Passejant del Pont de Cabrianes a Les Tàpies (Bages)

Amb motiu d'una activitat amb DEPANA vam fer un passeig que ens va dur del Pont de Cabrianes a les Tàpies, passeig germà d'un altre d'anterior, recollit en aquesta crònica: 'Del Pont de Cabrianes a la Font de les Tàpies'.

I no obstant, avui veurem algunes coses diferents, perquè la natura sempre és canviant. I integrats, també nosaltres, en la natura, encara que sovint ho puguem oblidar, és lògic que no vegem igual les coses, perquè també nosaltres no som, ben bé, els que vam ser, els que érem, en un altre moment.

Buxus sempervirens L.: unes clarícies a manera d’addenda

Capítol dedicat a l’amic Albert Molero.

Un amic que té la gentilesa de llegir algunes de les coses que publico em va dir que no les entenia i que hauria d’introduir un glossari per aclarir el significat d’alguns termes.

Però la cosa es va complicar quan un altre amic -i aquest altre no pas llec, precisament, en matèria de botànica- s’hi va afegir, en dir que també s’hi trobava, en casos de no poder capir el que escric.

Carpografia i moviments de les capselles del boix Buxus sempervirens L.

El boix és un arbret força comú i abundant, en gran part de les nostres comarques que no tenen un clima rigorosament mediterrani. S'exposa, en aquest capítol morfològic, la il·lustració i descripció del fruit del boix, una càpsula seca dehiscent.

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (1)

Aquest report recull temes d'un parell de passejades, per un mateix lloc de la ribera del riu Llobregós, a prop del llogarret dit Talteüll, a la zona del forat de la Capella i l'actualment ruïnós Mas del Sot.

Apunts de l'obaga de la serra de Queralt

Amb els companys del grup Brimeura, nom dedicat a Marie de Brimeu, fem un lleu passeig per l'obaga de la serra de Queralt, el relleu eminent i rocallós que presideix i guarda la vila de Berga, capital comarcal estratègicament situada, precisament, en el contacte del baix Berguedà, geològicament adscrit a la depressió ibèrica, amb l'alt Berguedà, molt muntanyós i rebregat, integrat en la unitat de relleu del Pirineu (Prepirineu).

Aquest és, justament, un dels trets més vistents de la regió. Arreu hi veiem estrats de roca calcària trencats, en posició vertical o molt redreçada, crestalleres i grops grofolluts d'una claror i d'una nuesa que contrasta vivament amb la verdor del tapís forestal de pinedes i alzinars. És el resultat d'uns grans esforços de plegaments, compressions, encavallaments, lliscaments, etc. També la natura de la roca, de plasticitat limitada i donada a la ruptura, contribueix a subratllar aquest caràcter enèrgic del relleu.

Capítol breu que recull alguns briòfits típics i altres apunts. Però abans cal destacar un punt, molt especialment: la vegetació està molt seca i la secada tampoc no sembla gens atenuada a l'obaga. La persistència hivernal de l'eixut, afegit al de l'estiu passat, configura un estat ambiental general greu, molt preocupant.

Salt del Molí, cops i arraps de la vall del Ges

Introducció geogràfica. El Vidranès és un país de prades i boscos, rouredes seques en els terraprims i vessants solells i fagedes a les obagues. La vall del Ges té un capçal d'allò més corrugat, als vessants migjornals de la serra de Santa Magdalena de Cambrils i als encontorns dels llogarrets de Ciuret i Collfred.

Algunes plantes de la Plana d'Ancosa (Anoia) (i 2)

El rocam i el paisatge. Aquest espai ofereix un excel·lent exemple de la repercussió del substrat en el paisatge; la fotografia ho revela prou bé. La plana pròpiament dita, on hi ha les ruïnes de la casa i del convent d'Ancosa, és un clap d'argiles eocèniques d'extensió relativament limitada. Aquest clap de terrer d'interès agrícola encara avui sosté alguns camps de cereals d'hivern, sobretot d'ordi (en canvi al voltant del poble de la Llacuna hi ha més blat). El mosaic de la plana el completen algunes pinedes i tot de camps abandonats o terreny incult. Però a tot el voltant del clap d'argiles hi ha un terreny aspriu i rocallós, de calcàries i dolomies, malcobert de matolls, amb clarianes de terraprims que, tot i ser l'expressió de la magresa més extrema, acull una flora primaveral ben ufanosa.

Estampes de Camprodon

Camprodon-ermita de Sant Antoni i tornada pel Ritort. Ripollès. 26.8.2019.

Pugem a Camprodon quatre germans Rigol, dos terços del total. S'escau la curiosa circumstància que dos dies més tard hi puja l'amic Jordi Cebrián. Ja l'havíem fet plegats, aquest recorregut (1), perquè és frescal i molt agradable (2); per això el vam proposar als germans.

Terminologia d'interès botànic: borró; esquizocarp; cecidi; alcaloide. 

Alguns gèneres: Buxus; Cydalima; Fraxinus; Eriophyes; Geranium; Tilia; Fagus; Odontites; Serratula; Polygonum; Lotus; Molinia.

