Pugem a l'Institut Botànic de Barcelona per dipositar unes mostres de Quercus i trobem un grupet de bolets en un socó tallat ben arran, en un marge de l'aparcament del Jardí Botànic.
Curiosament enguany la ciutat de Barcelona sembla que no ha patit, els darrers mesos, una sequera tan greu com la que afecta a moltes comarques.
▤
Aquestes troballes sempre produeixen un cert impacte, segurament per la intensitat lumínica i la peculiar textura dels bolets, carnosa, flonja i més o menys gomosa, tan especial que quasi no gosem adjectivar-la. No trobem altres possibles referents comparatius que el d'alguns formatges, potser les crispetes, alguns pastissos cremosos...
Aquests bolets destaquen pel suau degradat cromàtic del barret, un beix grogós o crema claret i delicat com el vellut, que es va fent més clar cap a les vores, ja quasi blanques. Les làmines són una mica ondulades i tenen un color semblant, com de carn rosadenca.
▤
El peu porta un anell a dalt, a prop del barret; és ple, una mica fibrós i estireganyós, de carn ferma. Fa una olor suau, de bolet, molt bona.
Ens ha semblat, per les consultes fetes, que pot ser el Pollancró o Bolet del pollancre Agrocybe aegerita, bolet lignícola, gregari, associat als troncs i socons dels pollancres i altres planifolis.
▤
▤
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
Sabadell
