☰
En aquest marc s'hi desenvolupa un estrat herbaci, forestal i periforestal, força ufanós, d'herbes que en molts casos són de fulla tendra i plana. En aquest estrat hi tenen significació destacable algunes herbes associades a les fagedes, de l'ordre Fagetalia i de l'aliança Fagion sylvaticae. Però aquest estrat herbaci es fa en un marc forestal divers, de rouredes, freixenedes, avellanoses i fins i tot algunes plantacions arbòries.
Sembla que aquestes comunitats herbades, forestals i marginals, s'han estudiat força bé. Han estat descrites algunes associacions que tenen el seu òptim en aquesta regió. Algunes plantes es poden considerar emblemàtiques d'aquestes comunitats de l'estatge montà baix, calcícoles i de caràcter mesòfil, higròfil o nitrohigròfil; per exemple el Gerani nuós Geranium nodosum, forestal, o l'escàs Aegopodium podagraria, periforestal.
☰
Aquesta entrada és en certa manera germana de la que vam dedicar a les obagues de la Tolosa, que podeu trobar en aquest enllaç.
☰
Fisiognomia. Destaquem-ne epigràficament alguns punts, d'aquesta vorada herbàcia periforestal:
☰
En els espais forestals ombrívols hi solen fer un bon paper les plantes enfiladisses. En aquest espai hi abunden el gatmaimó Tamus communis, florit, molt abundant; la vidalba Clematis vitalba; l'heura Hedera helix i l'apegalós Galium aparine, florit.
☰
Veça de bosc Vicia sepium L., abundant.
☰
Herba bormera Clematis recta L.
☰
Herbes latifòlies. Les fulles lanceolades, d'un verd un punt fosc, són de Mercurialis perennis, molt abundant; al centre-dreta hi ha una fulla trifoliolada de Rubus sp.; a l'esquerra hi veiem uns folíols ovats, profundament dentats, de Clematis vitalba; al mig i dessota d'aquestes, fulles quasi palmatisectes de Sanicula europaea, molt abundant al fondal i a l'obaga.
☰
Consolda Symphytum tuberosum L.
☰
Herba de les mamelles (1) Lapsana communis L., molt abundant.
☰
Certament, la falguereta Asplenium fontanum (L.) Bernh. és una planta de roca, no de vorada. En alguns trams el rocam s'apropa molt a la riera, pel costat de migdia de la vall.
☰
A l'esquerra, la Cominassa Chaerophyllum aureum L., apiàcia ufanosa que va merèixer un capítol en aquest espai, dedicat al fruit.
☰
L'ortiga grossa Urtica dioica L., molt abundant i dominant.
☰
Exemplar possiblement híbrid de Margall o Raigràs Lolium sp., gènere de gramínies cultivades, farratgeres, més i menys naturalitzades. No hi hem vist congruència entre el conjunt dels trets d'aquest margall i els considerats característics de cada espècie. Les anteres d'aquesta i d'altres gramínies d'aquest fondal eren festejades per diversos insectes, de manera que la possibilitat d'entomogàmia no sembla gaire inversemblant.
☰
De les plantes d'estil escandent mereix ser destacat el Gatmaimó Tamus communis L., florit; de la família dioscoreaceae, dioic.
☰
Raïmets de flors masculines de Tamus communis L. Flors nectaríferes de les que, com les de la vinya, semblen combinar caràcters propis de la pol·linització amb el vent i amb els insectes.
☰
Al mig, petit i florit, Myosotis arvensis (L.) Hill.
☰
Apegalós Galium aparine L., enfiladissa que sembla una mica fora de lloc, encara que, efectivament, a la vorada s'hi fan plantes feble o moderadament nitròfiles. Podria ser un altre Galium?
☰
Herba berruguera Chelidonium majus L.
☰
Aquest botó d'or Ranunculus acris L. subsp. friesianus (Jordan) Rouy et Foucaud (2) hi és molt abundant; assoleix, tot i ser escardalenc i quasi camanú, una notable talla, de més de 10 dm en els llocs més grassos.
☰
Barretets de capellà Evonymus europaeus Mill., fruitat. Les tiges joves són de color verd.
☰
Scrophularia nodosa L. és una herba erecta, higròfila, de riberes i sòls humits.
☰
Suposem que aquestes pampes grosses i compostes són de l'Angèlica borda Angelica sylvestris L., bon exemple de l'exuberància de les megafòrbies.
☰
Riera de Sora (Osona) al tram final, a prop del lloc on lliura les aigües al Ter, punt del tot emmascarat per la carretera de Ripoll i el túnel de les Codines. L'aigua queda adormida per l'embassada de la resclosa del Ter, de Cal Trinxet, a Montesquiu.
☰
Margall bord Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang., en un tapís molsut, a prop de l'aigua. Aquí també!
☰
La riera de Sora amb les aigües aquietades, possiblement pel tap de la resclosa de Can Trinxet. Els dos punts, riera i resclosa, són a una cota semblant.
☰
Allenc Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande, abundant i exuberant.
☰
Les roques calcàries baguenyes i regaladisses són l'hàbitat de l'Orella d'ós Ramonda myconi (L.) Rchb.
☰
Altres raïmets masculins de Gatmaimó. Ens hem quedat amb les ganes de veure'n els femenins.
