4 d’octubre de 2021

Chondrilla juncea L., màstic de caçaires i fil·lomania morbosa

Introducció. A la família de les compostes Compositae  (= Asteraceae) hi ha una pila de plantes que tenen totes les flors ligulades, és a dir, amb la corol·la unilateral, en forma de cinta o llengua (lígula, llengüeta).
Moltes d'aquestes plantes de capítols de flors totes ligulades tenen saba lletosa, secreten un fluid blanc, lletós, més o menys apegalós, anomenat làtex. Les plantes que en tenen s'anomenen laticíferes i s'integren en la subfamília Lactuceae o Cichorieae. En fan clara referència alguns noms comuns de plantes, com ara lletuga i lletsó.
El màstic i el màstec. La paraula màstic té diversos significats. S'anomena màstic la resina que flueix de les ferides del llentiscle Pistacia lentiscus. Són molts i diversos els usos que s'han fet d'aquest màstic del llentiscle, de qualitats bactericides.
En un sentit més ampli, màstic és qualsevol pasta plàstica, de composició variable, que s'utilitza per a rejuntar o segellar juntes; els vidriers, per exemple, usaven un màstic per a fixar els vidres, endurit com una pedra un cop sec, de color perlat o argentí i d'olor particular, orgànica, un punt de l'estil de la del peix.
La composta Chondrilla juncea L. té làtex, màstec, màstic. El mateix significat, de goma densa, tenen altres noms d'aquesta planta, com ara llonja, alonja i alotxa. Pius Font explica, al seu 'Dioscórides renovado', que de jove havia anat a plegar grumolls de goma d'aquesta herba, consolidats a l'entorn de les parts soterrades, que rentaven bé, aglutinaven i escalfaven lleument. Afegeix que a Manresa, a principis de segle, totes les compasses, o sigui els burcanys que, envescats -rossec d'altre fitònim- de màstic i plantats damunt de mates, servien per a caçar ocells, eren untades amb resina de màstec.
Tija inferior o soqueta de Màstec Chondrilla juncea L. S'hi observen alguns nòduls de resina i pedretes o granets enganxats.
Grumoll de resina seccionat. Té una consistència plàstica molt densa.
Un cecidi morbós. En un passeig pel voltant de Sant Feliu de Codines trobem un peu de màstec Chondrilla juncea L. especial. Una petita cerca va ser suficient per a veure que aquestes malformacions del màstec són relativament comunes i ben conegudes.
Si aquesta composta de mena esprimatxada destaca per tenir els capítols estrets i espaiats, inserits directament a la tija i aparentment encarats cap al mateix costat, el peu afectat per l'àcar Aceria chondrillae fa una fila no gens falaguera; ofereix tot de brots curts i molt foliosos, de color verd groguenc, una gran profusió de fulles -fil·lomania- o hipsofil·les, arramadades i encavallades, a la manera de les bràctees d'un involucre, en brots curtament ramificats -cladomania-.
Els brots afectats possiblement siguin gemmes florals, per la retirada que tenen amb les bràctees de l'involucre. Són aglomeracions morboses d'hipsofil·les. A diferència d'altres grups cecidògens, els àcars desequilibren notablement, o poden fer-ho, les plantes afectades.
Retall de 'Les Zoocecídies de les plantes de Catalunya', d'Antoni  Vilarrúbia, de la nissaga de naturalistes de Torrellebreta, a Malla (Osona). 1936. Actualment s'accepta, sembla, la transferència al gènere Aceria.
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol