El castanyer d'Índia Aesculus hippocastanum L. és un arbre que trobem plantat en jardins, places i altres espais urbans, molt apreciat com a ornamental, sobretot per les vistoses inflorescències.
Tot fent una passejada familiar ens vam fixar en els enormes borrons d'aquest arbre. En aquest breu capítol ens centrarem en alguns aspectes d'aquest castanyer ornamental. Ens servirà per a refrescar algunes nocions elementals sobre com s'expressa la forma de creixement.
Borrons i gemmes. Atès que en la nostra llengua disposem dels dos mots i que la paraula 'borró' és prou difosa i coneguda, val la pena fer-ne alguna precisió.
El borró és la gemma i l'aplec de fulletes o catafil·les que l'emparen. En canvi, la gemma, pròpiament dita, és el conjunt de primordis que es troben a l'interior dels catafil·les, primordis de dos tipus, foliars i gemmals.
Matrioixca. Gemmes a l'interior de gemmes? Doncs sí. Semblantment al que passa en les nines russes o matrioixques, la gemma porta tot d'esbossos de les següents gemmes. És a dir, si la gemma és un anunci del proper brot, els esbossos de gemmes que porta són esbossos dels anuncis del brot que seguirà al proper.
Catafil·les i resines. Les gemmes tenen unes fulletes especials -fulles transformades-, en forma d'esquama, encavallades o imbricades. S'anomenen catafil·les. Fan la funció d'emparar la gemma pròpiament dita, protegir-la dels factors atmosfèrics, la pluja, el sol, el fred, etc. En alguns arbres - Sorbus domestica, Aesculus, Populus-, aquests catafil·les estan molt empeguntats, coberts completament de resina agafallosa, brillant i impermeable. Aquesta resina assegura encara més que la gemma no es deshidrati per transpiració i que no entri humitat a l'interior; i si les gotes de condensació es glacen -gebre-, la coberta de glaç embolca el borró sense afectar-ne la gemma.
☰
Gemmes axil·lars. Tota fulla porta, a l'aixella -axil·la, en terminologia botànica-, una gemma. Totes les fulletes, encara petites o no del tot desplegades, ja porten, a l'axil·la, la seva gemma, perquè, de fet, el primer esbós, d'aquesta gemma axil·lar, ja es troba a la gemma que ha originat el brotet.
☰
Creixement simpòdic. Imatge de branques i branquillons esfullats, encara amb algunes fulles que no han caigut. Sol haver-hi proporció, entre la talla de les fulles i els gruix de branques i branquillons. Les fulles grosses, com aquestes o les de la noguera o la figuera, per exemple, són portades per branquillons força gruixuts, eixits de gemmes igualment grosses.
La ramificació és simpòdica quan l'arbre creix per segments o tirades definides que es van succeint i la gemma apical de cada tirada s'esgota i és substituïda per d'altres de laterals. Cada període vegetatiu dona una rameta o un ramell, o sigui una branca amb ramificacions menors.
A la imatge hi veiem les ramificacions de l'any, simples, de color roig pujat o purpuraci, amb grossos borrons als extrems, brillants. Aquestes branques duien les fulles de l'any i les seves gemmes axil·lars corresponents. Ara hi veiem uns senyals o talonets clarets, en forma de mitja lluna. Són le cicatrius deixades per les fulles d'aquesta temporada, ja caigudes. És molt visible, especialment, la cicatriu veïna del borró, a l'extrem del branquilló. Aquesta era una de les fulles de la parella terminal de la branca, a l'aixella de la qual hi ha el borró que ara, ben inflat, es manifesta com un esbós deturat del proper creixement.
El borró es desplegarà en noves branques o, potser, en una de sola; donat que es tracta d'una gemma axil·lar, situada, per tant, al costat de la fulla del període ja passat, el proper brot sortirà fent un angle respecte de l'anterior; per això les branques tenen aquest tirat sinuós, tan característic d'alguns arbres, per exemple, el faig.
També és interessant de fer notar que aquests brancs de l'any només duen un borró, a l'extrem; les gemmes de les altres fulles no han reeixit o simplement es mantenen latents. Potser les gemmes de ramificació lateral són menys abundants en arbres de fulla grossa. Si més no, en la figuera i en la noguera, per exemple, hi veiem una ramificació semblant a aquesta, o sigui amb poques branques laterals. La capça té, d'aquesta manera, un aspecte obert i clarer que podria ser congruent amb la gran talla de les fulles. Les peces grosses s'ordenen pitjor que les petites.
☰
Braquiblast. Brotet curt. De la dreta a l'esquerra hi veiem: un grupet d'anells contigus, els senyals deixats pels catafil·les del borró que es va desplegar en aquest brot; una cicatriu foliar; més amunt, una fulla, al costat esquerra; i les dues gemmes axil·lars de la parella de fulles superiors. Sol passar que la gemma apical sofreix avortament, en benefici de les axil·lars. Noteu-hi que un dels borrons ja es veu breument pedunculat. Sembla que inicialment el desenvolupament de la nova tija afecta a la part situada per dessota de la gemma.
☰
Un altre braquiblast o brot curt. Al centre del brot hi veiem una petita gemma. Les gemmes poden inflar-se, en expressió de potencialitat futura; mantenir-se deturades i latents, en estat de potencialitat circumstancial, lligada a condicions de demanda; o bé avortar. A l'extrem del brotet hi ha, si més no aparentment, tres borrons, l'apical i una parella d'axil·lars.
☰
El recull d'imatges d'aquest capítol ens permet apreciar que en aquest arbre la ramificació és relativament pobra, tret que, com ja ha estat observat, també trobem en d'altres arbres de branquillons o borrons grossos. Són poques, doncs, les gemmes axil·lars dels nivells baix i mitjà de cada brotada que originen altres branques.
En canvi, les gemmes de la parella de fulles superior solen dur borrons amb llucs de poder reeixir, com en aquest cas. Això dona un creixement dicotòmic característic, una cima bípara. Altres cops, com veurem, avorten dues de les tres gemmes; i en aquest cas la cima és unípara.
Fixem-nos que les gemmes axil·lars de la parella de fulles superior ja es troben per damunt d'un trosset de tija, en especial la de la dreta. Fins i tot hi ha brotat una fulla petita, ara ja seca; hi veiem la petja foliar.
Recordem que la tija creix per allargament de l'eix de la gemma, però principalment per allargament de l'eix en la part situada per dessota de la gemma.
Aquestes brotades amb fila de ser secundàries potser caldria relacionar-les amb les condicions mesològiques o, més concretament, amb l'efecte de les pluges autumnals. Ens recorda, per exemple, la brotada post-estival que poden tenir els ceps. En els dos casos hi veiem pampes menudes, de talla anormalment petita.
☰
Aquí hi veiem una expressió completament diferent. La gemma apical no ha avortat i la branca sembla que creixerà de forma monopòdica.
☰
Un altre cas de cima o esgotament de la gemma apical. Desenvolupant de l'eix en el tram situat per sota de la gemma i dues fulletes de desenvolupament precari.
☰
Un altre cas de manteniment de la gemma apical, sempre més grossa que les altres. Sembla que es combinin el creixement monopòdic i el simpòdic. Aquesta estructura recorda força la de Fraxinus, arbre de creixent monopòdic, amb la gemma apical sempre present i de talla sovint superior a les altres, expressió de la jerarquia cefàlica i hegemònica pròpia del patró monopòdic.
☰
Imatges del 16 de desembre. Alguns arbres encara tenen fulles seques a la capça. El castanyer d'Índia fa fulles grosses, palmaticompostes, de fins a més de dos pams, amb els folíols oblongs, atenuats inferiorment, de marge dentat.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