☰
Doncs sí, ens hi resistíem, a recollir aquesta planta, però hi és realment tan abundant que finalment sí, la vam fotografiar. Geranium robertianum L., gerani de Sant Robert o gerani pudent, nom honorífic i nom descriptiu.
☰
Plagiomnium undulatum (Hedw.) T.J. Kop. és una molsa comuna i distingible, a bell ull.
☰
Fulles de Valeriana officinalis L., molt abundant. Els talussos i els regalls humits són el seu ambient.
☰
La Mèlica nutant Melica nutans L. és una planta més aviat escassa o rara. Fagetalia.
☰
Dàctil Dactylis glomerata L. en flor, molt festejat per diversos insectes.
☰
Brotònica Stachys officinalis (L.) Trevis. Observeu-hi, també, la mèlica nutant.
☰
Euphorbia amygdaloides L., la lleteresa de bosc, hi és abundant.
☰
☰
Maduixera Fragaria vesca L. fruitada, amb el verol de mitja galta. Molt abundant.
☰
Campaneta de fulla estreta Campanula persicifolia L., amb el calze ben pilós, tret no sempre present.
☰
Melittis melissophyllum L. florit, labiada de vorals i boscos caducifolis.
☰
Didalera Digitalis lutea L.
☰
Gerani nuós Geranium nodosum L. Aquest gerani és pirinenc, aranès i del front nord-oriental (Ripollès i Garrotxa). De cap àrea més de l'àmbit ibèric.
☰
D'aquesta exuberant composta saxícola, possiblement del complex Hieracium (inclòs Pilosella o segregat, com a 'Flora Ibèrica'), ens limitarem a recollir-ne una sèrie de detalls.
☰
☰
Tortellatge Viburnum lantana L. fruitat.
☰
Flors de Valeriana officinalis L.
☰
Herba prima Moehringia muscosa L., cariofil·làcia esprimatxada característica de les comunitats briofítiques saxícoles i calcícoles.
☰
Boix moll (3) Lonicera xilosteum L. fruitat, amb els fruits aparionats, adnats.
☰
Listera ovata (L.) R. Br., abundant. Orquídia nemoral que fa dues fulles grosses, amples, el·líptiques, oposades. Les flors ja estaven marcides.
☰
Euphorbia villosa Waldst. et Kit., lleteresa molt abundant i esponerosa, exhibint, enlairades, gran quantitat de càpsules vil·loses (4).
☰
☰
Fràngula Rhamnus frangula L. (=Frangula alnus Mill.)., arbust o arbret de fulla prunoide que pot passar fàcilment desapercebut.
☰
Càrex de bosc Carex sylvatica Huds. Inflorescències paniculoides pengívoles; espigues masculines terminals, fusiformes.
☰
Agrimonia procera Wallr.
☰
Sobre la distribució de l'agrimònia d'olor Agrimonia procera. Hi plana un dubte i una sospita: la distribució representada al mapa del 'Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya' és una bona representació de la distribució d'aquest tàxon al territori? Les dades que hi són consignades corresponen, només, a una vintena llarga de quadrícules d'UTM: obagues del Port, obagues del Montseny, Guilleries, Garrotxa i comarques pirinenques.
De la riba dreta del Ter mitjà, per dessota de la quadrícula de Ripoll, no hi veiem cap altra quadrícula; tampoc de la riera de Sora. Seria, doncs, citació nova per a aquesta quadrícula.
És versemblant suposar que el grau de fidelitat o correspondència real entre cartografia i distribució pot dependre de diversos factors, intensitat de prospeccions, raresa dels tàxons, migradesa, etc. En aquest cas valorem la possibilitat que l'àrea de l'agrimònia d'olor hagi estat subestimada o reduïda en benefici de l'altra agrimònia Agrimonia eupatoria, pel fet de ser semblants i perquè aquesta darrera és, a més, molt comuna.
☰
Notes
(1) Aquest i altres noms fan referència a l'ús del làtex d'aquesta planta per alleujar inflamacions dels pits, la pell i les mucoses.
(2) Aquest tàxon de Jordan: R. friesianus, s'ha consignat amb noms diversos. El GBIF, 'Herbario de Jaca', 'Flora Manual dels PPCC' (ed.1993) i altres fonts consignen: R. acris subsp. friesianus (Jordan) Syme, de publicació anterior a la dels autors francesos. El web 'Flora Catalana' l'assimila, coincidint amb 'Flora Iberica', a Ranunculus acris L. subsp. despectus, combinació de M. Laínz, de 1979, que potser degué voler destacar alguna particularitat de part de les poblacions ibèriques. Els autors de la 'Flora dels Països Catalans' hi diferencien, a més, dues varietats, en esguard de la forma del bec de les núcules, el tipus de pèl, etc.
(3) Moll, mollar, equival a tou, bla. Aquest xuclamel té la fulla blana.
(4) 'Flora manual dels PPCC', O. de Bolòs i J. Vigo: "Vil·lós-osa: adj. pilós." Con pelo largo, segons Pius Font ('Diccionario...').
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
Els aquenis són de color castany; tenen tot de costelles i solquets al llarg, desiguals, amb petits denticles antrorsos, potser més visibles al tram superior, però presents també a la resta; fan uns 3 mm o poc més; tenen un filet o anellet estret, a l'extrem superior, mentre que l'inferior és afuat i truncat; les cerres del vil·là són totes del mateix rang; escabres, amb finetes i curtes agulloles antrorses.
