14 de setembre de 2021

Mill del sol Lithospermum officinale L. fruitat

El Mill del sol Lithospermum officinale L. és una planta de tiges elevades, herbàcia en bona part, només una mica endurida a la base, amb breu tija llenyosa soterrada -rizoma-, segons consta a les flores i podem veure en algunes il·lustracions. Sol tenir, en la planta madura, la talla habitual de les potes d'una taula, entre 70 i 90 cm.
Aquest hemicriptòfit no és particularment vistent, però les petites núcules, nacrades, lluents i d'un blanc plumbi peculiar, resulten força atractives. Avui en recollim unes imatges.
Amb la fructificació les fulles s'assequen i aniran caient. Tractant-se d'un hemicriptòfit, tota la part aèria es mustigarà i de la planta només en quedaran unes gemmes latents, a l'entorn de la base de les tiges de l'any.
Tija molt pilosa; fulles estretament lanceolades que es van arrugant i marcint; nervi medial marcat i els secundaris escassos, arcuats; fruits isolats o aparellats, a l'aixella de les fulles, pedicel·lats, amb els pedicels foscos, alguns encara acompanyats del calze, també esfulladís en la planta madura.
Tetraqueni i selecció dels primordis. En el fruit de les labiades i les boraginàcies -Labiatae i Boraginaceae- hi ha dos carpels, cadascun amb dos primordis seminals. Aquí els fruits duen 1 o 2 aquenis, per avortament de tres o dos primordis del conjunt inicial de quatre.
Els aquenis són fructículs secs, d'una sola llavor -monosperms-, no badadissos -indehiscents. Com que el fruit donaria, cas que no hi hagués cap avortament, 4 aquenis o núcules, s'anomena tetraqueni -també carcèrul. I donat que els aquenis, originats en un sol fruit, acaben adquirint total independència, es diu que es tracta d'un esquizocarp, un fruit que es desballesta en fructículs o mericarpis. 
El pericarpi, d'aspecte nacrat, és molt endurit, petri, tret que ha motivat el nom genèric Lithospermum, equivalent a llavor de pedra, denominació molt escaient.
Hàbitat. Lithospermum officinale L. viu en clarianes i vorals de camins forestals humits. Distribució eurosiberiana.
Indument. Superfície dels aquenis brillant. Les boraginàcies solen ser molt piloses i sovint aspres al tacte. El mill del sol té pèls híspids, endurits i mineralitzats, amb la base engrossida. N'hi ha que són una mica corbats, un punt unguiculats, com l'ungla del dit darrer d'una piula; d'altres són aplicats, sobretot els caulinars. 
Cistòlits. Concrecions minerals epidèrmiques, a la base dels pèls d'una fulla. Potser també a les parets.
 
Fulles i calzes acaben caient un cop la planta ha fructificat. Aleshores només resten aquestes rastelleres que semblen dur petites perletes ovoides, d'un blanc grisenc, com de cel embromat.
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol