Pinus pinea L.: macroblasts vegetatius retrògrads

En els primers anys de vida, els pins fan unes fulles diferents a les adultes o normals -nomofil·les. Les adultes van aparionades -ternades o quinquefoliades, en pins d'altres regions- i embolcades, a la base, per una beina d'esquames encavallades, papiràcies.

Torrent de la Vallençana: un alocar massa revoltat d'amenaces

La de les venes d'aigua del nostre país és una història molt llarga de destrucció i degradació. Però crec que ara es posa de relleu, especialment, la incompetència de les administracions, a l’hora de gestionar el medi periurbà i interurbà.

"Jo potser diria l'erosió ..."

Algunes estampes tardorals de l'obaga de Reixac (Vallès Occidental) (i 2)

Darrerament ha anat plovent i hi ha un reverdiment general, com vaig comentar a l'anterior capítol dedicat a aquest espai. Aquest d'avui vol ser-ne la continuació. Hi faré una bona arreplega, d'imatges tardorals, amb la idea de transmetre la qualitat bategant d'aquests boscos, en aquest període; però els comentaris, si n'hi ha, seran breus. Serà, doncs, un capítol d'estampes.

Fruits i clistogàmia de Cleistogenes serotina (L.) Keng

S'il·lustra i es comenta el fenomen de la clistogàmia en aquesta poàcia. En aquest cas, el mateix nom de la planta: Cleistogenes, o sigui generat ocultament, la indica ben clarament.

Algunes estampes tardorals de l'obaga de Reixac (Vallès Occidental) (1)

El marc actual. Humitat. Les darreres pluges han anat molt bé, per mantenir humitat en els sòls. En les plantes es veu molt bé, per exemple en les herbes i les molses dels camins. Hi ha verdor general; les herbes estan banyades de rosada i, sobretot, hi ha la ufana de les que ara floreixen, com ara la margaridoia i la rementerola, petites plantes que, per ser de mena escampadissa i gregària - sembla que fan tornes, per estolons, per bé que no tinc clara la manera de rellucar de la primera-, contribueixen qui-sap-lo a embellir els camins.

Apunts estivals de la Ribera de Sió: rostolls i mirambells

L'escriptor Manuel de Pedrolo va néixer a l'Aranyó, llogarret dels Plans de Sió. Aquest riuet, tributari del Segre, drena una regió relativament àmplia però molt poc definida, pel que fa al caient de les aigües. El drenatge és tan difús i els caients tan vagarosos que, més que tenir un desguàs propi, la zona podria semblar un interfluvi, entre el Llobregós, al nord, i l'Ondara, al sud.

Una passejada per la serra de Galliners amb ‘Flora Catalana’

Sense fotografies. Un passeig sense fer fotos? Prou. Una crònica sense ni una sola imatge de la diada? Prou. Comprovo, altra volta, que prendre imatges destorba força i, sobretot, ens fa perdre atenció i concentració. De la colla que ens vam aplegar, crec que eren pocs els que duien una càmera al coll. És més, crec que tampoc no es prenien moltes fotos amb el telèfon.

Un passeig per la ribera del Segadell

Una crònica breu, d'una passejada pel voltant del poblet de Pardines, situat en un pintoresc esperó de la vall del Segadell, riuet que tributa al riu Freser, a l'altura de Ribes, ensotat conflent que arramada tres braços, generosos, de l'alta vall del Ter.

Recull de notes fil·logràfiques de l'esbarzer comú Rubus ulmifolius Schott

Es recullen observacions sobre les fulles de Rubus ulmifolius, relatives a les formes, l'articulació i la disposició, en relació a les tiges.

Resum. L'esbarzer comú fa fulles de dues formes bàsiques: trifoliolades i pentafoliolades; però són molt comunes, també, les fulles amb els folíols basals pedats, amb un lòbul a la part externa de la làmina.

