Introducció. A llevant de Ripoll i emmarcat per dos colls, el de la Creu i el de Canes, aquest ja a les envistes de la Garrotxa, hi ha un corredor fluvial molt ben definit, el de la riera de Vallfogona, afluent del Ter que a l'alçada de la casa de la Tolosa gira de cop cap al sud (tenim un report d'aquest tram de la riera), encarant-se a les obagues de la serra de Llaés (Llaers).
☰
Report del diumenge 4 de juliol de 2021. Si l'estiu és bo i plujós a la comarca del Ripollès, herbatges i pastures es poden mantenir verds fins a la tardor. Les pluges estivals poden ser abundants, però sovint són rams d'aigua molt concentrats i de curta durada.
A la foto, grupet d'ases a l'empara de l'amorriador.
☰
El botànic Xavier Font, fotògraf incansable. Professor de botànica a la Universitat de Barcelona, Font és el creador del programa del 'Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya', el BDBC.
☰
En el marge hi ha abundor de peus d'algunes gramínies característiques dels herbassars grassos i eutròfics (vorals, regalls, prats de dall, etc.), com ara Arrhenatherum elatius (L.) P. Beuav. i Trisetum flavescens (L.) P. Beauv.
☰
☰
Alguna de les nombroses i variades subespècies adscrites al complex linneà Anthyllis vulneraria, nom de valor explícitament reparador.
☰
Flor de lli d'un altre complex taxonòmic que ha 'Flora Iberica' ha merescut un tractament més analític que en altres flores: Linum milletii Sennen & Gonzalo. Observeu-hi, a la flor, les venetes marcades, violades, tret que podria tenir significació taxonòmica (també caldria veure si és maculada la cara externa de l'ungla). Agraïm a l'amic Carlos Macías la indicació que ens ha fet sobre el nom d'aquest lli.
☰
Trifolium medium L. potser és l'espècie d'aquest gènere més abundant, en aquests marges.
☰
Els amics ens diuen que aquesta mateta és Chamaecytisus supinus (L.) Lk.
☰
Aparatosa tumefacció en la tija d'una romaguera Rubus sp. Feta una petita cerca, sembla que es podria tractar del cecidi colonial -plurilocular- provocat per un petit himenòpter: Diastrophus rubi (Bouché) Hartig, potser amb la concurrència d'algun fong, tal com suggereix Juli Pujade en el text enllaçat al nom.
☰
© Les Zoocecídies de les plantes de Catalunya. Antoni Vilarrúbia. Museu de Ciències Naturals. 1936.
☰
Fotògrafs fotografiats. A la devoció abstracta i analítica pròpia de nosaltres li escau la presa d'imatges de plantes. Això reforça la idea agosarada i vertiginosa que la natura és un conjunt d'elements diversos. L'ecologia és la ciència que relliga i infiltra saba a aquests elements que tendim a creure destriables, en la individualitat i la categoria.
☰
Els degotalls de la font de la Tosca són molt bonics. Les tosqueres són manifestacions polsants i traspuants del maridatge entre roca i briòfits. Com de costum, la falguera hipercalcòfila Adiantum capillus-veneris L. hi té un destacat protagonisme.
☰
☰
A la cerca de la categoria tot observant una blenera. Alguns grups de plantes no es deixen pas encasellar fàcilment, però la nostra fal·lera abstracta no té, com el mossec del corc minaire, deturador. Aquest trepó o blenera tenia bons trets propis de Verbascum lychnitis, com ara la manca de decurrència de les fulles, els filaments estaminals penicil·liformes i blancs i les anteres medifixes i d'inserció travessera, però vet aquí que aquest tàxon sol fer, sembla, una panícula ben esbrancada, no tant un aplec floral estretament racemós o espiciforme, com el que veiem a la imatge. Potser serà bo de destacar una part de l'article genèric de 'Flora Iberica':
☰
Prunella grandiflora (L.) Scholler és un altre tàxon que ha merescut un bon feix de puntualitzacions; també aquí hi pot haver, diuen, híbrids, qualitat desmarxada que posa a prova el tremp dels nostres coneixements. Per cert, a la zona hi havia dues espècies més, d'aquest gènere.
