El torrent de Colobrers (1): introducció geogràfica

El torrent de Colobrers és un lloc singular i molt popular. En aquest capítol hi farem una breu introducció geogràfica. En un altre volem fer-hi algunes consideracions de tipus social. També volem dedicar un espai al tema que ens sembla més sucós d'aquest espai, la vegetació briopteridofítica dels degotalls.

El visitant que veu per primer cop aquest lloc se sorprèn de l'encaixament i l'estretor del barranc, si més no el del tram inferior, així com de l'aspecte una mica feréstec de la vegetació, sobretot per les llargues cortines de lianes, embullades i fosques, que es depengen per les parets.

El torrent serpeja, sinuós, entre altes i verticals parets de sediments de tonalitats vermellenques, profusament entapissades de bardisses a les parts baixes, juntament amb vistosos claps de coixins de molses regalimoses, d'una verdor intensa, als racons més humits.

☰

Pont amb pis de fusta sobre el punt on el torrent de Colobrers lliura les aigües al Ripoll. A sota hi ha la conducció que abasteix d'aigua les hortes del Prat Vell, a la riba esquerra del riu, abans de passar per les basses de depuració vegetal, de canyís i joncs.

Aquestes hortes es nodreixen d'aigua dels dos rius, del Ripoll i del torrent de Colobrers, com veurem més endavant.
☰

Final del torrent de Colobrers, a prop del conflent amb el Ripoll. Vegetació ruderal amb bardisses, amb destacat protagonisme d'algunes plantes molt invasives, com ara la canya i la troana.

☰

Pujant pel GR cap a can Pagès, on comença l'itinerari del torrent. Festejant les robínies de l'esquerra hi vam veure un exemplar del més menut dels nostres pigots, ocell que es troba, segons sembla, en expansió. Curiosament, no fa pas gaire era molt car de veure.

☰

Els horts de can Garriga, al riberal baix del torrent.

☰

Caminant a frec de can Pagès. Indicador de 'zona inundable' i senyal de gran recorregut. Aquest camí és molt popular, d'afluència massiva en dies festius.

☰

Entrada amb baranes creuades, per a remarcar que el recorregut és per a fer a peu. Les indicacions són les habituals en aquests indrets, risc de despreniments i de revinguda, en cas de pluja forta. La prohibició de circular amb bicicleta no impedeix, però, que alguns ciclistes passin i circulin pel torrent.

☰

Els temporals de pluges de l'any passat i l'anterior van destruir les palanques. Se n'han instal·lat de noves, juntament amb d'altres arranjaments.
☰

Terrassetes artificials de reforç de la riba, amb plantació de càrex i estaquetes de salzes, per tal de travar i donar nervi a la mota incoherent.

El caràcter rampellut del torrent no augura un plàcid horitzó a aquestes instal·lacions, sobretot per la capacitat obstructiva i constrictiva dels sòlids trasbalsats en les revingudes.
☰

Els salzes han llucat bé, sobretot de gemmes soterrades, més que no d'aèries. Els salzes són, en general, molt vividors i de bona arrelada.

☰

Un dels trets més interessants del torrent són els talussos i parets amarats d'aigua que remintola per tot arreu, en bonics degotalls i petites venetes.

Aquests ambients de fang regalimós acullen unes comunitats de briòfits, molses i hepàtiques, força específiques i ben caracteritzades.

☰

Senecio pterophorus DC., originari d'Àfrica del Sud, és un invasor molt potent, amb capacitat per penetrar en estacions seminaturals, en sòls remoguts i humits de clarianes de bosc, riberes, etc.

☰

A les bardisses hi ha Rubus ulmifolius Schott, Hedera helix L., Clematis vitalva L., Humulus lupulus L., etc.

En un espai amb arbres, ombres i humitat, pot prosperar i difondre's molt el component lianoide.

☰

Conducció d'aigua derivada de la font de la Tosca, per a regar els horts del Prat Vell. La vella construcció d'obra amenaçava ruïna i va ser substituïda per aquesta.

Un dels trets més vistents del torrent és la presència de Carex pendula Huds., en una abundor que té tots els llucs de no ser gaire natural.

☰

Apium nodiflorum (L.) Lag. és un hidròfit molt comú que en el torrent té uns poblaments de no gaire extensió.

☰

L'alzinar és la vegetació normal dels vessants.

☰

Rètol amb algunes recomanacions.

☰

Fent pas i arreglant, amb un xapo, un petit tram aeri de la mina de la font de la Tosca que porta aigües als horts del Prat Vell.

Observeu-hi la notable extensió que hi tenen les comunitats molsoses dels degotalls (Adiantion), possiblement el punt més fort, l'atribut més destacable del paisatge vegetal del torrent.

A la part superior, a la dreta, s'hi observen argiles amb còdols. En la distribució de l'aigua hi deu tenir a veure, també, les àrees de deposició del carbonat i l'efecte de tampó que produeix. Suposem que les concrecions calcàries contribueixen a donar més solidesa a les capes de sediments.

☰

Hi ha una capa, d'uns quants metres de gruix, que traspua i regala aigua carregada de carbonat càlcic i fa possible una vegetació briopteridofítica calcícola, amb Adiantum, Palustriella, Pellia, Lophozia, etc., abundants.

Observeu-hi, a la part baixa, la capa de conglomerats. Sospitem que l'aqüífer té relació amb el contacte de les argiles i els conglomerats.

☰

Al centre de la imatge s'hi veu la verdor dels tapissos de briòfits, associats a la capa de sediments xopa i regalimosa.

Un dels trets més conspicus d'aquest tram baix del torrent és la manca d'estructura: quasi no hi ha roques enlloc. És un terrer pesat, com un vell pa de pessic carregat de moscatell.

☰

Els sediments de la terrassa de la plana de can Moragues són arrossegalls fluvials de materials heterogenis, argiles, graves i còdols. Aquests sediments del quaternari, de poca coherència i propicis al desbast, han fet de guia de l'erosió de l'aigua, l'han conduïda a la manera del funcionament d'un serrabiaixos.

☰

Plançó de Laurus nobilis L., arbre relativament abundant al torrent.

☰

Derivació a cel obert de l'aigua de la surgència de la Tosca. La solera natural, d'argila, dona idea de la impermeabilitat d'aquests sediments.

☰

Font de la Tosca. L'aigua surt ben conduïda per la reguera d'argila. A la roca hi ha dues obertures estretes i altes, de l'alçada d'un home, trets que associem a una possible mina de curt recorregut, obrada per anar a captar l'aigua de la pregona surgència. El rocam està del tot emmascarat, per les incrustacions de precipitats, algues i briòfits, i això li dona, als forats, un aspecte natural.

☰

Les dues cavitats, interiorment comunicades, de la mina de la font de la Tosca. A sobre, el capell molsut de capil·lera Adiantum; a baix, recobrint la roca, tapís ras calcolitòfil, amb Eucladium, Lophozia...menudalles que cal guaitar a lluc de cuc.

☰

A lluc de cuc. Una simple lupa de butxaca amb llum ens permet veure i fotografiar, amb càmera convencional, plantes tan menudes com aquesta Lophozia sp., hepàtica foliosa de fil·loides bilobats, de tan sols unes 3 o 4 dècimes de mm.

☰

Quercus ilex L. Fulla d'uns 10 cm.

☰

Paret sud del gran morro que s'interposa al tirat de la vall, talment un estallador escapçat d'un costat. Possiblement no hi hagi cap planta que pugui competir amb l'heura en capacitat per a conquerir aquests particulars espais, parets aplomades humides i regalimoses, amb molt de fanguet de remoció.

☰

Observeu-hi, al mig de la llera, un aflorament de roca. Té res d'especial? No, sinó que al llarg del torrent són tan escasses que quasi es podrien comptar. Tot és material batut i esbocinat, partícules, sorreta, grava, còdols...

☰

Petita resclosa amb un lleu esvorell central. Si la terrassa de la plana de la Bruguera i de can Moragues és el colador, Colobrers és el sortós sobreeixidor.

