De la flor, la floració i el retorn a la individualitat del panical blau Echinops ritro L. subsp. ritro

Efectivament, un capítol és una inflorescència, però la planta que dona grups de capítols té, lògicament, inflorescències compostes: inflorescència d'inflorescències.

De lletugues, xicòires i sopiteses de masteguera

Som en ple estiu, un estiu xardorós, preocupant. Fa molt de temps que les herbes de camps i camins són ben seques, palloses.

Notes de flora estival d'Ulldeter

No m'agrada gota d'anar a llocs freqüentats, però, certament, el circ d'Ulldeter té tot de trumfos, ben notables i atractius, que, tot seguit, assajo d'apuntar, a guisa d'introducció: la força del gneis i de les seves carenes esmolades; els matisos, insospitats, de la notable diversitat litològica; rierols ufanosos, mulladius molsuts i prats aigualosos o humits; el tapís enrasat de congestera, possiblement un dels tipus de vegetació de l'alta muntanya amb més caràcter, si es que tal cosa es pot dir, en una regió, en general, plena d'atraccions i de cops espectaculars.

Microcnemum coralloides (Loscos & J. Pardo) Buen subsp. coralloides

En aquest capítol hi recolliré aquesta petita salicòrnia, el microcnèmum, de dos espais propers, la Valcarreta, del Vedat de Fraga (o Serreta Negra, comarca de Baix Cinca), i l'Amarga alta (comarca de Monegros), una salada o clota salina.

Knautia nevadensis (Szabó) Szabó

Retorn. La natura és cíclica. Les flors tornen, a manera de recordatoris. I puntualitzen el calendari. A aquesta escabiosa ja li vaig dedicar un capítol. El d'avui en serà el simple recordatori.

Les flors de l'avellaner Corylus avellana L. (2)

L'avellaner Corylus avellana L. és un arbre de ribera de la família Betulaceae, de la subfamília Corylaceae. És propi de la regió biogeogràfica eurosiberiana.

És una planta monoica: cada peu té flors femenines i masculines, separades. Són flors menudes i poc vistents.

Notes organogràfiques de Campanula glomerata L.

Capítol dedicat a aquesta campaneta, en el format tipus fitxa sintètica de planta, no habitual en aquest espai. En el meu cas, però, no tan sintètica.

Com d'altres cops, m'agrada de fer notar que les descripcions són personals, no pas manlleus. Això sí, també hi introdueixo, ultra les organogràfiques, alguna nota fenomenològica.

Breu antografia del panical Eryngium campestre L.

El panical és un geòfit molt comú, en espais oberts, pastures i prats. Als fruits d'aquesta umbel·lífera umbelliferae ja li vam dedicar un capítol, que podeu rescatar aquí, si us vaga.

Les flors del panical tenen alguns punts interessants, per exemple la peculiar forma dels pètals o els estams, d'anteres ancorades.

Noves notes antogràfiques de Juniperus phoenicea L.

Visitare. Aquest mot llatí significa veure amb freqüència. És molt escaient al procediment necessari per apropar-nos al coneixement de la natura. Per a conèixer bé un lloc, un tema qualsevol, cal revisitar-lo.

Sí, de la floració de la savina ja vaig publicar-ne un capítol, que, si us vaga, podeu consultar en aquest enllaç: "Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L."

Maduració seqüencial: un apunt antogràfic de Ruta angustifolia Pers.

La ruda florida que ha motivat aquest apunt és d'un exemplar de la taula de dolomies i gresos que hi ha damunt de Pallejà -Baix Llobregat-, a la zona del Puig de l'Àliga.

Breu antografia de la farigola Thymus vulgaris L.

Resum. Quan trobem una timoneda -matoll de farigoles o timons- ben florida, tenim ocasió de veure que les mates en flor presenten un aspecte variable. L'aspecte varia o pot variar força, en funció de quins òrgans reproductius porten les flors de cada peu.

Una flor suberosa i amb cofa que es descofa: Eucalyptus globolus Labill.

Possiblement també us hi hagueu trobat algun cop. Potser haureu comprat - o bé el teniu d'algun arbre de jardí- un ram d'eucaliptus en flor i, de tant en tant, haureu sentit el so característic que fa un petit objecte, poc pesat, com ara un botó, en caure al terra: sentim primer el so de l'impacte i tot seguit el del curt ròssec, el del petit moviment que fa, abans no s'atura.

No fructifica la nyàmera Helianthus tuberosus L.?

Helianthus tuberosus L. Asteraceae. Heliantheae. Geophyta. Natural de Canadà. Naturalitzat. Catalogat com a invasor.

Cípseles de Card fuell Carthamus lanatus L.

Carthamus lanatus L. és una asteràcia del grup Carduoideae. En aquest capítol s'hi recullen diverses imatges del fruit, la cípsela, amb el matís a afegir que, presentant molta variabilitat en la forma -polimòrfia-, han de considerar-se exemples determinats més que no models del fruit de la planta.

Tapissos de cladònies i altres llucs de les planes de Castellfollit del Boix

Acaba el mes de novembre amb fred. Per les planes enlairades de Castellfollit del Boix el vent és força fred. Les mans balbes, tot i els guants. El terreny és molt argilós i ara, per les pluges, molt fangós. En el paisatge hi ha moltes mates grisenques, però els pins tenen un verd molt intens.

Succisa pratensis Moench, proterandra i ginomonoica

La proteràndria. Són proterandres les plantes o les flors que formen i maduren els estams abans no ho fa el pistil o pistils. En la família del comí, Umbelliferae, en la de la margarida, Compositae o Asteraceae, en moltes campanetes Campanulaceae i en moltes altres plantes, el fenomen de la proteràndria hi és molt comú i habitual.

Pel voltant de Sant Joan de Mediona (1)

Un rerepaís molt proper. Hi ha grans nuclis de concentració humana en espais limitats i petits nuclis de concentració en grans espais, sobretot en interfluvis que queden fora dels principals vials de pas. Ens agrada dir-ne departaments interiors, en al·lusió al fet que queden a l'interior dels marcs dibuixats per les venes que relliguen els centres d'activitat bulliciosa. Solen estar una mica més elevats i com que tot sovint estan mancats del reclam dels grans trumfos del paisatge, no solen ser espais gaire freqüentats.

Als relleus que fan l'esquena d'ase que afronta les comarques de l'Anoia i el Penedès hi ha tot un seguit de departaments interiors, com ara, per exemple, el de Sant Joan de Mediona, territori ondulat termenejat per modestos serradells, la clàssica combinació del vell i antic agre amb pinedes i altres boscos de vigoria i volada molt senzilles, per no dir esquifides. Potser ara, més que mai, és el moment d'aprendre a gustar aquests plats d'amenitat oculta, però d'evident harmonia. Com altres cops, hem deixat reposar un temps el report i així s'han desvetllat alguns llevats d'idees. El passeig el vam fer el 2 d'abril. 

Pel voltant de Sant Joan de Mediona (i 2)

Havent reeixit molt espigat, el capítol de Sant Joan de Mediona, hem decidit fer-ne dall i redall. La segona passada la fem abans de fer el tomb de retorn; sol passar, les primeres hores són més grasses i els llucs es van aprimant, amb el caminar de les hores. El redall ens enxampa acotats, com de costum, guardant i retratant una planta de camp molt borralluda que duu un nom de ciència que valdria per 'llavor pètria camperola'.

Estampes d'hivern del riu Ripoll

Les plantes poden estar ensonyades o ben adormides o fins i tot mostrar una nuditat mortuòria, però sempre ens donen alguns llucs sobre la seva manera de viure, sobretot quan, ultra les formes externes, les observem amb amistós interès.
Fenomenologia. I sempre en trobarem alguna que, també en aquestes dates hivernals, porti algunes flors o poncelles. Com sabeu, l'estudi dels canvis que experimenten les plantes al llarg de les estacions s'anomena fenologia (o fenomenologia).

Roques d'Aguilar

Les Roques d'Aguilar és el nom d'un serradell de la riba esquerra del riu Ripoll, a llevant del veïnat de les Arenes. El puig més alt té poc més de 600 m; una línia d'alta tensió travessa el serradell camús precisament per aquest punt. Imatge del carener del Castelló, presa des de l'obaga d'aquest serradell.

☰

Report d'una passejada del 18 d'octubre que ens dugué de l'àrea d'esplai de les Arenes al serradell dit Roques d'Aguilar (633 m). El camí es despenja per l'obaga fins al torrent del Castelló, fillol del riu Ripoll, riu que ens queda a la dreta del caminoi que, tot passant pel veïnat de Les Arenes, ens porta al punt de sortida.

☰

Introducció fisiogràfica. El paisatge del parc de Sant Llorenç del Munt és ben conegut. El rocam és de conglomerats, gresos i argiles eocènics. Aquesta ossada pot donar sòls força favorables per a la vegetació, sobretot on hi ha un bon gruix d'argiles, però hi abunden els processos erosius destructors que deixen claps de roca del tot escorxada, d'extensió variable.

Aquest tema, molt interessant, el vam tractar en tres llargs capítols que el lector pot trobar a l'etiqueta de Sant Llorenç del Munt. En aquests processos hi ha tingut un paper molt important el conreu de la vinya. 

El resum seria: el rocam massiu i el modelat rodonenc de les roques no afavoreixen gens la fixació del sòl vegetal. Quan es desmantella la vegetació llenyosa es pot precipitar la ruïna del sòl, manllevadís a causa de la precarietat de l'ancoratge.

Pinedes, alzinars i codines. El poblament vegetal no és gaire complex. En l'estrat arbori hi ha una combinació molt comuna, de pinedes de pi blanc i alzinars. En els careners denudats hi ha claps de pins pinyers, mai no gaire significatius. Els roures hi fan un paper molt secundari.

En la vegetació periforestal hi ha bosquines i brolles de romaní amb bruc. A les roques planes o codines hi ha uns poblaments molt característics, amb líquens, andropogònies i crespinells.

☰

Juniperus oxycedrus L. Gàlbuls. Les tres esquames externes de l'estròbil es fonen solidàriament, arribades a la maduresa, tot deixant-hi, a l'extrem, la marca de les rebaves.

☰

Imatge del nostre arxiu per a il·lustrar l'estròbil femení en estat receptiu, en ple hivern (25 de febrer). Així doncs calen, com a mínim, 19 o 20 mesos per a completar la maduració d'aquests gàlbuls. Observeu que els primordis seminals, ampul·liformes, duen, al clotet superior, el líquid viscós que ha de retenir el polsim fecundant. També s'hi observa la crassitud de les esquames ovulíferes.

☰

Oryzopsis paradoxa (L.) Nutt.

☰

Els còdols del massís són poligènics. Els més abundants són, creiem, de calcàries, pissarres i gresos, aquests darrers rogencs, com els que coronen aquesta bonica monjoia.Són els colors del rocam del massís: gris clar, gris mitjà i roig de fetge.

☰

El riu Ripoll.

☰

Setaria pumila (Poir.) Roem.&Schult.

☰

Dipcadi serotinum (L.) Medik.

☰

Juniperus oxycedrus L. amb estròbils masculins tendres, de color vermell clar. Quan apareixen aquests primers llucs masculins encara no n'hi han dels femenins (proteràndria).

☰

Quan en Pau s'ajaça en Pere s'alça. Bona part de les terres catalanes són un nyuc biogeogràfic: mentre a les obagues, sots i riberes hi ha tot de llenyoses de fullatge caduc, en els solans i terraprims hi ha les plantes mediterrànies, molt més ajustades de fulla. Mentre les primeres deixen de vegetar a la tardor, moltes de les segones reviscolen i donen ara noves brotades.

La moderació de l'hivern mediterrani. Aquelles tenen una fenologia ben marcada. Ara van perdent la fulla. Entre les plantes mediterrànies n'hi ha algunes, com ara gatoses i brucs, que floreixen ara. Altres lluquen precisament ara, treuen nous brots a la tardor i de cara a l'hivern. Es tracta d'aprofitar al màxim les darreres romanalles de virtut del sol.

☰

Satureja montana L. encara en flor. Mata secardina de brolles i roques, de substrat carbonatat.

☰

Brot novell, tardoral, de Pistacia lentiscus L. El balanç de les variables ambientals, temperatura, llum i humitat, és ara prou favorable per a vegetar.

☰

Erica multiflora L. florit. El lector interessat pot trobar informació sobre l'equilibri que fan algunes espècies de brucs, entre la reproducció anemògama i l'entomògama. 

☰

Brotada tardoral del bruc d'hivern Erica multiflora L.

☰

Els terrenys denudats i solellosos són ideals per a l'andropogònia Heteropogon contortus (L.) Beauv. ex Roem. et Schultes. Una altra planta que ara es troba en plena floració, si bé aquesta gramínia no només és de filiació mediterrània, sinó també pantropical.

☰

Codines quasi despullades, pinedes i matolls. No sembla un terreny gaire favorable per al garric, mai no gaire abundant. El garric necessita una permeabilitat del substrat que possiblement aquí no pugui trobar.

Es tracta de pinedes de pi blanc secundàries, pròpies del domini de l'alzinar, bosc de renovació que en alguns llocs queda totalment emmascarat i a l'ombra de la pineda.

☰

A la codina hi veiem les dues andropogònies, Heteropogon contortus i Hyparrhenia sp. La primera fa motes glauques; la segona les fa dretes i clares, com un pinzell gastat. Fan un paper clau en els primers estadis de restauració de les codines, l' edafogènesi.

☰

Cecidi de la flor del bruc. Romanalles seques de la cassanella provocada pel cecidòmid Dasineura ericaescopariae Dufour. Aquests cecidis són molt comuns i abundants.

☰

L'espiga d' Heteropogon contortus és d'allò més característica. En la primera imatge del trio hi veiem un primer estadi, quan les arestes de les espiguetes, del color del rovell, estan perfectament trenades i formen un bec llarguerut i fi; més endavant es destrenen i les arestes s'estiren. Assolida ja la reproducció, es congria del tot la deshidratació i les arestes es contreuen i recargolen, fent, elles amb elles, uns bolics d'allò més embullats.

☰

La fil·loxera: Daktulosphaira vitifoliae Fitch, afectant el fullatge d'una parra de marge, la típica Vitis rupestris Scheele que tant s'havia utilitzat com a peu d'eixartar, actualment abundantíssima en els camins.

El tema de la fil·loxera l'hem tractat ja en algunes entrades, com ara en aquesta: fil·loxera, de manera que això ens descarrega de la tasca d'insistir-hi més. Aquest tema és un bon exemple del descrèdit de la realitat: hi ha un munt de literatura sobre aquest fenomen, sobretot de tipus històric i social, i, en canvi, el petit fenomen biològic que el fonamenta i que trobem a les bardisses i marges de camins és, en general, molt poc considerat.

☰

Dichanthium ischaemum (L.) Roberty, una altra gramínia en flor. Molt abundant al massís.

☰

El cecidi dels brots apicals del càdec també és molt comú i abundant. Ja vam dedicar un capítol a aquest tema: Oligotrophus panteli, on podem veure-hi el protagonista, a l'interior d'una bossella translúcida.

