21 de novembre de 2021

Dysphania pumilio (R.Br.) Mosyakin & Clemants, un nou blet per a la flora de Sant Llorenç del Munt

Va ser trobat, en un areny som i grosser del sot Sabater, als caients llevantins del massís de Sant Llorenç del Munt, un grupet de peus del blet Dysphania pumilio (R.Br.) Mosyakin & Clemants. Fotografies del 24 d'octubre d'enguany.
Dysphania pumilio (R.Br.) Mosyakin & Clemants (Chenopodium pumilio R. Br.). Sot Sabater. Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental). Nou per a la flora del massís i per a la quadrícula DG21. 24.10.2021.
CorologiaEn esguard de la distribució consignada al mapa del Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya, aquest blet anual presenta, al Principat, diversos nuclis de població, escampats al llarg de les comarques litorals i prelitorals, els de més extensió al Vallespir i Empordà, Vallès Oriental i Maresme i sobretot al litoral meridional, a l'entorn del les muntanyes de Prades i Baix Camp. Hi ha citacions d'altres quadrícules escampades, sempre del territori catalanídic.
Del sector central, de tot el territori drenat pels rius Besòs i Llobregat, els cursos que cinglen Barcelona, només hi consta una quadrícula, precisament de la ciutat i de caients de Montjuïc.
Estatus i origen. Els botànics Llorenç Sáez i Pere Aymeric van publicar, el 2019, un valuós catàleg crític de les plantes al·lòctones catalanes, fruit d'una revisió de la taxonomia i l'estatus de les espècies d'aquest grup. Aquest blet hi consta adscrit al gènere Dysphania; considerat com a comú pel que fa a l'abundància, però com a casual pel que fa al grau de naturalització, qualificació més o menys equivalent, creiem, a ocasional.
Aquest blet és natural d'Austràlia, Nova Zelanda i Nova Caledònia. Pel que hem pogut consultar, la dispersió d'aquest blet per diferents regions del món sembla deguda al tràfic de matèria prima vegetal, llana i cotó, procedent d'Austràlia i Nova Zelanda, destacades regions ramaderes i alhora importants focus de dispersió mundial de plantes. El comerç de la llana per a processar és un important vector de diàspores, llavors i fructículs que van ocults, immersos en les fibres i embulls.
Teròfit pluricaule, amb les tiges de brots progressivament decreixents, molt escamarlades,  inicialment decumbents, després ascendents, de consistència una mica suculenta i de ramificació escassa o nul·la. Coloració d'un verd groguenc, sobretot a les tiges. Alçada d'uns dos pams. Ja estaven fruitats quan els vam trobar.
Tots els òrgans d'aquest blet, vegetatius i generatius, són glandulosos, pilosos i enganxosos. Fulles peciolades, lobulades, pinnatífides, més o menys paucinervades, patents o inserides fent amb la tija un angle força obert. En la majoria de casos hi ha tres lòbuls per hemilimbe. La forma de la fulla evoca la d'alguns roures. Flors molt xiques, nombroses, aplegades en glomèruls axil·lars, globosos, el·lipsoïdals o espiciformes, llargament depassats per les fulles, de color verd groguenc claret.
Els glomèruls destaquen més, dintre de la modèstia d'aquesta planta, quan les flors han fruitat; aleshores l'embolcall pentàmer -periant o perigoni, conjunt de cinc tèpals- agafa un to blanquinós i una consistència molt enterca, quasi mineral -crustàcia, al lluc de l'autor del gènere a 'Flora Iberica'.
Inflorescència sempre foliosa, també a l'extrem de les tiges, per bé que aquí les fulles semblen més aviat bràctees.
Revers de les fulles abundosament pigallat de glàndules lluents, com gotetes de mel.
Tèpals blanquinosos en la fructificació, cartacis o entercs, molt convexos, naviculars, pilosos, sobretot a la part superior i al tram de dalt de la carena. També duen glàndules, especialment a les vores.
Cada florella dona un sol fruit. L'aqueni té forma de llentia. Fa 0,6/0,7 mm (0,5-0,6 segons 'Flora Iberica'); és de color gris, de perdigó; té el pericarpi molt finament rugulat. El conjunt dels cinc tèpals convexos pot evocar la forma d'una carabasseta.
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol