Apunts a rajaploma de la falla Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes

Després dels darrers capítols: de les flors del panical i de les fulles del roure híbrid, que tenien una mica d'ensunya, proposo avui aquest altre, de caire més passador: unes imatges, breument comentades, d'aquesta escabiosa blanca, que floreix a la segona meitat de l'any.

Knautia nevadensis (Szabó) Szabó

Retorn. La natura és cíclica. Les flors tornen, a manera de recordatoris. I puntualitzen el calendari. A aquesta escabiosa ja li vaig dedicar un capítol. El d'avui en serà el simple recordatori.

Notes organogràfiques de Campanula glomerata L.

Capítol dedicat a aquesta campaneta, en el format tipus fitxa sintètica de planta, no habitual en aquest espai. En el meu cas, però, no tan sintètica.

Com d'altres cops, m'agrada de fer notar que les descripcions són personals, no pas manlleus. Això sí, també hi introdueixo, ultra les organogràfiques, alguna nota fenomenològica.

Cydonia oblonga Mill. (3): el codony, un fruit en pom

En aquest espai ja hi vam veure la flor, d'ovari ínfer, del codonyer, en dos capítols. 

Amb aquest referent anterior, el codony, el fruit del codonyer, crec que quedarà ben perfilat, però el rescat dels dos capítols anteriors és recomanable, atès que, en realitat, l'estructura del fruit, les seves parts, es veu potser encara millor en la flor, més que no en el fruit.

Uns apunts de carpografia de la lletuga vimenera Lactuca saligna L.

Aquesta lletuga prima no és una herba esponerosa. Vegeu-ne l'hàbit, el tirat molt angost -saligneus, de la natura dels salzes-, en les bones imatges del banc de dades BDBC de X. Font.

De vitalitat estival, de figura no gens cridanera i pròpia de terrenys incults i rostolls, cal comptar que és possible, o fàcil, que en alguns casos hagi pogut passar per alt, en les relacions de plantes publicades; així ho suggereix, si més no, el clapejat i els buits, una mica rars, del mapa de distribució de l'espècie, del banc de dades.

Setembre: temps de perellons

El perelló és el fruit del perelloner, també dit perera silvestre.

Pyrus spinosa Forssk. (Pyrus amygdaliformis Mill.) és un arbret de la familia Rosaceae, latemediterrani -també de l'oest de l'Àsia.

Breu antografia del panical Eryngium campestre L.

El panical és un geòfit molt comú, en espais oberts, pastures i prats. Als fruits d'aquesta umbel·lífera umbelliferae ja li vam dedicar un capítol, que podeu rescatar aquí, si us vaga.

Les flors del panical tenen alguns punts interessants, per exemple la peculiar forma dels pètals o els estams, d'anteres ancorades.

Breu carpografia de la canyaferla Thapsia laciniata Georges Rouy

En la família de la pastanaga i el fonoll: Apiaceae (Umbelliferae), el fruit és força característic i d'una estructura constant, per bé que presenta tot de variacions en el detall, en la figura i en la superfície.

Com sia que aquest fruit sol rebre diverses denominacions, relacionades amb els diferents aspectes que són considerats, anirà bé de fer-ne un repàs, al principi.

Introducció a l'antografia de la canyaferla Thapsia laciniata Rouy

Enfront de plantes amb flors que, aparentment, ens poden semblar poc definides o poc específiques, en esguard de la seva funció biològica, n'hi ha d'altres que tenen unes formes suggeridores d'un estil molt ben fixat. Representant l'avançada evolutiva de la subclasse de les ròsides Rosidae, les flors de les apiàcies llueixen vistents estilopodis nectarífers i reclouen completament els fruits, en un hipant talàmic incorporat a la diàspora.

Alguns apunts tardorals de l'Orella de llebre Bupleurum rigidum L.

Bupleurum rigidum L. subsp. rigidum

Apiaceae (Umbelliferae)

Hemicrypthophyta scaposa subrosulata

☰

Hemicriptòfit molt característic, amb les fulles que s'estrenyen llarga i gradualment -atenuades-, de talla notable, de fins a més de dos pams de llarg.

Notes carpogràfiques de la cípsela del màstic de caçaires Chondrilla juncea L.

En fem de diferent tipus, de capítols, però quan el ventall es redueix i el camp a considerar és més petit, l'exposició del tema resulta més planera. Com per exemple en aquest cas: recollirem algunes imatges del fruit d'aquesta composta, prou coneguda i fins i tot popular, tot afegint-t'hi algunes notes descriptives. Només això.

Una flor suberosa i amb cofa que es descofa: Eucalyptus globolus Labill.

Possiblement també us hi hagueu trobat algun cop. Potser haureu comprat - o bé el teniu d'algun arbre de jardí- un ram d'eucaliptus en flor i, de tant en tant, haureu sentit el so característic que fa un petit objecte, poc pesat, com ara un botó, en caure al terra: sentim primer el so de l'impacte i tot seguit el del curt ròssec, el del petit moviment que fa, abans no s'atura.

No fructifica la nyàmera Helianthus tuberosus L.?

Helianthus tuberosus L. Asteraceae. Heliantheae. Geophyta. Natural de Canadà. Naturalitzat. Catalogat com a invasor.

Cípseles de Card fuell Carthamus lanatus L.

Carthamus lanatus L. és una asteràcia del grup Carduoideae. En aquest capítol s'hi recullen diverses imatges del fruit, la cípsela, amb el matís a afegir que, presentant molta variabilitat en la forma -polimòrfia-, han de considerar-se exemples determinats més que no models del fruit de la planta.

Noves lleves de nadaletes Narcissus dubius Gouan i altres flors temporeres

Ampli recull d'imatges del narcís de codina Narcissus dubius Gouan. Veurem alguns aspectes  de la morfologia d'aquest geòfit de primavera, emparentat amb Galanthus.

El tema de les plantes que viuen a les codines de Sant Llorenç del Munt, ja l'hem tractat altres cops i és recurrent en aquest espai nostre, ben justificadament al nostre parer, atès que ofereixen una flora variada, rica i molt interessant, en alguns casos estrictament lligada a les condicions particulars dels terraprims, en d'altres simplement associades a espais oberts i escassament poblats.

Particularment interessant és comprovar com n'és de variat l'estil de vida i la fenomenologia de les plantes dels terraprims; damunt d'un fons de plantes sempre presents, però actives o adormides, segons el període de l'any, hi ha una flora críptica, d'expressió temporània, atractiva justament per aquest caràcter fantasmal: les plantes i les flors d'aquests llocs no les  trobareu, no, quan a vosaltres us vagarà. Al contrari, per a veure les flors dels petits teròfits i de les bulboses -geòfits-, cal estar una mica amatents i procurar d'evitar de perdre passada.

Sicyos angulatus L., nova per al prelitoral central

Vam trobar diversos peus de Sicyos angulatus L., relativament concentrats en el voral d'un camí, gairebé a tocar de l'escanyolida riera de Santiga (Vallès Occidental), sense aigua superficial en aquest tram. En una clariana de l'altra mà de la riera, profusament herbada, també hi vam veure alguns peus. Versemblantment podria haver-ne més, per la mateixa zona, però no ho hem comprovat.

Succisa pratensis Moench, proterandra i ginomonoica

La proteràndria. Són proterandres les plantes o les flors que formen i maduren els estams abans no ho fa el pistil o pistils. En la família del comí, Umbelliferae, en la de la margarida, Compositae o Asteraceae, en moltes campanetes Campanulaceae i en moltes altres plantes, el fenomen de la proteràndria hi és molt comú i habitual.

Dipsacus fullonum L.: el card, la carda i dos lluquets carpològics

Per poc que hi pensem ens adonem aviat que són molt ben afermats els vincles establerts entre els cards i els animals, tant de ploma com de pèl i també de sabata.

Tot passejant pels camps de Rajadell (Bages)

No hi ha paisatges mediocres. Fem una placèvola passejada per l'entorn del pintoresc poblet de Rajadell, situat a ponent de Manresa, al corredor natural que comunica aquesta ciutat amb Calaf, ja a l'anomenada alta Segarra. Per aquest corredor de la vall de la riera de Rajadell o de Boixadors, d'una llargària poc congruent amb la modèstia del seu cabal, transcorre la carretera anomenada eix transversal i la línia del tren de Lleida, enllaçant a velocitat decimonònica una rastellera de llogarrets i pobles que no són gaire coneguts, precisament per ser llocs de trànsit, entre les esbatanades planúries calafines i l'aclofada cloterada bagenca.

Algunes plantes de la Plana d'Ancosa (Anoia) (i 2)

El rocam i el paisatge. Aquest espai ofereix un excel·lent exemple de la repercussió del substrat en el paisatge; la fotografia ho revela prou bé. La plana pròpiament dita, on hi ha les ruïnes de la casa i del convent d'Ancosa, és un clap d'argiles eocèniques d'extensió relativament limitada. Aquest clap de terrer d'interès agrícola encara avui sosté alguns camps de cereals d'hivern, sobretot d'ordi (en canvi al voltant del poble de la Llacuna hi ha més blat). El mosaic de la plana el completen algunes pinedes i tot de camps abandonats o terreny incult. Però a tot el voltant del clap d'argiles hi ha un terreny aspriu i rocallós, de calcàries i dolomies, malcobert de matolls, amb clarianes de terraprims que, tot i ser l'expressió de la magresa més extrema, acull una flora primaveral ben ufanosa.