12 de novembre de 2021

Notificació a les abelles

Crec que per les terres ebrenques –ibèriques, dit a la llatina- encara ho podríem veure. Senyals de l’estimació que a pagès es té per les abelles. Davant del portal d’alguna casa d’aquelles comarcades hi havia vist un cossiol amb aigua i una fusteta surant-hi, però una mica capficada d’un costat, per tal que les abelles poguessin baixar-hi caminant, i beure sense perill. També recordo un home vell del barranc de la Caramella, regruat, però de tracte fi, com la seda, traient-ne una que pernabatia en un pot d'aigua, que potser era la del gatet. L'anomenava Menin; no sé com puc recordar-ho. Són senyals inequívocs d’un vell coneixement -crec que ara en diem ecologia-, amb poderós arrelament a la terra, que poc a poc, però de manera imparable, es va fent fonedís.
Suposo que poc s’ho podien imaginar, els apicultors, que als vells perills que sempre han planat damunt dels ruscos s’hi afegiria una vespa carnissera, vinguda de qui-sap-lo lluny, capaç d’encalçar, engrapar i matar les abelles com si res, tot menjant-se-les al moment, estremides, encara polsants. I tant li fa les vores com el mig. Mata d’igual manera les vespes i també festeja les flors de l’heura, voltada de borinots, abelles i mosques de les flors.
En aquesta imatge en blanc i negre hi veiem una parella de figures de dol amb capa, una amb cogulla, l'altra amb cobricap i emboç, comunicant a les abelles una mala notícia, la mort de l’amo de la casa (Etxeko-Jauna). La imatge és d’un caseriu del País Vasc. No en tinc més dades.