Aquesta herba higròfila, de sòls humits, ja va ser copsada a la crònica de les flors estivals de la riera de Sora.
Ens sembla, per les claus de les guies, que en Stachys palustris L. aquests detalls poden tenir valor discriminatori: la forma truncada i la talla mitjana o moderada de la fulla; el seu caràcter parcialment sèssil o subsèssil; i l'extrema exigüitat, només apreciable amb un examen molt minuciós, de les bractèoles.
☰
Planta erecta, planifòlia, flors en aplecs densos i espaiats...certament moltes labiades s'assemblen i cal cercar a les guies, en cada cas, el trets amb valor discriminatori.
☰
Stachys palustris L. Labiatae (Lamiaceae). 18 de juliol de 2021. Ribera de la riera de Sora. Ripollès.
☰
Tàxon 'molt rar', segons el BDBC. Es fa en diversos llocs del sector nord-oriental, més abundant a la baixa plana emporitana. Seria citació nova, seguint les dades del BDBC, per a la quadrícula DG36. Citat a les quadrícules contigües, de Ripoll i Vic. Vistent i d'un lloc ben accessible, confirma que cal encara explorar i registrar la flora del país.
☰
Floració estival. 29 d'agost de 2021. Planta molt pubescent. Bràctees piloso-setuloses. Corol·la profusament maculada, amb escarabats de color violat clar, rosaci. Floració perllongada fins al setembre, congruent amb l'ecologia de l'hàbitat, sense secada estival.
☰
Forma vital. Com algunes mentes i moltes altres herbes higròfiles, Stachys palustris fa grups o esteses contínues. A les flores consta com a geòfit rizomatós. 'Estolones rizomatosos' a 'Flora Iberica'. Nosaltres hi hem vist tiges ajagudes amb nusos pluricaules, però no hem volgut remenar més.
☰
Indument caulinar heteròtric: pèls minúsculs, aplicats, no apreciables a bell ull, juntament amb pèls llargs, vidriencs, glandulosos, patents o en angle força obert, situats al llarg dels quatre cantells, en rastelleres força més espesses que no suggereix la imatge.
☰
Pèls corol·lins. El tuc del llavi superior de la flor porta un borrissol o tapís de pèls glandulosos minúsculs, copsat, aquí, amb la lupa de butxaca.
☰
Fulles sense estípules, truncades a la base, fortament dentades, amb el punt d'unió de la làmina amb el pecíol una mica per damunt de la vora inferior del limbe. Les fulles són vil·loso-pubescents a les dues galtes, amb pèls setuloso-glandulosos laxament escampats al llarg del nervi medial, al revers, del mateix tipus que els caulinars.
☰
Les bractèoles són tan exigües que es poden considerar nul·les, sense incórrer en gaire mancament. Molt menudes, filiformes, mal definides.
☰
Pèls caulinars setuloso-glandulars, articulats (no unicel·lulars).
☰
Autogàmia?. Calze amb dents molt agudes, pilós. Estigma curtament bífid. Grans de pol·len blancs. Tuc de la corol·la amb pèls glandulars molt petits que poden evocar una floridura fúngica. Les flors tancades que vam obrir tenien les anteres badades i la massa de pol·len extravasada. Sembla que en aquest gènere hi ha tàxons que fan flors clistògames, que es reprodueixen per autogàmia sense desplegar-se la corol·la, a porta tancada.
☰
Sembla que en moltes labiades els nectaris es troben a la base de l'ovari, a l'entorn del ginòfor o pedestal que li dona assentament.
☰
El gineceu de les labiades és característic; l'hem vist en altres llocs, per exemple en el capítol dedicat als fruits mucilaginosos del romaní, de manera que hi remetem al lector interessat i no hi insistim més. En les labiades l'ovari és súper. El tub de la corol·la va inserit per dessota del pedestal del gineceu. Els diferents verticils florals tenen diferent grau de solidaritat amb el peduncle floral: la corol·la és el verticil més llevadís; el calze hi està més afermat i sol romandre un temps a la planta, amb el fruit ja format, fructícul compost que, pregonament encatauat, normalment no veiem, fora que l'entreguardem.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