☰
Atenent a l'hàbit lianoide i enfiladís i a la gamostília -concrescència dels estils- aquest roser bé podria ser Rosa arvensis Huds., el roser repent. Sempre mantenim reserves en les plantes d'aquest gènere.
La gamostília és un tret que a 'Flora Iberica' s'ha considerat, seguint a De Candolle, mereixedor de valor classificatori. També F. Masclans, en la seva guia d'arbustos, destacava els rosers amb aquest tret, en la introducció del gènere. Les espècies amb els estils conglutinats, el roser mesquer, el repent i l'englantiner, s'han agrupat en la secció Synstylae ('sinestilia' no consta en el 'Diccionario...' de Pius Font).
☰
Metzgeria furcata (L.) Dumort és una hepàtica amb el tal·lus estret, pla i bifurcat, com el seu nom específic indica. Viu a les roques, troncs putrefactes i escorces regaladisses, en estacions ombradiues. Observeu-hi la disposició en capes.
☰
Torrent lateral amb conglomerats, tapissos de briòfits, avellaners i boixos afectats per les erugues de l'arna Cydalima.
☰
De tant en tant sorgeix l'ocasió d'encarar una planta al nord d'alguna flora o guia, com aquí, on vam valorar els trets de la verònica de fulla d'ortiga Veronica urticifolia Jacq., hemicriptòfit de fagedes que, certament, té una extensió restringida a les comarques nord-orientals i pirinenques.
Per cert, som 8 i si comptem les dels telèfons, donem un total de 14 càmeres. Creieu que podrem, com havíem fet, viure la natura sense artefactes o ginys?
☰
Aquesta herba exuberant i no gaire trobadissa és, segons la flora, un geòfit rizomatós: Actaea spicata L. Les baies encara són verdes; quan verolen es fan negres.
☰
Cardamine heptaphylla (Vill.) O. E. Schulz és una altra herba nemoral, de boscos humits.
☰
El gerani nuós Geranium nodosum L. és una planta típica dels boscos humits del Ripollès. Són moltes -botons d'or, astrància, sanícula, geranis, canugueres...- les herbes d'aquests boscos i vorals que tenen palmada la xarxa vascular foliar. Relacionem aquest tret amb la necessitat d'optimitzar l'articulació de la làmina, per tal d'engaltar bé la llum, però això no deixa de ser un supòsit, fonamentat, això si, en l'observació del fet que siguin palmades les fulles de moltes lianes, que pel seu caràcter voluble, necessiten una bona capacitat per articular les pampes i poder evitar, així, que quedin encarades al costat més ombradís.
☰
Els fruits de la Canuguera Cardamine heptaphylla (Vill.) O. E. Schulz semblen bajoques, però són síliqües; aquelles tenen una sola fulla carpel·lar plegada, mentre que aquestes en tenen dues, agafades per les vores. S'hi observa que les flors inferiors del raïm són malreeixides.
☰
☰
Lliga força, oi?, amb el que destacà Linné: fulles pentalobulades, amb els lòbuls trífids (Cerca: Astrantia major L. - Asturnatura).
☰
☰
☰
☰
☰
☰
"En la desecación y como consecuencia de la fuerza de cohesión del agua (agua que mengua en la célula), la membrana celular externa, no engrosada, se comba hacia dentro, lo cual ocasiona el acortamiento periférico del anillo y, en último término, la desgarradura de la pared del esporangio por un punto ya predispuesto para ello (estomio)."
Richard Wettstein. 'Tratado de botánica sistemática'. Pàgina 393. Capítol Subclase III: Filicinae leptosporangiatae. Traducción de la cuarta edición alemana de Pius Font. 1944. © Editorial Labor.
☰
☰
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
