☰
Marc de gestió. És sabut -també l'actual alcaldessa ho ha expressat- que en aquest torrent hi concorren unes circumstàncies que no són fàcils de gestionar: hi ha una intensa afluència de persones, fins i tot massiva alguns dies festius, en un espai que es caracteritza per tenir el dinamisme propi dels barrancs estrets, amb periòdiques pulsions rampelludes.
Aquest parc de l'ajuntament de Sabadell és un pla integral d'ordenació i rehabilitació del riu i de la ribera, en el tram del municipi. Hi són implicats tots els aspectes relacionats amb el riu, la qualitat ambiental general, l'ordenació física de l'espai, les hortes, la rehabilitació de construccions històriques, industrials i d'altres tipus, etc.
A la pàgina de l'ajuntament de presentació del 'Parc Fluvial del riu Ripoll' hi llegim que es caracteritza per la convivència de cinc àmbits d'interès específic al seu interior: parc cultural, parc industrial, parc d'horta, parc de lleure i parc natural.
Ara bé, tenim dubtes de si hi ha realment una ordenació física del parc fluvial amb terrenys adscrits a cadascun d'aquests diferents parcs, o si aquests parcs corresponen a tipologies exclusivament administratives.
Quan cliquem a l'epígraf 'Parc natural' hi trobem aquest text retallat a dalt i dos paràgrafs més, de caràcter geogràfic. Sembla, doncs, que els creadors d'aquesta figura no han definit cap àrea específica com a parc natural.
'El parc Fluvial del Ripoll' té, doncs, entitat i dimensió administrativa. S'integra en una entitat superior, l'anomenat 'Rodal de Sabadell', ordenadora de bona part de la franja perimetral de la ciutat, els espais agroforestals de l'entorn immediat.
L'anomenat 'Rodal de Sabadell' és una entitat territorial i administrativa. Comprèn els espais agroforestals no urbanitzables del municipi.
Sembla que l'Espai d'interès ecològic-paisatgístic -fotografia- és un títol informatiu que no correspon, que sapiguem, amb cap figura administrativa.
Aquestes entitats administratives de caràcter general són plans institucionals dels principis generals que han d'inspirar qualsevol activitat o intervenció en aquest territori.
Precisament es van crear, també, per a que cap espai d'aquesta franja no quedés fora de l'empara de les directrius d'aquestes figures.
Plafó del 'Parc Fluvial del Ripoll', a l'entrada situada al camí de can Moragues.
☰
L'ajuntament de Sabadell va publicar l'any 2007 un 'Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell' (PEPPS), que va comptar amb Josep Germain, conegut membre de la ICHN, en el nombrós equip redactor. En aquest pla hi són considerats el patrimoni natural, l'arqueològic i paleontològic i l'arquitectònic.
En aquesta memòria hi llegim:
"...s’ha procedit a realitzar la tasca d’identificació i delimitació dels diferents components del medi natural als quals s’ha atorgat valor patrimonial."
☰
En aquesta memòria s'hi presenten uns espais d'interès mediambiental (EIMA). Hi són considerats 11 espais amb categoria de sistema, entre ells el 'sistema del torrent de Colobrers'.
Tot seguit es proposen els elements amb interès mediambiental (eIMA) en diverses categories: zones d'interès ecològic; zones urbanes de valor mediambiental; cursos fluvials; arbres; fonts, mines, recs i sèquies; hortes; i talussos del Ripoll.
D'aquesta manera, el torrent de Colobrers s'inclou en d'altres dos d'aquests elements, el de 'zones d'interès ecològic' i el de 'cursos fluvials'.
No entrarem pas a valorar aquestes curioses classificacions, fora de dir que sembla que s'hi barregin mocadors amb armaris, que, d'altra banda, ja teníem en una altra habitació.
En el PEPPS s'hi recull algun record del 'Pla General Municipal d'Ordenació de Sabadell' (PGMOS, refós el 2000), com el text següent relatiu a la categoria parcs ecològics paisatgístics:
De manera que el títol 'espai d'interès ecològic-paistagístic' que hi ha a la placa d'entrada al torrent de Colobrers potser correspon a classificacions del PGMOS.
