30 de juny de 2021

Floració de la sanadella Stipa offneri Breistroffer

Amb la seva linealitat de gravat calcogràfic, d'una elegància i una pulcritud pròpies del dibuix de l'aparellador, les gramínies del gènere Stipa resulten tenir, al temps de la florida, un atractiu molt més fort del que potser ens podíem imaginar.
Recollirem avui unes imatges de Stipa offneri en flor, de la primavera d'enguany.
Imatge típica d'un clap de sanadelles. Tofes no gaire grosses, amb tiges divergents, d'un verd groguenc. Viu en terrenys calcaris oberts, pedrosos, en brolles clares, timonedes, pastures magres, etc. Plana d'Ancosa (Anoia).
La sanadella forma estenalls o agrupaments. Sembla, pel que hem observat, que aquests agrupaments es fan sovint als marges de clarianes pedroses. Plana d'Ancosa (Anoia).
Al massís de Sant Llorenç del Munt comparteix ambient amb l'andropogònia Heteropogon contortus, dominant en estacions rocalloses calentes.
Inflorescència laxa, d'espiguetes espaiades, amb les arestes ertes -després són colzades. Vistes a distància i abans no es despleguen del tot, tenen un bonic aspecte peniciliforme.
Imatge que permet veure la progressió del desplegament de la panícula. A la branca de l'esquerra les espiguetes estan molt properes; al mig, branc amb dues espiguetes florides; a la dreta, brancs i espiguetes desplegats, més separats.
Els dos estigmes plomallosos es corben i abracen la tija, talment una gorguera o un boà de plomes. Espiguetes fusiformes. Glumes projectades en arestes estretes, hialines, agudes. Les anteres pansides semblen pelleringues rebregades.
A l'extrem de la làmina del lemma o a la base de l'aresta s'hi observen pèls antrorsos.
Les imatges de les flors de la sanadella són del 24 d'abril d'enguany, preses als terraprims de conglomerats de Sant Llorenç del Munt. Stipa offneri és abundant en aquests espais.
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol