Apunts tardoestivals de Sant Llorenç del Munt

En el darrer dia de l'estiu voldria donar per acabada la meva diapausa estival, celebrant-ho fent un passeig per aquest massís, tot i que, de fet, el temps segueix ben estival, massa, o sigui molt càlid i sec.

Ara bé, certament, hi ha alguns llucs de la moderació de l'ambient, llucs que expressen molt bé algunes plantes que floreixen ara, al setembre i de cara a la tardor, que just ara encetem.

Cruciata glabra (L.) Ehrend. o com manollar l'aire

No sempre tens el lleure necessari per acostar-te, per a visurar.

Pels sasos rosegats del Cinca mitjà

En el capítol d'avui hi veurem algunes estampes dels sasos de Binaced i de Monzón, de la comarca oscenca del Cinca Medio. El report és del 20 d'abril.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (2)

Tal com vam dir al primer capítol, en aquests pradells d'anuals calcífugues hi ha una notable diversitat de flora, de plantes que, si bé algunes tenen el cim del cicle fenomenològic centrat, ja, a la segona meitat de l'hivern, les altres van florint de forma gradual, al llarg de la primavera.

Cop d'ull a la riera de Sora (baix Ripollès)

Observacions i fotografies del dissabte 12 de juny, al camí de la riba dreta de la riera de Sora, a l'altura de les Codines. A partir del petit i bonic pont de les Codines l'accés amb vehicle està limitat als veïns. Prenem imatges de la vorada herbàcia de la ribera, atapeïda, diversa i exuberant.

En el baix Ripollès hi ha espais amb unes condicions ambientals i una vegetació força interessants, destacables. Assajarem d'exposar-ho de forma epigràfica:

Espigues d'or a Gallecs

L'any passat vam fer algunes visites a l'Espai Rural de Gallecs (Vallès Oriental) i vam fer-ne un reportatge força extens, dedicat a temes diversos però especialment centrat en els cereals.

En aquest espai i contràriament al que sol ser habitual, que en cada veral es cultivi una sola espècie o gairebé, hi podem trobar tot un mostrari de varietats de cereals diverses; se'ns ofereix, així, una preciosa oportunitat de conèixer-les, que es pot considerar excepcional, de gran interès.

Presentarem el llarg report amb dues relacions, la dels epígrafs i la de les espècies que hi són mencionades o objecte d'algun comentari. Relació d'epígrafs:

• Pel juny la falç al puny.
• Menes de blat i el pa de cada dia.
• L'espai d'interès natural (EIN) Parc Agrari de Gallecs.
• Finestra natural i estampa de bocage.
• Tanyada esvelta.
• Grans herbassars.
• Raigràs anglès Lolium perenne.
• Manteniment i previsió.
• Camp de llenties Lens nigricans.
• Cardassars.
• Megafòrbia.
• Eficàcia comprovada.
• Apegalós.
• Figaflors.
• Brotada escalonada.
• Horts i patateres.
• L'home imita la natura.
• Pèsols i tudons incontrolables.
• Faveres i bledes.
• Agermanament i referent bibliogràfic.
• Herba talpera.
• Paradella de camí.
• Bocage.
• L'ordi més clàssic.
• Blat i blats.
• Ortiga major.
• Llengües de bou.
• Flors fimbriades.
• Civada.
• Lígula i panícula clandestina.
• Major productivitat.
• Sòl eutròfic i fresc.
• Glans pedunculats molt festejats.
• Pugons i formigues.
• Siderúrgia vegetal.
• Flor pateniforme.
• Estampa seminatural.
• Desapercebudes.
• Blat de formiga.
• Fregall natural.
• Messícoles i professors.
• Estudi molt original.
• Una vella coneguda.
• Banyarriquer viat.
• Aigua a doll.
• Una mica d'estètica.
• Temps de canonar.
• Orelletes per desaiguar.
• La gramínia fa el rudiment del fruit en néixer.
• Llenties i coleta de sembrat.
• Una herba segetal que es vol recuperar.
• Un mulladiu de jonquet de galàpet.
• Els penjaments de Linné al comte.
• Jonquereta de calàpet.
• Mondongo i pigallats enigmàtics.
• Flora higròfila.
• Sobre les espigues de blat.
• Vestit o nu.
• Espiga curta de blat dur.
• Espiga tosella d'espelta.
• Tipus i denominacions bàsiques.
• Mestall.
• Glumes carenades.
• Varietat recuperades.
• Glumes arestades.
• Parts de l'espigueta.
• Boll i gra.
• L'originalitat de la pàlea.
• In diminuendo: la basitonia de les pooidées.
• Flòscul o anteci.
• Llargària de les barbes.
• Espelta bessona?
• Varietat motxa.
• Fecunditat i cloenda.

▤

Relació de plantes:

• Platanus acerifolia
• Rumex crispus
• Lolium perenne
• Lens nigricans
• Silybum marianum
• Chelidonium majus
• Galium aparine
• Ficus carica
• Solanum tuberosum
• Capsicum annuum
• Rosa sempervirens
• Beta vulgaris
• Euphorbia lathyris
• Rumex pulcher
• Hordeum vulgare distichum
• Urtica dioica
• Rumex obtusifolius
• Avena sativa
• Quercus robur
• Brachypodium phoenicoides
• Quercus ilex
• Bromus catharticus
• Equisetum telmateia
• Amelichloa (Stipa) caudata
• Clytus arietis
• Celtis australis
• Vaccaria hispanica
• Juncus bufonius
• Lythrum hyssopifolia
• Veronica anagallis-aquatica
• Triticum turgidum
• Triticum spelta
• Triticum dicoccum

Un referent bibliogràfic

El 2005 Miquel Pujol Palol va publicar, amb l'ajut de l'associació d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, el volum "Les plantes cultivades. 1: Cereals". Es tracta d'una obra excel·lent, copiosament documentada i feta amb un admirable esperit empíric, vital i personal. L'autor dedica apartats extensos als nostres cereals, molt ben il·lustrats i ordenats de forma sintètica i clara, molt propícia per a la consulta. Una obra imprescindible en aquesta temàtica, els nostres cereals.

▤

Espigues d'or

Podeu accedir al recull complet en aquest report de l'espai cultural de Gallecs.

▤

Sabadell

Fotografies i textos: ©️ Romà Rigol

Flors d'estiu de Montserrat

Montserrat (Bages-Anoia). Camí de Sant Jeroni i retorn pel Pla dels Ocells i el barranc de Santa Maria. 25.8.2019.

Pugem a Montserrat amb un amic i la seva família, la parella i dos nens. Som uns turistes més entre les moltes persones d'arreu que visiten el monestir i la muntanya. Agafem el cremallera i després el funicular de Sant Joan. 

Crònica força breu dedicada a alguns apunts geomorfològics i a algunes plantes típiques del massís.

Ciclòpies graonades. El sector del massís encarat al riu Llobregat es caracteritza pel fort desnivell, d'uns 990 m entre el riu i la carena de les Paparres, i el repeu que formen, talment com contraforts de gegantesca catedral, dos enormes graons cofats de pinedes i bosquines. Vegeu-hi l'abundor de sécs horitzontals, degut a l'entreviat de capes margo-argiloses; els orgues i pinacles superiors, en canvi, gairebé no en porten i semblen tallats, per l'abundor de les fenedures de les diàclasis, a cops de destral.

Visió del rocam que presideix i guarda el pla del monestir. Si volguéssim fer una comparació amb un pastís, diríem que hi ha més capes