Les plantes arrelen on poden. Una planta petita, d'arrel també petita, prima i feble, pot arrelar en una clivella tan escanyada que a simple vista ni tan sols es veu. Aquest és el cas d'avui i no necessita més presentació.
És una especialitat que pressuposa una condició concreta: arrels de gran finesa, quasi capil·lars. Condició que es pot apreciar molt bé en el que potser és l'especialista més reconegut: Polycarpon tetraphyllum (L.) L.
Com hi deu haver anat a raure, la petita llavor, a la petita obertura de la junta de les rajoles, en el pilar perfectament aplomat? Qui sap. Sabem que el vent, l'aigua, la pluja i molts animals -de pèl, ploma, cuirassa i escata- disseminen fruits i llavors, pertot. El col·lectiu de les formigues és particularment actiu, en això de trafegar diàspores; el seu tarannà entaforadís també és conegut.
El lloc sembla molt exposat però no, cap arrap, cap gropada rampelluda, cap mà no l'ha manllevada. Entre la imatge de la planta florida i la de la planta fruitada han passat gairebé quatre mesos. Notem, però, a la imatge de la planta fruitada, que ja està en bona part desballestada. Queden només algunes clofolles buides. Només hi ha una part destinada a persistir, per un temps: les llavors cimbiformes, evocadores d'una larva, per l'esquena bombada, la pal·lidesa i l'ornamentació anul·lar.
☰
9.3.2021. Veronica polita Fries. Plantaginaceae. Teròfit arvense i ruderal. Enrajolat del pilar de l'entrada d'una finca. Castellar del Vallès, al camí vora el Ripoll. 9 de març.
☰
29.6.2021. Planta esfullada. Algunes càpsules també han caigut. En queden algunes, ja badades. Són pedunculades i miren cap avall. Sembla que els peduncles de Veronica són acrescents: van creixent amb la maduració de la càpsula. La formació de les llavors representa la fi del cicle vital de la planta anual. En aquest cas, el cicle ha durat uns quatre mesos.
☰
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
