Nota breu per a regraciar a l'equip de l'ADENC, especialment a Mireia Calvet, la gentilesa d'acceptar la proposta de fer un passeig per la Plana d'Ancosa, el dissabte 29 de maig.
També vull agrair a Alfred Bellés i a Josep Maria Nogué les seves observacions i aportacions, que ens van permetre entendre millor el paisatge. I a Julià Font el seu entusiasme i la seva aplicació en registrar punt per punt totes les fites de l'activitat.
Fenomenologia. Tal com va pronosticar l'amiga Manuela Martín, el cop de la florida -el moment en què hi ha més plantes florides- a la Plana d'Ancosa ja ha passat. La ufana té el seu temps, més o menys curt. En terres mediterrànies la saba de les plantes ja comença, en molts casos, a ronsejar. S'assoleix la fructificació i això vol dir eixutesa, deshidratació. Però l'estil és variat. La vinya, planta amb el ritme lent i segur d'un carro de sang, no ha fet sinó treure les primeres pampes.
Sempre hi ha plantes que van més tard que la majoria. Destaca especialment el cas del Salvió Phlomis lychnitis L., que ara ha iniciat la floració. Aquesta planta fa un cert efecte dissonant, potser perquè s'eleva per damunt de la majoria de plantes dels erms (Thero-brachypodion) i també perquè no té la magresa secardina de moltes mates i herbes. Al contrari, fa fulles relativament grans, molt gruixudes, blanes i piloses, característiques semblants al tipus de fullatge de les estepes.
Ornithogalum narbonense L.
Sabadell
