El Mill del sol Lithospermum officinale L. és una planta de tiges elevades, herbàcia en bona part, només una mica endurida a la base, amb breu tija llenyosa soterrada -rizoma-, segons consta a les flores i podem veure en algunes il·lustracions. Sol tenir, en la planta madura, la talla habitual de les potes d'una taula, entre 70 i 90 cm.
Aquest hemicriptòfit no és particularment vistent, però les petites núcules, nacrades, lluents i d'un blanc plumbi peculiar, resulten força atractives. Avui en recollim unes imatges.
☰
Amb la fructificació les fulles s'assequen i aniran caient. Tractant-se d'un hemicriptòfit, tota la part aèria es mustigarà i de la planta només en quedaran unes gemmes latents, a l'entorn de la base de les tiges de l'any.
☰
Tija molt pilosa; fulles estretament lanceolades que es van arrugant i marcint; nervi medial marcat i els secundaris escassos, arcuats; fruits isolats o aparellats, a l'aixella de les fulles, pedicel·lats, amb els pedicels foscos, alguns encara acompanyats del calze, també esfulladís en la planta madura.
☰
Tetraqueni i selecció dels primordis. En el fruit de les labiades i les boraginàcies -Labiatae i Boraginaceae- hi ha dos carpels, cadascun amb dos primordis seminals. Aquí els fruits duen 1 o 2 aquenis, per avortament de tres o dos primordis del conjunt inicial de quatre.
Els aquenis són fructículs secs, d'una sola llavor -monosperms-, no badadissos -indehiscents. Com que el fruit donaria, cas que no hi hagués cap avortament, 4 aquenis o núcules, s'anomena tetraqueni -també carcèrul. I donat que els aquenis, originats en un sol fruit, acaben adquirint total independència, es diu que es tracta d'un esquizocarp, un fruit que es desballesta en fructículs o mericarpis.
El pericarpi, d'aspecte nacrat, és molt endurit, petri, tret que ha motivat el nom genèric Lithospermum, equivalent a llavor de pedra, denominació molt escaient.
☰
Hàbitat. Lithospermum officinale L. viu en clarianes i vorals de camins forestals humits. Distribució eurosiberiana.
☰
Indument. Superfície dels aquenis brillant. Les boraginàcies solen ser molt piloses i sovint aspres al tacte. El mill del sol té pèls híspids, endurits i mineralitzats, amb la base engrossida. N'hi ha que són una mica corbats, un punt unguiculats, com l'ungla del dit darrer d'una piula; d'altres són aplicats, sobretot els caulinars.
