Un oliverar particular. Un simple camp d'oliveres possiblement no ens hagués cridat l'atenció, però el d'avui és una mica especial, perquè ocupa una extensió molt gran, d'unes dimensions no pas habituals; tot s'hi veu perfecte i pulcrament arranjat; les oliveres estan emparrades, en espatllera, són jovençanes i estan assistides per un sistema de reg de degoteig que es desperta periòdicament, per alleujar les inclemències de les solrajades.
I, és clar, en aquest marc actual, d'enretirada i abandonament de tants cultius de llenyoses, una plantació així, de nova planta, extensa i acurada, produeix una sòlida i estimulant impressió. No estem pas acostumats a veure oliveres emparrades i regades. Ens limitem a recollir-ne unes imatges, del camp i de les oliveres. Es veuen prou ufanoses.
Aclarida molt severa. Observant les imatges de l'olivera florida que vam recollir en aquell capítol, juntament amb les d'avui, la severa aclarida natural de l'olivera queda ben manifesta, tal com ja va ser comentat. La majoria de flors són efímeres, cauen aviat al terra i són pastiu de microorganismes. Així, cada raïmet plurifloral acaba donant molt poques olives, de mitjana 1, 2 o 3, tan sols, pel que podem veure en aquestes oliveres.
☰
Oliverar de Can Moragues. Hi ha una franja de protecció, a tot el volt, força tapada per un jaç de burcanys. Els propietaris de les dues finques, de la Torre Turull i de la masia de Can Moragues, van alçar aquesta plantació d'oliveres de la varietat arbequina, emparrades i de capça curta, l'any 2019. Preveien, aleshores, poder fer-ne oli l'any vinent, el 2022, amb l'objectiu de comercialitzar-lo amb D.O., de Castellar del Vallès.
☰
Tant les oliveres com les olives es veuen ben serenyes. Amb l'acurat agençament de la plantació, produeixen certa impressió.
☰
A pèrdua d'ull. A les dues finques s'hi van plantar més de 50.000 oliveres. En aquest camp abans hi havia, dels mateixos propietaris, un aeròdrom d'ultralleugers. Són plausibles els esforços orientats a recuperar el nostre entorn agrícola, força abandonat i esgotat.
☰
A la rapa dels raïmets s'hi veuen els nusos dels brancs aclarits, de manera que tot sovint només hi queda un sola oliva i l'eix articulat eixonat, com si es tractés d'un pedicel simple.
☰
Dos nusos amb fruits: un de solitari i un tern. Fulles oposades i brots fructífers axil·lars, oposats o, per aclarida, unilaterals.
☰
Imatge que il·lustra la manera de fruitar, entre una i tres olives per raïmet. Les branques, sarmentoses, es bleguen cap avall, amb el pes de la fruita.
☰
Els peus porten un aspre de canya, ben afermat, i una màniga protectora a la base. En aquest reng no hi han parat els fils de les guies.
☰
Articulació. Les fulles tenen el pecíol articulat. Així poden, com les de l'esbarzer i les de les enfiladores en general, girar la làmina i encarar el dessobre a la part més lluminosa, quan convé, per exemple en les branques que cauen cap avall. Les olives són pruïnoses, duen un tel de cera llevadís. És curiós veure que algunes olives, poques, més verdes i lluents, n'estan aparentment mancades.
☰
Terra roig i argilós, amb fila de ser un bon terrer agrícola.
☰
Passades de perfecció geomètrica en un quintà molt extens que, llucat a bell ull, no sembla tenir caient. Quintans grans de cases grans.
☰
Plantar amb GPS. Com xarxa de trama i ordit, l'enfilat consta dels fils, els aspres de canya i les oliveres, tot perfectament alineat, tibat i relligat, amb filferros i bagues escanyades de goma elàstica. Mai no havíem vist una parada com aquesta.
☰
Afaiçonat per a collir millor. Branques caigudes. Tot sigui per a facilitar la collita. Però l'afaiçonat té el seu límit, si força massa la natura de l'arbre. Per exemple, els ceps en espatllera no tenen la vigoria dels menats en vas; i prou en tenen ja, amb les escapçades anuals!
☰
Goig i esplet d'olives arbequines, molt cridaners en aquest estiu tan xardorós que deixa les mates naturals en un trist estat de magresa o decandiment. L'oliva és la drupa de l'olivera Olea europaea L. En una drupa les tres capes de la fulla o fulles carpel·lars donen lloc a les tres parts del pericarpi: la pela -epicarpi-, la carn o polpa -mesocarpi- i el pinyol o os -endocarpi. De natural l'olivera és anyívola, té contraanyada, però aquestes, si no poden fer fusta... hauran de ser llavoreres.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
