Resum. Trobem una alzina, de capça forruda, carregadíssima de glans, a pesar de ser un any tan dolent, per la manca d'aigua. En prenem algunes imatges, així com d'altres peus, per a poder comparar, un sense fruits, com tants n'hi ha, enguany, i un altre que sí que en porta, d'escampats.
☰
Esplet de glans. Alzina de marge carregada de glans d'estiu. És molt destacable, haver fet aquest esplet de fruita. Arrelada en una trinxera d'al·luvions grassos, vermells, potser té les arrels molt fondes. Hi haurà, enguany, glans per Sant Martí?
☰
Ja ens hem esplaiat qui-sap-lo, sobre la variabilitat de l'alzina, sobretot en l'aspecte reproductiu, per exemple en un text publicat a 'Miconia', però les alzines no ens deixen mai de sorprendre'ns. Sembla que la variabilitat en la floració i la fructificació de l'alzina sigui del tot imponderable i inescrutable.
Per tant, avui ens limitarem a recollir un exemple força vistent d'aquest fenomen. El presentem així: s'observen unes alzines, en concret només tres, arrelades a la part alta del tall d'una terrassa al·luvial del riu Ripoll, a Les Franqueses del Vallès. En un peu no s'hi veuen glans; en un altre hi ha glans més aviat escampades, escasses, a prop dels extrems de les branques; finalment, hi ha un peu molt fructificat -és el que ens va fer aturar i el germen d'aquest breu report-, carregadíssim de glans, però d'una talla més aviat petita, prou suggeridora de l'anormalitat ambiental pròpia d'aquesta anyada.
Les imatges ens serviran per a il·lustrar, si més no, que la floració de l'alzina depèn molt dels imperatius biològics individuals, possiblement tant o més que de les condicions mesològiques.
☰
El brancatge d'aquestes alzines queda al nivell del terra, perquè els troncs es troben una mica per davall del caire de la terrassa al·luvial.
☰
Esplet de glans. Branca carregada de glans verdes. Encara porten els estigmes a l'extrem, de color roig fosc. La fulla és poc dentada, el·líptico-oblonga, més aviat del tipus que de vegades s'anomena de fulla llarga.
☰
Alzina veïna de l'anterior, sense fruits. La fulla és aquí força dentada.
☰
Aquesta alzina porta glans escampades, als extrems o una mica per sota.
☰
Contraanyada. Com altres arbres de la família Fagaceae, l'alzina té contraanyada (cast. veceria), alterna anys de bona fructificació amb d'altres de dolenta o magra. Tampoc no està clar que hi hagi una anyada -any bo de glans- per altra -contraanyada, any bo de fusta. Això podria explicar, però només parcialment, el veïnatge d'arbres fruitats amb d'altres sense fruits.
Enguany hi ha forta contraanyada, escassesa general de glans, deguda a la manca de pluges. Sembla que no se'n parla pas gaire; però no són pocs els arbres, sobretot els d'aparell radical encara mediocre, que no podran tramuntar aquest infaust estiu. Precisament veurem això, el tràngol que estan passant alguns arbres joves, al proper capítol.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