El jonc negre Schoenus nigricans L.: cop d'ull a l'espícula i l'aqueni

En l'anterior capítol vam veure un cas de fruit molt ben definit; en aquest d'avui hi recolliré el fruit de la ciperàcia que coneixem amb el nom de jonc negre. És un altre cas de forma tan evident que m'eximirà d'haver de fer descripcions llargues i puntualitzades. I val a dir que tampoc no entraria en el grup de fruits poc coneguts; perquè, tot i ser petit, aquest fruit resulta relativament vistent, pel brillo i el color blanc, i també força atractiu, per l'aspecte nacrat i polit.

Del fruit capsular i la llavor de Linum suffruticosum L. subsp. suffruticosum

L'arquitectura dels fruits, sobretot dels més petits, no sempre és prou ben coneguda i documentada; si, per ventura, en aquest espai podem contribuir a paliar aquests mancaments, podrem dar-nos per satisfets.

De la flor i el fruit de la trincola Gypsophila struthium Loefl. subsp. hispanica (Willk.) Ginés López

Capítol dedicat a il·lustrar i comentar elements del cicle generatiu de Gypsophila struthium subsp. hispanica: la flor i les seves parts; el fruit i les seves parts; i la llavor.

Ephedra distachya L. subsp. distachya, nou per al territori auso-segàrric

Capítol breu, corològic, per a reportar que es va trobar una mata vella de trompera, a la vall del Llobregós, al front septentrional de l'altiplà de la Segarra.

Limonium hibericum Erben: notes de les flors i dels fruits

S'observen i comenten alguns aspectes i detalls de les flors i dels fruits de Limonium hibericum Erben, així com d'altres relatius a les inflorescències. Hi ha força literatura sobre les flors i els grups que formen; mes dels fruits dels ensopegalls Limonium, en general, n'hi ha menys i més aviat escassa.

La banya del sègol Claviceps purpurea (Fr.) Tul. a la serra de la Marina

Com que l'essencial d'aquest fong entra en els camps de la micologia, la química i la medicina, que no conec, el d'avui serà un capítol fonamentalment il·lustrat i exposat de forma breu, articulada i epigràfica, procurant mantenir les reserves que aconsella la matèria.

Logfia gallica (L.) Coss. & Germ.: uns fructículs enclaustrats

En l'expressió de les plantes sovint hi ha, juntament amb els òrgans amostrats, d'altres que, contràriament, resten ocults; una flor mantinguda oculta, per exemple, pot escapar als riscos de la casuística de l'exposició a l'exterior, que en una flor que s'autopol·linitza pot ser avantatjós.

En els fruits també hi veiem fenòmens d'ocultació o, més abundantment, retenció: fruits que resten a les plantes, fins que es desintegren les parts que els porten i, d'aquesta manera, acaben caient als peus de la planta mare que els originà.

Breu carpografia de la canyaferla Thapsia laciniata Georges Rouy

En la família de la pastanaga i el fonoll: Apiaceae (Umbelliferae), el fruit és força característic i d'una estructura constant, per bé que presenta tot de variacions en el detall, en la figura i en la superfície.

Com sia que aquest fruit sol rebre diverses denominacions, relacionades amb els diferents aspectes que són considerats, anirà bé de fer-ne un repàs, al principi.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (4)

S'acaba la temporada. Avui recollim les plantes de maig o maig avançat. Els pradells de l'heliantem tacat comencen a groguejar, però encara h ha un bon esplet, d'algunes plantes de floració més tardana, com són ara les següents: Brachypodium retusum, Tolpis umbellata, Logfia gallica i Crepis capillaris, col·lectiu que aferma, encara més, el protagonisme que hi tenen, en aquests pradells, les plantes de la família Asteraceae.

Algunes notes de morfologia de l'heliantem tacat Tuberaria guttata (L.) Fourr.

