27 de desembre de 2021

Apunts de la Falzia glandulosa Asplenium petrarchae (Guérin) DC.

Aquesta falzia glandulosa és saxícola o perirupestre, xeròfila, menuda i molt pubescent-glandulosa, el tret que, sens dubte, resulta més característic. On va ser trobada hi havia força exemplars d'una altra falguereta xeròfila que ja ha tingut el seu espai en aquest lloc, Cheilanthes acrostica (Balb.) Tod..
A més, l'ambient podria considerar-se calcat al que hem vist a les roques planes o codines d'alguns serrats orientals del massís de Sant Llorenç del Munt: són codines planes o d'inclinació moderada, molt solelloses i molt pobrament clapejades per la vegetació precursora d'aquests espais esquelètics, en la qual hi destaquen, entre d'altres, Thymus vulgaris, Sedum sp. i Heteropogon contortus.
Les dues falgueretes tenen el mateix comport: arrelen en material grosser i incipient, amorrat al peu o entre còdols i pedres: petits bocins de roca, sorreta, partícules menudes i polsim.
L'amic César Pedrocchi ens ha passat unes fotografies d'aquesta falguereta, trobada, a l'impensada, als entrepeus d'una roca, en un ampli feixanc de Riells del Fai; complementaran el limitat plec de fotos que nosaltres vam fer.
Asplenium petrarchae (Guérin) DC. Només vam trobar aquests exemplars, arraulits a sota d'una roca. Hemicriptòfit rizomatós (F. Iberica) o rosulat (F. dels Països Catalans), saxícola, fissurícola.
Les fulles són petites, de menys de mig eixem. Són allargades, oblongo-lanceolades, pinnaticompostes, de color verd claret, amb les pinnes un punt flabel·liformes, de vora fesa, lobulades, pinnatífides o pinnatipartides, però aquest detall, el grau de divisió de les pinnes, és força de mal veure, perquè les fenedures són molt estretes. Fotografia: © Cèsar Pedrocchi.
Al revers de les pinnes hi ha els indusis, uns vels esblaimats, de natura membranosa, que cobreixen els sorus o grups d'esporangis, fins que, arribat el moment d'exposar-los a l'aire, es desadhereixen d'un costat i, d'aquesta manera, s'acaba de completar la seva maduració, resolta finalment en la dehiscència i lliurament al medi de les espores.
S'observa, a la superfície dels indusis, un curiós tapís de fibres o pèls. Fotografies: © Cèsar Pedrocchi.
Tota la fulla és glandulosa, al raquis, a les dues cares i al marge de les pinnes. Aquest indument glandulós, present en d'altres casmòfits termòfils, per exemple en Jasonia, deu ser de gran valor per a comportar les duríssimes solrajades.
Esporangis globosos, de color vermell fosc o de sang, amb anell mecànic. L'anell actua com una molla que, en contraure's, provoca l'esquinçada de l'esporangi -dehiscència- i fa possible l'eixida de les espores.
Al centre de la imatge hi veiem dos esporangis badats. Tot plegat va ser novetat per a nosaltres. 
No coneixíem aquesta falguera. No sembla gaire trobadissa; consta, per exemple, en la relació de plantes del programa de vigilància de flora amenaçada de la Garrotxa, de la delegació d'aquesta comarca de la Institució d'Història Natural.
Sabadell
Text: Romà Rigol