No hi ha paisatges mediocres. Fem una placèvola passejada per l'entorn del pintoresc poblet de Rajadell, situat a ponent de Manresa, al corredor natural que comunica aquesta ciutat amb Calaf, ja a l'anomenada alta Segarra. Per aquest corredor de la vall de la riera de Rajadell o de Boixadors, d'una llargària poc congruent amb la modèstia del seu cabal, transcorre la carretera anomenada eix transversal i la línia del tren de Lleida, enllaçant a velocitat decimonònica una rastellera de llogarrets i pobles que no són gaire coneguts, precisament per ser llocs de trànsit, entre les esbatanades planúries calafines i l'aclofada cloterada bagenca.
Per aquesta zona de trànsit, territori sec i trencat i abrusat pels incendis, per no dir massa dislocat per les ciclòpies graonades gresenques, es van fent més escassos els camps de vinyes, tan típicament bagencs, per donar pas al domini cerealista de les eixutes terres segarrenques.
23.5.2021. Feta aquesta introducció geogràfica, una matèria que gaudeix d'una reputada impopularitat, passem al report d'avui, un passeig pel camí de la font de la Regata i per la plana de cal Balard, al sud mateix de l'aturonat poble de Rajadell, del diumenge 23 de maig.
Hi ha al cel tot de sedassos vaporosos, de tons cineris, com els tuls de les ballarines de Degas, que donen al paisatge una esplèndida i aombrada intensitat cromàtica, amb aquells enèrgics negres dignes de l'estil de Courbet o Manet. Efectivament, el paisatge té aquí la rabiüda, tallant i punyent linealitat d'un tiralínies. Per cert, vam plegar boles de roure per fer-ne tinta, al vell ús!
☰
Riera de Rajadell, des del pont d'accés al nucli vell.
☰
Malva d'arbre Lavatera arborea L. al marge del barrancó que corre paral·lel a les escales del costat de llevant de poble. Curiosament, al BDBC no hi consta registre de citació d'aquesta quadrícula 31TCG92.
☰
Rosers Rosa sp. en flor. N'hi ha molts i amb la floració ara destaquen molt.
☰
A més dels rosers, mereix un esment especial aquesta lleguminosa, per la vistositat de la florida, la Botja d'escombres Dorycnium pentaphyllum Scop.
☰
És tan primerenca l'activitat generativa de l'aladern Rhamnus alaternus L. que ara ja el trobem plenament fruitat. Element molt característic del lignetum mediterrani d'esclerofil·les.
☰
L'Olivereta Ligustrum vulgare L. indica, en territori mediterrani, una certa frescor ambiental o edàfica.
☰
El camí de la font de la Regata és molt agradable. Combina els elements mediterranis amb els submediterranis, roures, boixos, oliveretes, arços, etc.
☰
Els roures i altres caducifolis donen al paisatge, mercès al verd de la fulla novella, un insospitat toc de tendror.
☰
Les florelles del Corner Cornus sanguinea L. fan, a la manera de les del llimoner, una rodella o disc nectarífer, sinó que aquí aquest disc es troba per damunt del nivell de l'ovari, que és ínfer, o sigui situat per dessota de la part de la flor que mostra la fotografia.
☰
En aquesta imatge lateral sí que hi podem veure l'ovari ínfer, situat per dessota del nivell d'inserció dels pètals i soldat a la copella talàmica. El calze està reduït a unes dentetes menudes, no apreciables a bell ull.
☰
Una sèrie d'orquídies colltortes.
☰
Aplec femení penicil·lat. Florelles extremament simples -parcialment aclamídies-, reunides en aplec globós o glomèrul, de Sanguisorba del grup minor. Sembla que hi ha casos, no pas els més comuns, de glomèruls exclusiva i enterament de flors femenines, com aquest, que mostra tot d'estigmes vermells, disposats en plomallons radiats o penicil·lats. Més comuns són els glomèruls andrògins, amb flors femenines i flors hermafrodites -ginomonoècia.
☰
Camp sembrat de blat Triticum aestivum L., amb les espigues aparentment fetes, vestides d'esquames ben enterques, però pendents de la maduració dels grans.
☰
És curiós que en aquest sembrat de blat hi hagi barrejat ordi palmell o de dos carrells Hordeum vulgare L. subsp. disctichum o Hordeum distichon L., l'ordi més primitiu; potser és de renadiu, fora que es tracti de sembradura accidentalment barrejada.
☰
Blat espigat i florit, amb el gra rebent tota l'energia que transmet el fullatge, sobretot la darrera fulla, dita bandera, la que l'empara abans no surt al defora. Quan surten els estams les flors femenines ja han estat fecundades, si no és que ja han començat a granar, com en aquest cas.
☰
Frare del romaní Orobanche latisquama (F.W. Schultz) Batt.
☰
Espigues de blat tosell -però amb els lemmes de les espícules superiors una mica aristats-, recognoscible per la dreturança, les espícules molt botides i cairudes que s'afuen per dalt i el to verd clar o esblaimat, transmès per la cera o pruïna que cobreix irregularment glumes i lemmes. En aquesta varietat motxa les glumes i els lemmes són acuminats, tenen el nervi una mica per damunt de la làmina i un xic corbat, amb forma de bec. Aquesta curvatura dels nervis contribueix a donar a les peces una gran enterquesa.
☰
Estat actual, fofo, d'un gra de blat.
☰
Nus inflat. Observeu-hi la pruïna d'aspecte farinós.
☰
Plans de Cal Balard, al sud del poble, pintoresca combinació de sembrats -blat i ordi-, camps emmatats i bosquines. Canten rossinyols, tallaretes, la puput, l'oriol...mentre alguna oreneta dibuixa dolçament el silenci damunt dels sembrats.
☰
Ordi palmell o de dos carrells Hordeum vulgare subsp. distichum (Hordeum distichon L. a la Flora dels PPCC), fàcilment recognoscible per dur una sola espigueta per nus i per la fila aplanada.
☰
La jonceda es reconeix per les tofes denses i pulvinulars de la Jonça Aphyllanthes monspeliensis L. Comunitat molt comuna, pròpia d'espais oberts secs, de substrat calcari, margosos o argilosos, menys secs i calents que els propis de les brolles de romaní. En el territori de les joncedes Aphyllanthion hi fan un bon paper les nits i els dies rellentosos, a l'hivern, responsables, en part, d'unes temperatures més baixes que les del marc ambiental de les brolles de romaní.
☰
Orquídia de les que fan ninotet.
☰
Comunitat de mates amb abundància de Dorycnium pentaphyllum Scop. És interessant veure'n la distribució al Principat: arreu, fora dels Pirineus més alterosos.
☰
La gencianàcia dona fe de la baixa permeabilitat del terreny. Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
☰
Tampoc la llavor amb cua de Daléchamps Urospermum dalechampii (L.) F.W. Schmidt no es fa en terrenys d'excessiva eixutesa ultraestival.
☰
En la vora descarnada hi veiem el poblament terofític lax d'una valerianàcia Valerianaceae.
☰
Exemplars en fructificació de la lletugueta (?) Valerianella eriocarpa Desv. subsp. truncata (Betcke) Burnat, d'arquitectura dicotòmica cimosa, dicasial, decreixent. Vegeu-ne la rastellera de noms relacionats en aquest enllaç del GBIF. Com en el cas de la malva, al BDBC no hi consta registre de citació d'aquesta quadrícula 31TCG92. L'escassesa de recursos ha fet que el BDBC, un excel·lent projecte, hagi acabat agafant l'hàbit arrossegadís, sinó decandit, com aquest pinetó ajaçat que veurem tot seguit.
☰
Un altre teròfit, a prop de les petites valerianes o lletuguetes: Ajuga chamaepitys (L.) Schreber. Chamaepitys, pinetó nan o ajaçat, sembla un nom ben escaient.
☰
Coronilla minima L., una altra lleguminosa vistent.
☰
Linum tenuifolium subsp. apressum (Caballero) Rivas-Mart. var. milletti (Senn. et Barrou) O. Bolòs et J. Vigo. Es tracta d'un col·lectiu d'hàbit i detalls variables. Aquest lli té les fulles molt finament escabroses o hispiduloses.
☰
