Quan vam fer, no fa gaire, un passeig pels voltants de can Moragues i pels caients de Can Turull (Castellar del Vallès, Vallès Occidental), vam poder ser testimonis dels estralls de la sequera en uns matolls mediterranis.
Es tracta d'arbustos i arbrets joves, de poca volada, amb el fullatge tot sec, que no dubtaríem a considerar ja morts, si no fos que, com és prou conegut, la majoria de components d'aquest grup de plantes té una bona capacitat de rebrot, quan s'atenuen les condicions del tràngol.
☰
Apunt de la vegetació. Espai en procés de recuperació, abans possiblement cultivat. Vegetació arbustiva i subarbòria, formada per plantes de temperament divers. Hi ha les mates de les brolles, sobretot brucs, gatosa i romaní. Els brucs -E. arborea- formen, localment, matolls o brugueres. Domini dels arbustos i arbres de l'alzinar, arbocers, aladerns, marfulls, alzines, etc., però tots d'alçada baixa. A l'entorn d'aquest matoll extens hi ha pinedes de pi blanc. Hi conviuen plantes oportunistes, com Ulex, amb d'altres de sòls bons, com ara Cornus o Viburnum.
☰
Arbocers grocs!. En el perennilignetum mediterrani hi ha alguns tàxons, arbres de talla baixa o moderada, que ofereixen una gran resistència a l'eixut. Per exemple, Quercus coccifera, Pistacia lentiscus i Arbutus unedo.
Però l'arboç d'aquesta imatge té el fullatge esgrogueït, en senyal inequívoca d'haver estat, el sòl, exposat a un llarg període d'eixut. Possiblement un substrat sec però més permeable, més airejat -com ara les calcàries corcades-, no sigui tan desfavorable, en temps de greu sequera, per a aquests tàxons llenyosos del mediterrani meridional -província austromediterrània en biogeografia.
☰
Rosmarinus officinalis L. amb les fulles enlairades. En els darrers anys les sequeres estan matant, també, mates de romaní, planta llenyosa d'una frugalitat reconeguda.
☰
Alzinastra Quercus ilex L. amb el fullatge encara verd. En aquesta zona hi conviuen, en veïnatge indestriable, la raça continental de l'alzina amb la marítima. La raça continental deu comportar millor, lògicament, la sequera.
☰
Una altra alzineua, aquesta amb el fullatge sec i molt regirat, com si hagués estat esventat. Fulla de color brunenc al dessobre. La renovació exigeix neteja, deseixir-se del que és sobrer.
☰
Sequera i terreny. Una mateixa espècie desenvolupa arrels diferents, segons els diferents substrats on arrela. En terreny permeable és lògic que faci les arrels més fondes; en terreny argilós possiblement l'alzina faci arrels menys fondes, perquè l'aigua hi té una infiltració menor. Però també els horitzons superiors tenen una capacitat d'emmagatzematge més limitada.
☰
Durant l'etapa juvenil els arbres són més vulnerables. No han desplegat encara un gran aparell radical i depenen molt, per tant, de la humitat d'un tros de terra limitat. Però, d'altra banda, els arbres de gran capça tenen taxes de transpiració molt més elevades, que poden compensar amb sacrificis vegetatius parcials, deixant de sabar en algunes parts.
☰
Rhamnus alaternus amb el fullatge sec i força regirat, encarant el revers a la part més lluminosa. La caiguda de la fulla estimularà, possiblement, el desvetllament de noves gemmes vegetatives.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
