Col·lecció d'escadussos d'hivern

Aplec d'escadussos. Es tracta de recuperar -recollir- imatges i records de passeigs fets al llarg d'aquest hivern, que ja s'està fent vell. Allò que sembla sobrer o espars, allò que ens sembla que no fa joc, també mereix la nostra atenció i el seu espai.

Torrent de la Vallençana: un alocar massa revoltat d'amenaces

La de les venes d'aigua del nostre país és una història molt llarga de destrucció i degradació. Però crec que ara es posa de relleu, especialment, la incompetència de les administracions, a l’hora de gestionar el medi periurbà i interurbà.

Algunes estampes tardorals de l'obaga de Reixac (Vallès Occidental) (i 2)

Darrerament ha anat plovent i hi ha un reverdiment general, com vaig comentar a l'anterior capítol dedicat a aquest espai. Aquest d'avui vol ser-ne la continuació. Hi faré una bona arreplega, d'imatges tardorals, amb la idea de transmetre la qualitat bategant d'aquests boscos, en aquest període; però els comentaris, si n'hi ha, seran breus. Serà, doncs, un capítol d'estampes.

Un passeig per la ribera del Segadell

Una crònica breu, d'una passejada pel voltant del poblet de Pardines, situat en un pintoresc esperó de la vall del Segadell, riuet que tributa al riu Freser, a l'altura de Ribes, ensotat conflent que arramada tres braços, generosos, de l'alta vall del Ter.

Ufana vernal a la serra del Montsant

Fem un passeig, un grupet d'amics, que ens duu a l'ample carener de la serra, sortint del poblet de la Morera, fent el pas natural del grau (1) de la Grallera i pujant fins al pentinat, o escabellat, pi del Cugat, per a baixar, després, a l'esplèndid Clot del Cirer. Del clot pujàrem altra volta al carener, vers el sud, pel petit recorregut. Per aquest comellar rocós vam fer, repartit el petit grup pels tres regalls del vessant, una petita cerca, i després, un cop tramuntat de nou l'esbalandrat carener, vam anant tornant al poble, passant, primer, pel trau que salva els estreps de la formidable Cingla (2) Closa, i agafant, tot seguit, el camí de cintura que aprofita la franca acollida dels materials tendres, margues i argiles.

Observant el paisatge i les plantes dels Monegres

La primera qüestió que sorgeix, a l'hora de reportar les visites fetes a aquestes terres de l'Ebre, seria l'abast territorial dels Monegres, és a dir, si podem acceptar que, ultra les delimitacions físiques fixades per la divisió administrativa, podem parlar versemblantment d'una comarca natural dels Monegres.

Breu antografia de la farigola Thymus vulgaris L.

Resum. Quan trobem una timoneda -matoll de farigoles o timons- ben florida, tenim ocasió de veure que les mates en flor presenten un aspecte variable. L'aspecte varia o pot variar força, en funció de quins òrgans reproductius porten les flors de cada peu.

Notes de la vall de Reixac

Recentment vam fer un passeig per aquesta vall, molt propera a Barcelona, pertanyent al terme de Montcada i Reixac, que ofereix, no obstant aquesta proximitat, un paisatge forestal prou interessant, en especial per ser un bon exemple d'un fet potser no tan valorat com caldria: a les obagues i a les valls interiors de la serra de Marina hi dominarien, en estat natural, les rouredes, de Q. pubescens o d'espècies properes. 

Notas sobre la dinámica de vegetación en los conglomerados de Sant Llorenç del Munt

Ya he escrito antes sobre el tema; el lector interesado puede encontrarlo al margen, en la ‘etiqueta’ ‘Sant Llorenç del Munt’. Posiblemente abunde en lo ya expuesto en otros momentos, pero tal vez de esta manera se perfilen con más claridad las ideas.

Passejant del Pont de Cabrianes a Les Tàpies (Bages)

Amb motiu d'una activitat amb DEPANA vam fer un passeig que ens va dur del Pont de Cabrianes a les Tàpies, passeig germà d'un altre d'anterior, recollit en aquesta crònica: 'Del Pont de Cabrianes a la Font de les Tàpies'.

I no obstant, avui veurem algunes coses diferents, perquè la natura sempre és canviant. I integrats, també nosaltres, en la natura, encara que sovint ho puguem oblidar, és lògic que no vegem igual les coses, perquè també nosaltres no som, ben bé, els que vam ser, els que érem, en un altre moment.

Una labiada pirinenca: Dracocephalum austriacum L.

Capítol dedicat a alguns punts, sobretot detalls de l'aparell vegetatiu, d'una labiada de muntanya, pròpia de la regió irano-turaniana. La distribució de Dracocephalum és molt limitada. Només viu en algunes serres pirinenques, calcàries, però sobre aquest punt no aportem, per raons de discrecionalitat, més dades.

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (3)

Un altre capítol de resum dels passeigs fets per la vall del Llobregós. La imatge podria ser un resum de la vegetació d'aquest indret: en primer terme, brolla calcogipsòfila amb pelagot -Stipa offneri; al centre, subarboretum d'esclerofil·les, carrasca i garric; més amunt, roureda de roure de fulla petita o de Quercus subpyrenaica Huguet del Villar (1).

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (1)

Aquest report recull temes d'un parell de passejades, per un mateix lloc de la ribera del riu Llobregós, a prop del llogarret dit Talteüll, a la zona del forat de la Capella i l'actualment ruïnós Mas del Sot.

Les flandes de Piera, el pi blanc Pinus halepensis i altres plantes de les argiles

A Catalunya hi ha una major extensió dels terrenys calcaris que dels silicis. Hi ha notables extensions de terrenys calcaris rocosos, de mena molt variada; alguns són corcats pel carst, d’altres fan bancs i roques taulejades, n’hi ha de textura sorrenca, unes altres són més fines, etc.

De les flors de la Foixarda Globularia alypum L.

Com les labiades, que inclouen plantes tan conegudes i populars com la farigola i el romaní, i també com les escrofulariàcies i moltes altres famílies, les globulariàcies Globulariaceae pertanyen a l'ordre de les tubiflores, grup extens que possiblement tingui, com a caràcter més significatiu, el mateix que revela la denominació: els pètals son concrescents o en part concrescents, de manera que la flor és simpètala -també gamopètala.

Un altre tret propi d'aquest grup (1) és la possessió d'estams inserts a la corol·la. Les plantes que tenen aquest tret s'anomenen corol·liflores (2), per bé que aquest mot no semblaria tenir, pels seus components, aquesta significació.

El cul-llevat i altres espigolalles de Roca Sereny

Em plau dedicar aquesta remembrança a Agnès Bernat. La mata sembla una 'alzinastre', dit sigui en un mot curiós, escoltat a un senyor de la Llitera, però que no hem trobat reportat enlloc. Si ho fos, una alzineta, seria notable, haver germinat i reeixit en un lloc així. No se m'acut altra cosa que la possible concurrència d'un estatge nebulós.

Per la vall de Ramió, obaga del Montnegre

Dedicació. Em plau dedicar aquest senzill report al botànic Xavier Font Castell, que ens va acompanyar en aquesta passejada i que sempre té la gentilesa d'atendre amb diligència les consultes que li faig. Els naturalistes, en general, no li devem pas poc, si considerem com n'és de valuós el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', creació seva que, a més, fa tot el possible per a mantenir sempre ben sabada.

☰

El Montnegre és una serra singular. Demanaria una introducció potser massa llarga voler arramadar tots els factors geogràfics peculiars que concorren en aquesta serra granítica del sector nord del territori catalanídic.

Els "paisatges oblidats": un assaig d'interpretació

Els Paisatges Oblidats. En aquest extens capítol hi faig un balanç dels passeigs d’observació del paisatge per la plana de Can Moragues, situada a la riba esquerra del riu Ripoll, al nord de Sabadell, en territori pertanyent a Castellar del Vallès.

Les observacions podrien tenir valor per a altres zones vallesenques de la depressió prelitoral, si més no del sector occidental, donat que la regió té una personalitat fisiogràfica força ben definida.

Aquests passeigs els vam fer en el marc d’una activitat per a l’associació ADENC, feta el dissabte 12 de novembre.

Aprofito per agrair la companyia de tots els participants: Rosa, Elisabet, Paloma, Natalie, Marc, Alex, Ernest, Josep i especialment a la Mireia, de l’ADENC, sempre diligent en l’organització.

Retorn al Roc de Forellac (muntanyes d'Ordal)

Dedico aquesta conversa a l'amic Valentín González, que durant la llarga campanya d'estudi d'aquest tossal, ja fa més de 15 anys, va tenir la paciència de comportar a l'autor d'aquestes ratlles.

☰

Introducció. Les muntanyes d'Ordal són la continuació, vers l'interior, del massís litoral de Garraf. Els dos sectors formen una mateixa unitat geològica.

Es troben emmarcades per les següents poblacions: a ponent de Corbera de Llobregat, al sud de Gelida i al nord del corredor enlairat on es troba enclavat el poblet d'Ordal.

Amb quatre mots es pot resumir la fesomia de la zona: zones rocoses, quasi nues, de dolomies cantelludes; brolles i garrigues; grans extensions de pinedes de pi blanc; i les pedreres, enormes terrabuits d'enlluernant claror.

Hi havíem anat molt sovint, a aquest tossal dolomític i garriguenc, amb l'amic Valentín González, de l'ERB, durant una llarga campanya de prospecció florística que culminà en un catàleg- el que se'n diu una 'flòrul·la', o sigui una flora molt local- i un breu article sobre la vegetació, publicat a la revista 'Muntanya' (nº 886, desembre de 2009, pàgines 14-21), editada pel Centre Excursionista de Catalunya. L'article va rebre una distinció d'aquesta entitat.

Noves lleves de nadaletes Narcissus dubius Gouan i altres flors temporeres

Ampli recull d'imatges del narcís de codina Narcissus dubius Gouan. Veurem alguns aspectes  de la morfologia d'aquest geòfit de primavera, emparentat amb Galanthus.

El tema de les plantes que viuen a les codines de Sant Llorenç del Munt, ja l'hem tractat altres cops i és recurrent en aquest espai nostre, ben justificadament al nostre parer, atès que ofereixen una flora variada, rica i molt interessant, en alguns casos estrictament lligada a les condicions particulars dels terraprims, en d'altres simplement associades a espais oberts i escassament poblats.

Particularment interessant és comprovar com n'és de variat l'estil de vida i la fenomenologia de les plantes dels terraprims; damunt d'un fons de plantes sempre presents, però actives o adormides, segons el període de l'any, hi ha una flora críptica, d'expressió temporània, atractiva justament per aquest caràcter fantasmal: les plantes i les flors d'aquests llocs no les  trobareu, no, quan a vosaltres us vagarà. Al contrari, per a veure les flors dels petits teròfits i de les bulboses -geòfits-, cal estar una mica amatents i procurar d'evitar de perdre passada.