Fixem-nos que el text del retall s'expressa amb un voluntariós l'Administració vol garantir i potenciar.
Redactat per Josep Germain, aquest pla és una monografia de perspectiva fisiogràfica força completa i s'hi inclouen algunes dades molt precises, com ara cartografia d'alguns elements interessants, de punts conflictius, etc.
S'hi recull també que tant el CREAF com l'ADENC, en la seva proposta de pla per a la conservació de la biodiversitat de la plana del Vallès, destaquen especialment el valor de corredor biològic del torrent de Colobrers.
Aquest pla tenia una assignació pressupostària pròpia i el compromís de fer-ne valoracions anuals. Incloïa un apartat final interessant, amb la definició d'una sèrie d'objectius precisos, desgranats en projectes concrets.
Aquest pla afecta al curs superior del torrent. Com sabeu, el tram final, de la font de can Moragues al conflent amb el Ripoll, pertany al municipi de Sabadell.
☰
☰
Algunes observacions. Ja es veu que tot plegat és força confús. Del vist fins ara podríem dir que de catalogacions i tipificacions anem prou ben servits, com sol ser costum.
Però sí que s'hi deixa notar, en general, molt poca o quasi nul·la concreció sobre el significat de les proteccions que s'hi inclouen. S'evita, en general, el compromís d'assumir algunes restriccions o limitacions precises.
D'altra banda, l'ús d'una terminologia molt magrejada, genèrica i abstracta, del tipus espai d'interès ecològic-paisatgístic, no ajuda gaire.
Qualsevol persona pot demanar-se quins són els motius que fan que un espai sigui qualificat així; i també, naturalment, si una qualificació d'aquest estil atorga a l'espai l'empara d'alguna protecció específica.
☰
Reivindicar la categoria natural. L'abús d'aquesta mena de tipologies es podria compensar utilitzant-ne d'altres de concretes.
Si sembla que hi ha acord força general en que el tret més destacat i visible de la natura de l'entorn de Sabadell són les gorges i terrasses fluvials, no seria interessant utilitzar una expressió o títol que ho recollís?.
Les gorges i terrasses de la vall del Ripoll no són un segell, una marca molt característica i típica de l'entorn de Sabadell?
Una categoria de caire físic i entenedora d'aquest estil té la virtut de poder incloure els espais naturals que, pel motiu que sigui, es considera que tenen atributs naturals destacables, espais que, sinó tots sí la majoria, ja estan relacionats en els plans que s'han esmentat.
Introduir novetats en els noms no arregla res, és clar, però ajuda. Per exemple, el visitant de Colobrers que trobés un rètol d'aquest tipus:
Gorges i terrasses fluvials
Torrent de Colobrers,
sabria o s'adonaria, de bell antuvi, que l'indret és destacable per aquests caràcters geogràfics.
Unitat i més claredat. En aquesta categoria s'hi podrien integrar aquells espais, ja ben coneguts i consignats en tota mena de literatura, que es poden considerar espais naturals locals. D'aquesta manera la categoria general quedaria molt ben caracteritzada i, sobretot, tindria una dimensió natural ben recognoscible, mentre que en la situació actual aquesta dimensió sembla mig escamotejada, sobretot perquè aquella rastellera d'àmbits específics: parc cultural, parc de lleure, etc. que reconeix el 'Parc Fluvial', sembla que es proposa com una amalgama indestriable o, si nés no, així ho percep qualsevol visitant.
Estudis. No coneixem prou el medi. En el pla de gestió del torrent de Colobrers de l'ajuntament de Castellar hi ha, a la part final, unes disposicions d'objectius i projectes.
Un dels objectius establers era fer el catàleg de la flora del torrent. En tota classe d'ordenacions del territori és essencial tenir un coneixement, el més exacte possible, de la flora i la fauna, entre d'altres coses per a saber quines són les espècies que gaudeixen d'algun estatus de protecció, si n'hi ha.