☰

Germinació col·lectiva de Senecio pterophorus DC. en un muntell provinent d'una solsida.

☰

Sambucus nigra L. brotant. Brotada hivernal? El saüquer és un dels arbrets més abundants a la vall. La seva fusta és tova, de valor nul.

☰

Les molses de les tosqueres tendeixen a fer bonys amb barbacaneta (recordem el capelló de Capellades); potser perquè l'aigua que corre pel capell va deixant i regruixant concrecions de sals minerals a les vores de decantació, abans de despenjar-se, en un lent i curiós procés d'arrebossat, incrustació i petrificació. Ho veurem en un altre capítol.

☰

El poblament vegetal. En el poblament vegetal hi ha mostres d'una alteració llarga i profunda, per l'escassesa d'arbres de ribera autòctons i la presència dominant, per contra, d'arbres introduïts.

Populus alba, Salix i Corylus hi són escassos o molt escassos. Potser l'arbre de ribera més ben representat sigui el freixe Fraxinus angustifolia. Són, tot plegat, senyals inequívocs d'un tràfec i una petja molt antics, de minaires, boscaters, hortolans...

Val a dir que en aquesta visió d'hivern no sabem ni podem copsar com caldria la vegetació arbòria, tema que deixem per a la primavera.

La vegetació del torrent de Colobrers ens sembla de poca rellevància, malgrat l'aire de feresteguesa general i l'exuberància de les bardisses.

Capítol a part mereix, però, la vegetació briopteridofítica dels degotalls, molt ben representada, a causa d'unes condicions hidrogeològiques, capes d'argiles saturades i traspuants, no gaire comunes.

☰

Al llarg del torrent i sobretot a les riberes més espaioses hi ha tanyedes de plàtans, de rellucs molt llargueruts. Sembla que es deixaven entre 2 i 4 tanys per soca. És un arbre força productiu, però ara aquest món ja s'ha mig esfondrat i no connecta gaire amb els usos esbargívols actuals.

☰

La Foradada. Hi ha capes de roca finament granada, gresosa, d'aparença prou sòlida i resistent. Es poden observar a la Foradada, un gran forat artificial, fet per a desviar l'aigua del torrent, obrat en un estret braç de terra, en forma d'espigó, que s'oposa, perfectament travesser, al tirat del torrent.

Per què es va fer aquest forat? Alguns diuen que per a aprofitar el petit riberal de la dreta, per a cultivar... això es diu.

☰

Boca nord de la Foradada, obrada en gresos però amb una capa barrejada amb còdols, al dessobre.

☰

Una altra visió de la tanyeda de plàtans.

☰

En aquests tram, per damunt de la Foradada, hi ha més roques. El barranc agafa una aire més propici per a l'avellaner.

☰

Dos exemples de petites solsides, delatores de la incoherència dels sediments argilosos. El barranc té un gran dinamisme que, donada la intensa freqüentació, fa aconsellable tenir cautela i guardar algunes disposicions de seguretat, evitar el trànsit quan hi ha grans pluges i sobretot després, quan la retracció dels materials propicien la desaferrada.

☰

En la torta de la vall que la Foradada deixa fora de la circulació principal de l'aigua, hi ha aquest petit curs, pantanós i dubitatiu, romanalla del vell traçat del torrent que revela que la circulació superficial està controlada per l'aigua del subsòl.

☰

En aquest punt l'aigua de la mina de la font de la Tosca deixa la riba dreta del torrent, la més rica en aigua, per anar a creuar la terrassa de l'altra riba.

☰

Resum. 

• El torrent de Colobrers té un aqüífer ric en aigües que han estat molt aprofitades per les cases de la zona, amb obres com ara rescloses, mines i conduccions aèries.
• L'espai té un paisatge singular. És un engorjat obrat en sediments terrígens miocènics i del quaternari.
• El lloc és ideal, per la proximitat i la fàcil accessibilitat, per a fer didàctica de camp d'alguns temes de geologia, com ara sedimentació, tipus de roca, etc.

☰

Sabadell

Text i fotografies: ©️ Romà Rigol