⇩

Tanyeda de freixes. Aquests freixes tan espigats són tanys de peus assocats. Desconeixem l'ús que se'n fa, d'aquestes tanyedes. La fusta del freixe té propietats interessants, sobretot la combinació d'elasticitat i tenacitat, molt apreciada per fer objectes com ara juguets, estics o batolles. D'altra banda, al Ripollès hi ha una gran tradició d'aprofitament del freixe com a farratge de capça, en verd.

⇩

Val a dir que la crònica del Jordi al seu blog 'Fitoderia, flora catalana', consignat a la relació de blogs de la dreta, és més rica i exhaustiva que no la que avui us proposem. Forçosament hi surten alguns temes comuns, sobretot l'alarmant mort dels boixos. Com sia que vam tractar aquest lamentable tema en la crònica del Collsacabra, la reportem aquí enllaçada, per si fos del vostre interès.

Carpologia, espermatologia i germinació de Ricinus communis

La germinació és un capítol apassionant de la vida de les plantes. Ocorre dins del terra en alguns casos; s'anomena, llavors, hipogea. Però en d'altres s'esdevé per damunt del terra i aleshores el procés és perfectament visible.

Avui veurem un cas de germinació epigea i les diferents parts de la llavor que hi són implicades. Veurem com es van desplegant a l'exterior i es converteixen en una planteta. 

En el trànsit, l'esbós borrós del germen es defineix i perfila a la perfecció i culmina en un plançonet. El ricí ofereix, per ser la llavor força grossa i de germinació visible, un exemple molt bo i molt didàctic, a més d'una gran plasticitat visual.

Carpologia i germinació de Ricinus communis (cliqueu en aquest títol per accedir al document en format pdf).

Vam documentar aquesta germinació l'octubre del 2017. El registre i  l'observació d'aquest infantament va ser una experiència d'allò més placèvola, per utilitzar un mot carnerià.
El document d'avui és fonamentalment morfològic i recull un bon plec de terminologia relativa al fruit i la llavor. Això no obstant, hi hem volgut introduir una dimensió fenomenològica, amb apunts sobre el desenvolupament i els canvis que impliquen el fenomen de la germinació. Confiem que aquests apunts puguin conferir una mica de vitalitat al procés registrat, contrabalancejant l'estatisme propi de la morfologia externa.
Val a dir, però, que podem prendre fotos del fenomen; podem assajar de puntualitzar-ne les parts i anomenar-les amb termes de la botànica; podem, fins  i tot, interpretar d'on pouen la llum, l'energia, algunes d'aquestes parts; però això no vol dir que puguem capir com es produeix la trasmudança d'un germen i l'infantament d'una planta. La biologia ens diu que hi ha una mena d'explosió cel·lular...però nosaltres, aquí, restem, un cop més, perfectament desglossats.

Nota. El mot del títol d'aquesta entrada espermatologia és llicenciós en el sentit literal que l'utilitzem: estudi de la llavor. No hi consta en el diccionari de botànica de Pius Font. S'utilitza més aviat en medicina, amb un altre significat.

Sabadell

Text i fotografies © Romà Rigol

A lluc de cuc

Si a la natura és habitual que la part sigui semblant al tot, ho prenem com a model en aquesta entrada que porta el nom del lloc que li dona acollida. Així com el pare es veu a si mateix, de cop, expressat i definit a la perfecció en un gest o mot dit pel seu fill, potser aquesta entrada d'avui podrà, a tall d'exemple, expressar el sentit del títol que encapçala aquest lloc.

Fig. 1

Ricinus (3): l'invent de la txistera vasca

El ricí fa grans ramells de fruits espinescents. Al principi, la forma globosa del fruit no permet apreciar-hi bé els tres compartiments o carpels soldats. A mesura que s’asseca s'hi van diferenciant els solcs i aviat el pelló espinescent es contrau i s’esquinça en sis parts, dues per gallet, com s’aprecia en els dos fruits secs de la imatge. Un cop sec i ja sense l'embolcall del pelló, el fruit té forma de tres grills de mandarina enganxats. 

Fruits verds, fruits secs i peduncles testimonials de la caiguda d'altres, més avançats, amb els eixos placentaris penjants.

Un sot del Collsacabra i la mort de la boixeda

El sot de les Perxes. Collsacabra. Osona. 23.6.2019.

Recollirem, en aquest report, uns apunts sobre el sot de les Perxes, tributari de la riera de les Gorgues, al sector de ponent del bloc enlairat del Collsacabra, no gaire lluny de Cantonigrós. I de passada veurem alguns aspectes de les flors dels rosers. Però haurem de dedicar espai, també, per a un tema de gran impacte a la natura, la mort de les boixedes.

En el mapa de Piolet aquest sot hi consta com a 'rec de les Perxes', mentre que a la pàgina de l'ICGC hi consta com la riera de sant Julià. Aquest torrent és el principal drenatge d'una coma molt bella i coneguda pels excursionistes, que té forma de rotgle o de ferradura. Limiten la vall  les serres de Cabrera, Puigsec i del Sitjar.

El sot de les Perxes no és, vist des de fora, sinó un reng de diferents arbres de capces tofudes i una mica acotxades, sobretot roures (Quercus pubescens), però també freixes (Fraxinus excelsior) i aurons blancs (Acer campestre). Els pagesos administren els camps, amb rotació de pastures i conreus, mitjançant tanques de vailets -fils- elèctrics.