Aquest estiu he visitat diversos cops la plana de les Amargues -Monegros- i els barrancons tributaris del barranc de la Vallcorna -Valcuerna-, visites que em van servir per a bastir un capítol monogràfic, llarguerut, sobre la petita salicòrnia dita coralet Microcnemum coralloides, que el lector interessat podrà repescar, si li vaga, en aquest enllaç.
La soledat sonora. Un dia em trobava a l'erm desolat de l'entorn del balsete de Tomás i em va vagar de baixar per un dels barrancons del nord, fins al proper barranc de Valserenosa, per on corre, encaixat, el col·lector número 4 del canal de Sástago, de la xarxa de regatge i drenatge dels Monegros.
Un cop arribat a Valserenosa, vaig girar cap a ponent, entrant per una densa garriga, que em va regalar alguns arraps, fins al proper barranc, per a retornar, ara de pujada, cap al balsete de Tomás.
La vegetació i la flora d'aquesta zona és molt atractiva, però encara m'agrada més la soledat sonora d'aquests bonics i acotxats corredors, una soledat d'una plenitud quasi palpable, no borada, mai, per cap dels corcons insidiosos que, massa quotidianament, ens fiblen.
Però què és aquesta fetor? Estava arribant al terraplè del barranc de Valserenosa -sediments de col·luvions-, quan, tot d'un cop, m'aturo, en sec. Què és aquesta fetor? I res, no vaig tardar gota a pensar, sospitar, ràpidament: Chenopodium vulvaria?
Dit i fet. Em giro, desfaig unes passes i, fitant al terra, me'l trobo, allà mateix, Chenopodium vulvaria, el blet pudent. Es pot dir, ben bé, que és una planta que entra pel nas.
Per què vulvaria? Aquesta al·lusió podria tenir dos fonaments, de mena ben diferent. Un podria ser la semblança de la forma de la fulla amb l'òrgan femení.
L'altre, en general molt més present en la literatura, seria la semblança de l'olor de la planta amb la de l'òrgan femení.
Els bacteris que degraden l'òxid de trimetilamina i generen trimetilamina volàtil i fètida -o aromàtica- es troben en el cos humà, en la mucosa genital i parts del cos poc airejades, en quantitats que semblen molt variables, atès que en aquestes parts l'activitat bacteriana hi seria molt complexa; però on l'amina fètida hi és més present és en el procés de digestió i en el metabolisme microbià, com a producte resultant de la degradació d'algunes amines comunes, presents en diversos aliments.
Comiat defensiu. L'aroma de la trimetilamina deu ser molt volàtil. Jo la vaig trepitjar, hi vaig passar per damunt, de manera que no és rar que en notés, tot seguit, la sentor.
Ara bé, per què produeix tanta trimetilamina, el blet pudent? Bé, produir substàncies de sabor i olor desagradables seria un mecanisme de defensa: és un atribut típic de plantes de llocs sotmesos a pastures intenses i, de vegades, molt antigues. Vaja, com als plans i barrancs de la comarca dels Monegros.
La Sagrera
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
