El Llúpol Humulus lupulus L. és una cannabàcia sarmentosa de distribució eurosiberiana, relativament abundant en codolars i bardisses de riberes i altres espais humits.
Cultiu. Però el llúpol també és una planta cultivada i industrial. La inflorescència femenina és un component essencial de la cervesa. A mitjan del passat segle aquest cultiu tenia una important implantació en algunes regions de la península ibèrica, per exemple a Galícia i Lleó. La indústria cervesera catalana consumia bona part del llúpol cultivat en aquestes regions.
Actualment, a casa nostra el cultiu del llúpol es fa a escala molt petita, per la necessitat o l'interès dels productors de cervesa dita artesanal, força nombrosos, d'elaborar-la a partir de productes de proximitat.
Dioècia. El llúpol és dioic, hi ha peus femenins i peus masculins, separats. En l'elaboració de la cervesa s'utilitzen els fruits, de manera que en les plantacions s'hi posen només peus femenins; els peus masculins es planten en cultius destinats a l'estudi biològic de varietats. Per a la propagació de plançons s'utilitzen esqueixos dels peus femenins plantats.
Aquenis en cons. Els fruits del llúpol s'apleguen en una mena de cons rodonencs o pinyetes que, semblantment a les pinyes veritables, mantenen les diàspores totalment tapades per bràctees imbricades, a la manera de l'enllosat de pissarres d'una teulada.
Naturalment, en el moment de la floració aquests cons fan una fila totalment diferent. En l'aplec de flors hi destaquen molt els estils, allargassats i amb els estigmes ben exposats a l'aire, com escau a una planta anemòfila. Un cop fecundades les florelles, els estils es retreuen i les bràctees, molt acrescents, augmenten molt de talla i finalment mantenen els ovaris arraulits a l'aixella, ben a resguard.
El lupulí. Les bràctees i bractèoles tenen tot de glàndules que secreten unes resines en forma de granets daurats, aparentment amb figura d'artesa o tasseta, dispersos i abundants, sobretot a la part baixa, a l'entorn del fruit. Aquest polsim groguenc, que alguns anomenen lupulina (1), conté un plec de substàncies que han tingut aplicacions molt diverses, en fitoteràpia, gastronomia, cosmètica, cerveseria, etc.
El polsim daurat és llevadís; brandant les pinyetes ja se'n desprèn una part. Les substàncies d'aquest polsim, àcids, resines, olis essencials, terpens, tanins, etc., li donen a la cervesa l'amargor, l'aroma, l'estabilitat de la bromera, qualitat antibacteriana, etc.
Incerteses. Acabarem el capítol amb algunes vacil·lacions morfològiques que, tard o d'hora, haurem d'aclarir, sense clares d'ou ni guix.
☰
Humulus lupulus L. Cannabaceae, família del cànem Cannabis, molt propera i en alguns casos assimilada a les moràcies Moraceae. Liana dioica, voluble, de fulles grans, semblants a pampes. Les tiges tenen tot de dentetes curtes, minerals, tirades capa avall -retrorses-, molt adients per a travar els brots i branques, a mesura que creixen. Com fan les plantes escandents en general, el llúpol practica l'hàbit arrossegadís en el cas que no hi hagi cap veí elevat adient per a expressar-ne el grimpaire. Imatge de la riba alterada del riu Ripoll, d'un peu de llúpol femení, fruitat però possiblement estèril, per tenir els fruits xarbots (2).
☰
Fruits estrobiliformes. Infructescències ovoides, pedunculades, amb bràctees àmpliament ovades, estretides sobtosament, en punta, a l'extrem. Fulles abundosament pigades de cistòlits al dessobre, dentades. Dents amples i mucronades.
☰
Granets de secrecions glandulars al revers d'una fulla seca. Possiblement llevadissos, en fulla fresca podrien ser molt més abundants.
☰
Anvers profusament pigallat de cistòlits, concrecions epidèrmiques de carbonat càlcic cel·lular.
☰
Fruit foliforme que pot evocar un cabdell de col, amb les fulles esblaimades i molt nervades. L'aqueni s'amaga al dedins del periant persistent. Observeu-hi l'abundor de granets glandulars, al fruit i a l'entorn de les bràctees.
☰
Rapa i pedicels de la infructescència molt pilosos.
☰
'Glandulae lupuli'. El lupulí és el polsim o granets daurats que generen glàndules de bràctees i bractèoles, aparentment també al revers foliar.
☰
Aqueni o llavor? Un cop bandejat el periant, n'hauria de sortir el fruit, no? Si això fos la llavor (3), on seria el pericarpi, el conjunt, transformat, de les tres capes que formen la fulla carpel·lar? Així doncs, el prenem per l'aqueni xarbot, en forma de llentia, bombat, una mica lluent, amb estreta ala perifèrica. En els aquenis oberts no hi hem vist sinó l'envà que prenem per placentari, grisenc, amb les conques buides. Com de costum, tenim ara un altre fil per filar i desfilar, cercar fruits plens, amb llavors. O, si fossin realment llavors, caldria aclarir on és el fruit. Sospitem que ens manquen alguns elements, potser per les particularitats que apuntarem tot seguit, breument.
☰
En el llúpol hi pot haver, sembla, apomixi i partenogènesi, producció d'un embrió i generació d'un individu sense prèvia confusió de cèl·lules sexuals.
"La partenogénesis diploide ya se ha descubierto en un número bastante grande de angiospermas; entre otras en Antennaria alpina, en las Alchemilla, Thalictrum purpurascens, en las Taraxacum, Hieracium, Wikstroemia indica, Dorestenia, Disciphania, Cotylanthera, etc., y ocasionalmente en el género Humulus."
Richard Wettstein. Tratado de botánica sistemática. Labor. 1944. Traducció de la quarta edició alemanya. Pàgina 538.
☰
Notes
(1) Lupulino, en masculí, a l'article de Pius Font, al seu 'Dioscórides renovado'.
(2) Tots els fruits -són realment llavors?- oberts eren buits. Anomenem així: xarbot, al fruit que no porta llavors -asperm- o en duu de malreeixides. Donat que, pel que sembla, les varietats cultivades són precisament aspermes -els fruits ben granats potser serien una nosa en el maneig de les pinyetes, per notable augment del pes, etc.-, es podria considerar la possibilitat d'un doble viatge, del medi natural al cultural i d'aquest, altra volta, al natural o seminatural; vicissituds que podrien explicar la presència, en peus espontanis, de llúpols asperms. És natural l'aspèrmia en Humulus, és només una qualitat seleccionada o és una tendència de la planta? Interfereixen les plantes de conreu en les poblacions nadiues? Afecta als conreus el pol·len voleiadís dels peus nadius? La carrandella de qüestions ecològiques és, com l'ombra dels avions, llargueruda...