☰

Ferida fresca d'un pi carener llampat. Curiosament, l'impacte va començar exactament a la base de la dicotomia del tronc, visible a la primera imatge.

☰

Molt proper al lloc on vam parar per a dinar, en una codina pobrament poblada de farigoles i lliris, hi vam veure aquest plançonet de boix. Gairebé no ho podíem creure. Un bon exemple, creiem, de la conveniència de no confondre magresa amb oligotròfia.

☰

Distribució de les pinedes i els alzinars:

• L'estrat és doble: a sota dels pins hi ha l'alzinar.
• Les pinedes tenen major extensió a les parts baixes, cultivades en d'altres temps.
• Al fondal hi ha pins alts i grossos, com correspon al superior potencial edàfic.
• Hi ha una verdor general molt intensa, delatora d'un creixement una mica excepcional, per l'abundància de pluges de primavera i estiu.
• Com que el creixement de l'any depèn del de l'anyada anterior -brots preformats-, sembla previsible, per a la següent temporada, una bona brotada de primavera.
• En teoria, seria aconsellable fer-ne tretes selectives, sobretot de pins, per a regenerar l'alzinar, però en aquest tipus de terreny possiblement no hi hagi viabilitat econòmica per a fer aquestes actuacions. Només fem aquesta nota per a posar en evidència que la nostra societat no està preparada per a la gestió dels boscos (2).

☰

Saltador de roca, insecte d'aspecte arcaic. Microcorifis. Família Machilidae (maquílids).

☰

Fragment de les claus de la "Guia dels insectes dels Països Catalans", de Juli Pujade i Victor Sarto, editada per Kapel.

☰

Colonització de les roques. Amb aquesta sèrie d'imatges hi hem volgut representar el procés de colonització de les codines a càrrec de plantes vasculars precursores com ara Heteropogon contortus i Sedum album.

Hi ha desplaçament lliure de còdols; els còdols barren el pas a d'altres de menys empenta i comença la reunió de rocs; la barrera fa possible la retenció de pedres i partícules menors, sobretot en llocs topogràficament adients, replanells i clotelles. Els sediments solts són estatge adient per a la germinació de les llavors dels crespinells. Les de l'albellatge contort són de mena ancoradissa -aresta cargolada- i poden germinar en un petit i simple greny o badiu.

☰

Diverses imatges d'aquest liquen de roques calcàries. Toninia sp. (T. sedifolia?).

☰

Aquest aladern de roca ens evoca la varietat prostrada que consignava Francesc Masclans, a la seva popular guia. Sembla que actualment hi ha tendència a portar els aladerns de roca de fulla menuda -diferents del de la imatge- al tàxon de Willkomm Rhamnus myrtifolia. 

☰

Líquens i molses fan un important paper a les roques, capturant humitat i partícules remogudes. Els clotets deixats pels còdols despresos, en forma d'embosta,  també són un nínxol molt propici per a retenir sediments i acollir llavors.

Al centre, Asplenium ruta-muraria L. A l'esquerra, Asplenium trichomanes L.

☰

Una petita balmeta ofereix oportú redós a molses i a algunes plantes vasculars. Al centre, les grans i corrugades fulles de Ramonda myconi (L.) Rchb. Als costats, les fulles llargues i pinnades d'Asplenium trichomanes L.

☰

Ramonda myconi (L.) Rchb. en flor, a mitjans d'octubre.

☰

☰

Notes

(1) Les andropogònies són una tribu de les gramínies.

(2) Sense entrar en qüestions de productivitat, hi ha una gran extensió de terreny forestal esglaonat, del Vallès al Bages, amb una accessibilitat molt precària, que és un veritable polvorí, en cas de foc de massa. De precedents desgraciats n'hi ha, com sabeu. Si això importa gaire a algú, ho desconeixem.

☰

Sabadell

Text i fotografies: ©️ Romà Rigol