les pipes del roure farien com ses germanes, les de les boles del roure, que eixirien de llur estatge envernissat a l'octubre, però no. Vegem-ho.

La destral només és per a copejar amb la culata; calen un ganivet, una post i els cecidis, i, sobretot, una mica de curolla, ingredient imprescindible. 6.11.2026.

En la cecidologia importa molt saber quina és la part fiblada i excitada, en aquest cas la boleta de la gla novella, que queda del tot amagada, al dessota del 'bolet' vescós, que fa, de fet, d'atrapamosques -els insectes, furetajadors o fibladors, hi queden enganxats. 6.11.2026.

Ultrahivernal.  Al dedins de les pipes hi ha femelles partenogenètiques del cinípid Andricus dentimitratus. Aquestes vespetes ixen, de natural, tramuntat l'hivern, a la següent temporada, per a fer la posta.

Ara encara estan abaltides, molt sòpites, però perfectes, dormint en el seu clos pengívol, en una galvana autumnal; però, tot i això, les veurem, en el capítol següent.

Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart