Ephedra distachya L. subsp. distachya, nou per al territori auso-segàrric

Capítol breu, corològic, per a reportar que es va trobar una mata vella de trompera, a la vall del Llobregós, al front septentrional de l'altiplà de la Segarra.

Un intercanvi inusual: pèls estaminals en el ginestó Osyris alba L.

En relació a les diferències en les flors diclines
Les plantes monoiques són relativament abundants; les dioiques, no rares, són, però, minoria. En tots aquests casos les flors són diclines: el gineceu es fa en unes flors i l’androceu en unes altres. En les plantes dioiques, com ara Rhamnus saxatilis, Salix, Taxus baccata, Pistacia lentiscus o Osyris alba, la separació entre les flors d’un i altre sexe és, lògicament, major.

Ufana vernal a la serra del Montsant

Fem un passeig, un grupet d'amics, que ens duu a l'ample carener de la serra, sortint del poblet de la Morera, fent el pas natural del grau (1) de la Grallera i pujant fins al pentinat, o escabellat, pi del Cugat, per a baixar, després, a l'esplèndid Clot del Cirer. Del clot pujàrem altra volta al carener, vers el sud, pel petit recorregut. Per aquest comellar rocós vam fer, repartit el petit grup pels tres regalls del vessant, una petita cerca, i després, un cop tramuntat de nou l'esbalandrat carener, vam anant tornant al poble, passant, primer, pel trau que salva els estreps de la formidable Cingla (2) Closa, i agafant, tot seguit, el camí de cintura que aprofita la franca acollida dels materials tendres, margues i argiles.

Observant el paisatge i les plantes dels Monegres

La primera qüestió que sorgeix, a l'hora de reportar les visites fetes a aquestes terres de l'Ebre, seria l'abast territorial dels Monegres, és a dir, si podem acceptar que, ultra les delimitacions físiques fixades per la divisió administrativa, podem parlar versemblantment d'una comarca natural dels Monegres.

Togores: dels rebolls d'un o dos fustals, d'unes cabrafigueres i de la seva ginodioècia

Capítol breu destinat a recollir dos punts molt diferents, d'una banda alzines de rebrot d'un, dos o més fustals; de l'altra, la troballa d'unes cabrafigueres, a la font de can Moragues.

Algunes notes d'espermografia de Ginkgo biloba Kaempfer ex Linné

Ginkgo biloba és un arbre molt apreciat, per diferents raons, en les regions d'origen. Diferents aspectes han fet que hagi despertat un interès general o gairebé, tant en els cercles acadèmics com en els populars.

En especial l'antigor i la pertinença a una nissaga de vegetals força primitius, anteriors a l'aparició del gran grup de les coníferes. Però també són conegudes i molt reputades les seves qualitats terapèutiques i medicinals. A banda d'això, en els darrers temps han aparegut, en determinats diaris vascos, alguns titulars desorbitats -cosa d'altra banda habitual-, relatius a la forta sentor que amollen les seves llavors.

Tapissos de cladònies i altres llucs de les planes de Castellfollit del Boix

Acaba el mes de novembre amb fred. Per les planes enlairades de Castellfollit del Boix el vent és força fred. Les mans balbes, tot i els guants. El terreny és molt argilós i ara, per les pluges, molt fangós. En el paisatge hi ha moltes mates grisenques, però els pins tenen un verd molt intens.

Floració de Ruscus aculeatus L.

Ruscus aculeatus L. Família Asparagaceae. Subfamília Ruscoideae. Alguns autors el consideren mereixedor de família a part: Ruscaceae. Faneròfit rizomatós, subarbustiu, amb fulletes membranoses, petites i temporeres. Estructura modular, amb eixos principal i secundaris que duen rames breus (braquiblasts), planes i foliiformes (cladodis), amb una espineta a l'extrem.

És característic dels alzinars i comunitats relacionades. De tendència esciòfil, també tolera els espais oberts.

☰

En el capítol d'avui hi veurem les flors del Galzeran Ruscus aculeatus. En fa de diversa mena i es distribueixen de manera també variable. Ens centrem en la morfologia externa o antologia descriptiva. L'antobiologia sembla singularment complexa; només en reportem alguna dada, presa d'un treball de camp consignat i enllaçat.

☰

El galzeran i les seves flors tenen tot un plec de característiques i una variabilitat molt interessants. 

Sobretot perquè, ultra les variants morfològiques, les flors formen part de la sexualitat i la fenomenologia reproductiva. En el cas del galzeran la reproducció és una mica enigmàtica...Es parla obertament de reproducció fallida, amb taxes de fructificació molt baixes.

☰

Com hem exposat altres cops, entenem la flor com un procés. En aquest procés tendim de forma natural a fixar-nos en els extrems: la flor i el fruit. Passa com en la deriva cromàtica del tomàquet: transita del verd al vermell d'una manera enigmàtica. A l'entremig agafa un color que posa a prova el nostre lluc, alhora que els nostres mots.

D'aquesta manera, no podem evitar associar la flor marcida i fecundada amb la imperfecció, i, a més, imperfecció doble, de la flor pansida i del fruit incomplet. Segurament això forma part de l'essència del nostre estil de veure les coses, que funciona a la manera d'una auca o a còpia de fotogrames i de seqüències, unes triades i les altres omeses.

Les flors caliptriformes de Vitis sp.

Parada de ceps de la varietat macabeu, ara en plena floració. Guardiola de Font-Rubí. Alt Penedès. 24.5.20. ©️ Jordi Raventós (1).
▤

Era un dels temes previstos per aquesta primavera, veure les flors d'alguna varietat de vinya. Certament recollim avui el tema i el fenomen peculiar que el caracteritza, ben curiós, però, donades les circumstàncies de restricció dels desplaçaments, ho fem examinant la vinya d'una tanca de la ciutat, no la d'una parada de ceps, com hauríem preferit.
▤
Una flor que es treu el barret. Ara ja no, però el primer cop que vam veure'l, aquest funcionament invertit de la corol·la de la flor de la vinya, ens va fer certa impressió. Perquè no sabíem que també en això, que les flors actinomorfes s'obren desplegant-se i resten agafades per baix, hi haguessin excepcions.
Les flors de la vinya no s'obren així, al contrari: s'obren per baix i es mantenen íntegres i coherents per dalt. És el detall concret que veurem en aquesta conversa d'avui, de manera que no hi ha motiu per esplaiar-nos en excés. Fora d'una introducció preliminar que ens farà de catifa vermella.
▤

Panícules de florelles verdenques. Llargues inflorescències paniculiformes, amb panícules recompostes de flors menudes, inconspícues, verdenques, només il·luminades per les anteres blanquinoses de les flors ja descofades.
▤

Parra de tanca en flor. El botànic Emili Laguna ha tingut la gentilesa de comentar les fotografies trameses (2). Les imatges de detall de les flors s'han fet de mostres col·lectades d'aquesta parra. Són del 12 i del 20 d'aquest mes.
▤
Introducció. En les flors acolorides la corol·la fa la funció de reclam, de crida visual. Un cop pol·linitzada la flor, la corol·la se sol mustigar i caure. Hi ha flors que perden la corol·la molt aviat; potser en realitat han deixat de fer aquesta funció vexil·lar. Es diu que són flors caduques.
En les flors que fan corol·la poc o no gens vistosa, aquesta no fa aquella funció de crida -funció que potser recau en el nèctar o el perfum-, però segueixen fent-ne una d'important: embolcar i protegir l'interior abans de la desclosa -antesi.

Resum d'antobiologia de Salix atrocinerea Brot.

En el capítol anterior vam assajar de fer un balanç sobre la fenomenologia floral d'uns salzes observats aquest hivern i el passat 2019. 

En el capítol d'avui ens proposem fer un resum de la fenomenologia floral en Salix atrocinerea Brot., amanit amb noves imatges, d'un gatell femení festejat per les abelles. 

És un assaig de síntesi que fem amb la intenció de constatar els principals factors que hi concorren i donar idea, així, de la notable complexitat del fenomen global, floració, pol·linització, fecundació i fructificació.

Volem que el resum sigui una revisió del fet a l'entrada anterior; però ara ens centrarem en el gatell, passarem el podall per algunes conjectures i aportarem dades temporals.
▤
GALERIA D'IMATGES
Les dades. Les fotografies són de la ribera del riu Ripoll. S'han pres a l'altura de Sant Vicenç de Jonqueres, 180 m, estació primera (Sabadell, El Vallès Occidental) i del veïnat de Les Arenes, 360 m, estació segona (Castellar del Vallès, El Vallès Occidental).
Totes les imatges duen la data. 
▤

Fig. 1: 16.1.2020

FLORACIÓ HIVERNAL
Figura 1. Els primers arbres en florir són masculins. A mitjan gener es produeix l'eclosió dels gatells -aments- sedosos, mentre que molts borrons es mantenen encara tancats i els més avançats, en canvi, ja estenen i despleguen els estams.
▤

Fig. 2: 16.2.2020

MADURACIÓ DE LA FLORACIÓ MASCULINA
Figura 2. Es manté la floració però amb un caràcter diferent. La majoria de flors han empal·lidit, perquè les anteres s'han marcit.

Floració masculina de la sarga Salix elaeagnos Scop.

La sarga és un salze molt característic, per la moderada talla, la profusió de branques llarguerudes i flexibles -vims o verducs- i el bonic perfil de la capça, ben arrodonida, com una bola. Avui veurem les inflorescències masculines d'unes sargues, però aprofitarem, a més, per a veure algun altre punt, com ara el següent.
▤
El nom de la sarga. En les consultes bàsiques fetes, poques, hi hem vist que la sarga consta amb dos noms principals, amb el nom clàssic d'Scopoli o bé amb el subordinat de Rechinger, molt posterior, que sol constar juntament amb l'abreviatura 'f.' o 'fil.', de filius, fill. Rechinger va treballar amb Wettstein, l'autor d'un famós tractat de botànica. És una simple qüestió de criteri. 
Així, aquí consignarem el nom tal com ho fa l'almeriense Ginés López (2001), en el seu valuós compendi de fruticoses ibèriques i baleàriques:
Salix elaeagnos Scop. [=Salix elaeagnos  subsp. angustifolia (Cariot) Rech. f.]
Un altre detall, molt menor, és la grafia del nom específic. En dues fonts de referència hi llegim eleagnos, en lloc d' elaeagnos.
▤

Sobre les flors dels salzes tenim, en aquest espai, tres capítols publicats. Els trobareu en aquests enllaços:

https://allucdecuc.blogspot.com/2020/01/salix-atrocinerea-brot-antesi-masculina.html
https://allucdecuc.blogspot.com/2020/02/collecta-de-nectar-de-salix-atrocinerea.html
https://allucdecuc.blogspot.com/2019/08/flors-de-salzes.html

▤

En aquests capítols hi hem aportat dades diverses sobre l'antologia i la biologia reproductiva en Salix. Recordem que en aquest gènere hi ha entomogàmia predominant, però combinada amb anemogàmia. Sobre aquest punt, ja vist en el tercer dels capítols suara enllaçats, potser serà d'interès del lector el següent article:

'(PDF) Pollen vectors and inflorescence morphology...'
▤

Gemmes 'cap de colobra'. Les gemmes de la sarga són molt característiques. Són aplicades, molt bombades i amb l'extrem 'amorrat' a la tija. Pel que fa al color, tant el de les gemmes com el de les tiges, també el de les esquames florals, és variable i no sempre té aquesta rojor porprenca tan intensa.
▤

Tot el futur brotet de l'espiga de florelles -ament- i de les fulletes que l'acompanyaran, ix d'una fulleta esquamosa -catafil·le- que li dona empara primordial.

La gerdor del prat de ribera

Fa gairebé un any. L'abril de l'any passat vam recollir unes estampes d'un prat de ribera. A les riberes hi ha un estament de plantes herbàcies perennes, sobretot rizomatoses i geòfites, que tenen una intensa activitat hivernal i són, en alguns casos, de floració primerenca o precoç. 
▤

Ecologia. Pel que fa a l'ecologia, hi concorren els residus orgànics del ramat que hi pastura de forma regular; el sòl és humífer, nutritiu i sempre humit, per la proximitat de l'aigua del subsòl.
▤

El lloc. Torrent al sud de Moià (El Moianès), a uns 600 m. d'altitud. Rouredes de roure pubescent, pinedes de rojalets i sembrats diversos, sobretot cereals d'hivern, però també farratgeres com naps i veces.
▤

 A la imatge, flor d' El·lèbor verd Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn., ranunculàcia nemoral i de vorades silvàtiques.
▤

La gatassa és un ranuncle molt comú en els sòls humits de les riberes. Bona part d'aquest estament de riberal combina una part clandestina perenne amb una altra d'assimiladora, persistent o temporera, i una altra de generativa, de temporada.
▤

El melcoratge és una altra planta de boscos humits (Fagetalia).
▤

Pendent. Aquestes pilotetes són les càpsules del lliri de neu, fruits que, ara per ara, abans no ho comprovem o confirmem del cert -potser enguany-, sospitem que són purament escenogràfics.
▤

Amb les variacions pròpies de cada espècie, també les violes combinen una part persistent engrossida, més o menys soterrada, amb una generativa de temporada, juntament amb fulles hivernants de metabolisme de baixa intensitat.
▤

Avançament dels epígrafs i les espècies del report de l'estament herbaci de la ribera d'un torrent del Moianès:

• Un prat molt ufanós
• Infertilitat?
• Lamium hybridum Vill.
• Mercurialis perennis L.
• Polistèmones
• Unisexuals i senzilles
• Viola reichenbachiana Jord. ex Boreau
• L'arrel grassa del cerfull Anthriscus sylvestris (L.) Hoffm.
• Creixenet de verneda  Cardamine impatiens L.
• Pastura i toxines. Veronica hederifolia L.
• Cucut Primula veris L. subsp columnae (Ten.) Maire et Petitm. Lilium martagon L.
• Altiplà extramediterrani
• Camèfit sufrutescent. Helleborus foetidus L.
• Efectes de la maquinària i el trepig. Taraxacum gr. officinale.
• Julodis onopordi Fabricius
• Pyrus spinosa Forssk.
• Maduració lenta. Pinus halepensis Mill.
• Homologia seriada. Helleborus foetidus L.
• Flors de Ginebre Juniperus communis L.
• Dioècia amb excepcions?

▤
Per a veure el report complet, cliqueu en el següent enllaç:
'La gerdor d'un prat de ribera'
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

Els 'domatia' de l'aladern Rhamnus alaternus L.

Dissabte passat vam tenir-ne la primera notícia i va suscitar un interès esbargívol, inesperat i general, quan observàvem un aladern florit. El company de l'ADENC Alfred Bellés ens va comentar, mentre fèiem una passejada naturalista, que les fulles de l'aladern tenen uns grànuls camussos, uns bonys al dessobre i uns clotets al dessota.

Després el biòleg de Crevillent Abraham Mas, present a la passejada, ens ha comunicat interessants clarícies (1) sobre aquest punt que, per ser del camp de l'estudi dels petits artròpodes, ens limitarem a presentar de forma succinta, tot il·lustrant-lo amb unes simples imatges, atès que la fàunula que hi és involucrada és desconeguda per nosaltres i, a més, d'una talla massa exigua per a que puguem copsar-la.

▤
La floració de l'aladern ja ha començat i, per a no perdre passada, aprofitem per fer autopropaganda i donar l'enllaç de l'entrada que li vam dedicar. Veureu que aquest arbret pot constar, segons les fonts, com a dioic o hermafrodita. Per molt que semblin oposades aquestes apreciacions, creiem que ambdues són encertades, alhora que parcials, perquè, com passa en molts casos, hi ha pseudohermafroditisme o dioècia funcional. Ho vam veure amb una mica de detall en el document que trobareu en aquest enllaç.
▤

Els domacis. Exemplar femení amb les flors fecundades. Hem marcat amb punts grocs els quatre bonys camussos i asimètrics corresponents als habitacles -domatia- dels àcars o altres invertebrats.
▤

Molt abundants. Exemplar de flors masculines o pseudohermafrodites. Els punts grocs indiquen la localització dels 'domatia', als forcalls dels nervis inferiors de la fulla.

Col·lecta de nèctar de Salix atrocinerea Brot.

El pont del riu Ripoll que hi ha a l'altura de can Garriga i del torrent de Colobrers, a Sabadell, ens permet fer unes observacions a pleret de la floració d'uns gatells que estenen les branques damunt mateix de la barana, just al nivell de l'esguard, com si es tractés d'una escena de cine.
▤

Resum. Si al gener vam veure una munió d'abelles i borinots fent recapte del pol·len dels aments masculins dels gatells, ara, a mitjan de febrer, s'ha produït una transferència força interessant: les abelles que festegen els aments, actualment amb les anteres pansides o caigudes i els filaments blegats, de color de llard ranciós, repassen minuciosament els petits nectaris que, situats al peu mateix de les flors, pigallen, relluents, la superfície pelosa de l'ament.
▤

Aquest gener vam veure la floració masculina del gatell, florida molt precoç que un mes més tard encara segueix, però amb un caràcter una mica diferent que mirarem d'il·lustrar en aquest capítol d'avui.
▤

Vistes les capces de lluny ja no tenen aquell color groc brillant propi dels arbres que es troben en el cop de la florida. Ara es veuen d'un to apagat, d'un ocraci molt esblaimat, un punt llardós.

La flor femenina de Juniperus oxycedrus L.

Hi ha flors petites, de mal veure, i n'hi ha que a bell ull quasi no es veuen, com ara la flor femenina del càdec o ginebre Juniperus oxycedrus L. Però, a més de menudes, són extremament simples o simplificades, perquè consten únicament de dues menes de peces, unes esquametes foliiformes, de color fumós, i uns primordis seminals ampuliformes que, a més, mantenen el ventre ocult, entaforat al dedins de les esquametes que els emparen.

Així, amistançada la nuesa que expressa el nom de la superclasse, gimnospermes, amb la parcial clandestinitat i la menudesa, sense nyuc per furonejar ni font per cadellar esbarjos vagarosos, en el tema d'avui no hi haurà destorb a la brevetat i l'arreglo.

▤

Fruits (1) de Juniperus oxycedrus L. Imatge de mitjan abril de 2017. En aquest període hi concorren: el fruits en procés de maduració de l'anyada passada; els nous brots vegetatius, visibles a l'esquerra; i les flors  femenines del temps corrent. Si una cosa destaca, d'aquests ginebres, és la vertiginosa producció de cons femenins. Sembla que el percentatge dels que arriben a formar fruit amb llavors fèrtils és molt baix.

▤

Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus és un arbret baix, resinós, de la família de les cupressàcies, com les savines i l'altre ginebre (2). Té força significació en tota mena de comunitats fruticoses associades a l'alzinar. Hi ha peus masculins i peus femenins (dioècia).

Salix atrocinerea Brot.: antesi masculina

Portem avui imatges de flors masculines del Gatell Salix atrocinerea Brot. És un tema força vistent que convida a fer-ne una exposició succinta.

▤

Tipus d'inflorescència: amentiforme. Un ament és una inflorescència concentrada, més o menys cilíndrica, espiciforme o vermiforme, amb flors simples, densament arramadades a tot el volt d'una barrusca que resta oculta.

Borró floral. Consta, en aquesta espècie, d'un únic catafil·le; és gruixut, rebotit, d'extrem afuat, fusiforme, de color de closca d'ametlla (1), lluent, enterc i cartaci a la maturitat. Aplicat a la tija, s'obre per aquest costat. El pinzell sedós emergeix, doncs, entre la tija i l'escut del borró.

Les sedes. L'ament és al principi una espiga de sedes fines, d'admirable lluentor i tenuïtat, de tonalitats grisenques o rosades. Perfectament pentinades quan es despleguen, aviat s'embullen i queden depassades pels estams. Les sedes formen part de les bractèoles.

Les flors. Són nues -aclamídies-. Consten de dos estams amb els filaments de color crema, una mica coherents a la base, i les anteres grogues; una esquama o bractèola membranosa, amb la meitat superior a la primeria vermella o vinosa, atropurpurina a la maduresa; i un nectari truncat, digitiforme, de color verd, brillant.

Cacopsylla i remitjó d'espigolalles

Portem avui al bloc un recull de temes diversos, de diferents dies i llocs, de l'hivern i la primavera de l'any passat.

El recull l'hem titulat 'Remitjó d'espigolalles' i acaba amb un tema que aprofitarem per fer-ne la introducció. Es tracta del petit hemípter del Garrofer bord Cercis siliquastrum. Aquest petit insecte, Cacopsylla pulchella, va estretament associat a aquest arbre. S'alimenta de la saba i extravasa unes gotes de melassa tan abundants que els panots de les voreres queden totalment empastifats i ennegrits, de la ronya que s'hi enganxa.

▤

En aquesta imatge hi veiem restes esquelètiques de la trasmudança de l'hemípter i una gotella de resina, a tocar del nervi.

▤

Detall de l'exúvia d'una larva de Cacopsylla pulchella i gotes de resina residual. Sembla que la pluja glutinosa no ocasiona altre trasbals que l'estètic i higiènic, però no és pas poca cosa, sobretot per a aquells que hi han de conviure, per exemple les cafeteries que tenen taules a sota d'aquests arbres.

▤

Relació epigràfica dels temes del recull d'espigolalles:

• Plegar Aubagons Asphodelus cerasiferus.
• Entre la poligàmia i la dioècia Fraxinus.
• Trepig i ensopegades. Polygonum de camí.
• Ruderalització. Ononis natrix.
• Llavors irregulars de Pancratium.
• Llavors de Dipcadi.
• La Xiulitera Silene latifolia.
• Fenassar de margall i pastura.
• Ordi bord.
• Petador Tripodium tetraphyllum.
• Cugules ruderals i arvenses.
• Esplendor de cugules: canons i fillols.
• Inflorescència clandestina d'Avena sp.
• Esplendor primaveral: Allium roseum.
• Floriment de cascalls Papaver somniferum.
• L'opi i les llavoretes dels pans.
• Cascall ancestral?
• Estigmes comissurals.
• Setulós. Setigerum?
• Proves de germinació.
• Les glans de les alzines Quercus ilex.
• Germinació hipogea.
• Alzinelles novelles!
• Blancor esplendent de Crataegus.
• Bec de cigonya Geranium sanguineum.
• Barlia robertiana: antropomòrfia.
• Pilositat i hidatodes en Vitis.
• Vitis rupestris.
• Circells i indument.
• Coliflor urbana.
• Gutació de Cercis i melassa de Cacopsylla.
• Panots envescats.
• Pega i camisola.
• Exsudació marginal i laminar.
• Coixinet foliar en Cercis siliquastrum.

Per accedir al recull cliqueu en aquest 'Remitjó d'espigolalles'.

▤

Sabadell

Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol

Flora dels badalls del ciment (1)

El món roda. A la pell de món hi hem posat uns pegats de ciment que ronquen, es queixen i badallen. Als badalls del ciment també hi arrelen algunes plantes. Surten a la junta del panot que badoca, al peu de murs i façanes, als escocells regaladament pixats...arrelen de fet a qualsevol lloc, per exigu i escanyat que sigui. En veurem algunes mostres.

En aquesta imatge hi veiem un exemplar de Filamaria Erodium sp. No és una flora especialment atractiva, probablement, però només cal que fem un petit saltiró, un capgirell de l'esguard que ens permeti, com diu Daniel Climent (1) en aquest vídeo, 'canviar la manera de mirar', per a que allò que ens semblava mancat d'interès, tot d'una deixi, inesperadament, una petita empremta al nostre magí. La bellesa del món també hi és en aquestes plantes, per molt petites, grisenques o fumoses que ens puguin semblar. I inoportunes, perquè eixint tan avorades als marges, voreres i racons, semblen posseir un caràcter furtiu, sospitós; però en realitat són exponents d'un fenomen molt interessant: les plantes poden conquerir qualsevol espai capaç d'acollir un sarpat de partícules de terra, per pobre i magre que sigui. Fenomen recolzat molt especialment en allò que expressa el terme de la botànica angiosperma. Doncs sí, la llavor encabida en un got té l'eficiència quasi absoluta de poder arribar, gairebé, a qualsevol lloc.

Flors de salzes

Els salzes ofereixen al naturalista i a l'afeccionat a la fitologia tot un ventall de temes per esplaiar a cor què vols les observacions: la forma, conformació i color dels branquillons, dels borrons i les seves escates -catafil·les-, de les estípules, del fullatge i de l'indument que el vesteix, la forma de les flors i els bonics aplecs dels grups florals, semblants a una espiga, més tard les capselles badadisses i les menudes llavoretes, abillades amb plomallons d'una encisera tenuïtat...

També perquè, tant si ens plau com si ens desplau, és d'allò més fàcil trobar exemplars amb caràcters que no encaixen a la perfecció amb les descripcions de les espècies. Variabilitat i polimòrfia en bona part deguda a la tendència dels salzes a hibridar-se i que podria ser un bon esperonament a la curiositat, si poguéssim tenir l'esperit prou propens a acollir sense condicions el que la natura ens ofereix i no tant donat a esperar la trontolladissa confirmació d'allò que esperem veure. 

Floració eclèctica de l'aladern

En el text d'avui hi exposarem observacions sobre les flors de l'Aladern Rhamnus alaternus, un arbret característic de les associacions vegetals del Lignetum mediterrani.

En el curs d'aquests apunts hi desplegarem un feix de qüestions per seguir examinant, més que no pas pretendre aclarir, més endavant; amb aquest document, doncs, no fem sinó introduir-nos en alguns aspectes de la biologia reproductiva de l'aladern que semblen subjectes a una casuística complexa.

Aquest arbret entra en el gran grup de llenyoses mediterrànies (suffruticetum-fruticetum-arboretum) que fan flors petites, poc o no gens vistents, flairoses i nectaríferes.

Rhamnus alaternus

Ordre: Rhamnals

Família: Rhamnàcies.

Inflorescències axil·lars. S’agrupen densament en glomèruls o cimes racemoses.

Flors menudes, en forma de copa –hipant-, simples, monoclamídies, apètales. Perigoni reduït a (4)5(6) segments triangulars, en alguns casos patents, afectant forma d’estrella pentagonal, majoritàriament blegats cap avall (deflexes). Androceu: 5 estams alternisèpals, introrsos. (no tenim mostra de gineceu).

Sexualitat. Segons les fonts: dioic; androdioc; polígam; polígamo-dioic.

Pol·linització entomògama (=entomòfila). Alguna font indica combinada amb anemògama!

Antesi. Gradual. Subproteràndria.