Quercus x firmurensis Hy al Moianès

Alguns temes embullosos demanen de fer, prèviament, tal devessall d'advertiments i reserves que ben aviat t'inclines, determinat, per evitar-los sense miraments, en bloc.

Un exemple de la malaptesa de les margues

A Catalunya la marga és una roca que marca el paisatge d'algunes comarques. Potser el paisatge margós més conegut sigui el d'Osona, les margues grises -o gris-blavenques- de la plana de Vic, amb els seus turons escampats, revoltats de talussos despullats i molt escorrancats (1), els anomenats badlands, en exòtica expressió que ha esdevingut, curiosament, molt usual.

El Moianès: prados, campos, pastizales y arbolados

Dedico este largo capítulo, con ilusión, a Garbiñe Goldaracena.

Se trata de un acopio de notas, más extenso de lo primeramente deseado, para ilustrar lo fundamental, a mi modo de ver, del paisaje de la comarca del Moianès, aún sin desconocer que, en realidad, no hay comarca que sea una unidad natural.

La pastura d'oví i l'afaiçonat de dent (introducció)

Capítol introductori d'un tema que em sembla molt substanciós: alguns aspectes ecològics de la pastura del bestiar de llana.

Un manat d'herbes agostenques de rostoll

Em plau dedicar aquest capítol a l'amic Jordi Centelles Gavin, que abans de deixar enrera aquest rostoll es va girar, per a tornar a veure'l, un altre cop, en admirable mostra del sentiment de compartir -formar part-, l'essència mateixa de viure la natura.

Setembre: temps de rostollar i recossirar

L'estiu ranqueja. Inicis de setembre. Camp rostollat. Moianès. Llevar el rostoll marca una transició entre anyades, entre les herbes de l'any i la preparació del proper.

Del clos a la llum: la vespeta Andricus de les boles del roure

Les gal·les - o cecidis- són associacions curioses, establertes entre plantes i diferents classes d'invertebrats -sobretot articulats, àcars i insectes.

És prou conegut que els roures fan diferents gal·les i que algunes de les més característiques són degudes als cinípids, família de vespetes cecidògenes.

Setembre: temps de perellons

El perelló és el fruit del perelloner, també dit perera silvestre.

Pyrus spinosa Forssk. (Pyrus amygdaliformis Mill.) és un arbret de la familia Rosaceae, latemediterrani -també de l'oest de l'Àsia.

De les cípseles velludes de Scorzonera hirsuta L.

El marc: trobo fruits -cípseles- de Gelasia hirsuta (Scorzonera hirsuta L.) en unes pastures del Moianès. Un cop observades, en detall, n'esbosso una breu descripció.

A propòsit de la diàspora de la sanadella capil·lada Stipa capillata L.

En aquest capítol hi veurem, després d'unes consideracions prèvies, alguns trets de la diàspora de Stipa capillata L., en especial l'indument de l'aresta; es mesuren també la talla de 15 arestes.

Finalment, es recull alguna nota biogeogràfica, suggeridora del caràcter del seu llinatge.

Col·lecció d'escadussos d'hivern

Aplec d'escadussos. Es tracta de recuperar -recollir- imatges i records de passeigs fets al llarg d'aquest hivern, que ja s'està fent vell. Allò que sembla sobrer o espars, allò que ens sembla que no fa joc, també mereix la nostra atenció i el seu espai.

Pinus pinea L.: un pi domesticat que paga tributs

Quan miràvem, fa més de dos dies, les primeres guies d'arbres, no ho sabíem, això, que hi ha pins domesticats.

Rumex pulcher subsp. verrucifer Font Quer in Collectanea Botanica, 1: 287 (1947)

És prou sabut, fins i tot entre els que no tenen altra vinculació amb la botànica que l'afecció personal, com en el meu cas, que la nomenclatura botànica -els noms científics de les plantes- sol ser complexa i sovint, també, confusa o confusionària.

Ranunculus sardous Crantz, nou per al territori auso-segàrric

Consigno, de forma breu i convencional, la presència d'un exemplar de Ranunculus sardous Crantz, recol·lectat en la vora d'un camp. La majoria de citacions d'aquest botó d'or corresponen al territori catalanídic, dels sectors nord i central.

Tripleurospermum inodorum (L.) Sch. Bip., nou per al territori auso-segàrric

Aquesta camamilla inodora ja va ser reportada en aquest espai, però, integrada, aleshores, en un capítol genèric, d'una passejada pel sud del Moianès, aquell esment va quedar un xic esborradís i ara, en aquest nou capítol, volem donar-li una mica més de rellevància, donat que, a jutjar per les dades consultades, es tracta d'un tàxon de filiació geogràfica principalment muntanyenca (Pirineus s.l.), que fins ara no hauria estat consignat de cap punt del territori auso-segàrric (1), el territori de clotes i plataformes estructurals de l'extrem oriental de la depressió de l'Ebre.

La vall de Marfà: balanç personal d’una excursió

Efectivament, veureu que en aquest capítol, en format de report epigràfic, m’aparto una mica de l’estil habitual, més valoratiu, però no vull deixar passar algunes simples observacions personals, més o menys intranscendents.

El paisatge del Moianès (1): les rouredes grapejades

És prou conegut, en general, quins són els aspectes naturals que condicionen el paisatge vegetal: el clima; el relleu; les roques i els usos que s’han desenvolupat en cada cas.

El jove botànic Arnau Mercadé es va doctorar amb l’estudi de la flora i de la vegetació del Moianès -en realitat es un estudi eminentment florístic-, estudi, publicat a la xarxa, on la persona interessada en aquests punts, o sigui les principals puntualitzacions geogràfiques, hi pot trobar unes introduccions generals molt convenients.

Autumne sec a la ribera del Gai (Moianès)

Autumne sec a la ribera del Gai (Moianès). Recull d’estampes autumnals de la ribera del torrent del Gai, situat al cor mateix de l’anomenat altiplà del Moianès, el sector elevat de la comarca, de topografia predominantment ondulada i de vegetació eminentment submediterrània.

De la pastura, la moixonada i la bardissa

És una estampa que actualment, degut a l'abandonament de moltes finques de vocació ramadera, trobem en molts llocs.

Què passa quan s'abandona un prat de pastura de vaquí?
Els prats de pastura de vaquí poden derivar, quan són abandonats, cap a matolls o bosquines. En alguns casos s’hi formen arcedes de Prunus i Crataegus.

Les arcedes són bosquines d'arbustos i arbrets fortament espinosos; fan uns entramats de branques enravenades i armades d'espines molt punyents, de manera que solen formar, tot sovint, tanques vives inexpugnables, fora que, proveïts d'una eina adequada, hi obrim un pas expressament.

Un prat de margall i algunes poàcies higròfiles d'un herbatge del Moianès

S'observen gramínies -Poaceae-, algunes higròfiles, d'un herbatge del llindar del Moianès, l'extens replà que, un cop assolit el coll de Poses, dona pas a l'ondulat altiplà de la comarca, de moderna creació.