Ja són moltes, les visites fetes, enguany, del març al juny, als pradells de l'heliantem tacat. Del primer estadi vegetatiu, amb les fulles arranades a terra, al de la floració, passa un bon tall de temps. Són possiblement més de tres mesos, els que van des de l'aparició de les fulles basals de les primeres plantes a les darreres flors de maig o, fins i tot, del juny.

Introducció a l'antografia de la canyaferla Thapsia laciniata Rouy

Enfront de plantes amb flors que, aparentment, ens poden semblar poc definides o poc específiques, en esguard de la seva funció biològica, n'hi ha d'altres que tenen unes formes suggeridores d'un estil molt ben fixat. Representant l'avançada evolutiva de la subclasse de les ròsides Rosidae, les flors de les apiàcies llueixen vistents estilopodis nectarífers i reclouen completament els fruits, en un hipant talàmic incorporat a la diàspora.

Isoetes durieui Bory o la quotidiana destrucció de les espècies

El marc

Isoetes durieui Bory viu en determinats ambients de la serra de Marina; tot i que botànics com Moisès Guardiola han fet prospeccions que han permès detectar-ne la seva presència, en tractar-se d'una espècie difícil de copsar i tenint en el territori, a més, una dispersió més aviat difusa, presumiblement es podria concloure que en realitat no es coneix, o molt poc, la seva veritable implantació a la serra de Marina.

Un intercanvi inusual: pèls estaminals en el ginestó Osyris alba L.

En relació a les diferències en les flors diclines
Les plantes monoiques són relativament abundants; les dioiques, no rares, són, però, minoria. En tots aquests casos les flors són diclines: el gineceu es fa en unes flors i l’androceu en unes altres. En les plantes dioiques, com ara Rhamnus saxatilis, Salix, Taxus baccata, Pistacia lentiscus o Osyris alba, la separació entre les flors d’un i altre sexe és, lògicament, major.

Ufana vernal a la serra del Montsant

Fem un passeig, un grupet d'amics, que ens duu a l'ample carener de la serra, sortint del poblet de la Morera, fent el pas natural del grau (1) de la Grallera i pujant fins al pentinat, o escabellat, pi del Cugat, per a baixar, després, a l'esplèndid Clot del Cirer. Del clot pujàrem altra volta al carener, vers el sud, pel petit recorregut. Per aquest comellar rocós vam fer, repartit el petit grup pels tres regalls del vessant, una petita cerca, i després, un cop tramuntat de nou l'esbalandrat carener, vam anant tornant al poble, passant, primer, pel trau que salva els estreps de la formidable Cingla (2) Closa, i agafant, tot seguit, el camí de cintura que aprofita la franca acollida dels materials tendres, margues i argiles.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (3)

En aquest tercer lliurament sobre els pradells terofítics calcífugs de La Roca hi recollim imatges del mes d'abril, fins a principis de maig.

Observant el paisatge i les plantes dels Monegres

La primera qüestió que sorgeix, a l'hora de reportar les visites fetes a aquestes terres de l'Ebre, seria l'abast territorial dels Monegres, és a dir, si podem acceptar que, ultra les delimitacions físiques fixades per la divisió administrativa, podem parlar versemblantment d'una comarca natural dels Monegres.

Breu antografia de la farigola Thymus vulgaris L.

Resum. Quan trobem una timoneda -matoll de farigoles o timons- ben florida, tenim ocasió de veure que les mates en flor presenten un aspecte variable. L'aspecte varia o pot variar força, en funció de quins òrgans reproductius porten les flors de cada peu.

Magresa i petitesa mediterrànies: algunes flors de l'alzinar litoral

La natura cíclica. Els veterans sabem bé que les flors de les plantes puntualitzen el calendari, de manera que aquell esclat, il·lusió o emoció, que intensament vivim, associat a la trobada d'algunes flors, sol ser una reglopada d'emocions pretèrites; curiosament, aquestes regolfades emotives, que de cop semblen estalonar-nos, també tenen la virtut d'engreixar el sementer de les il·lusions merament pressentides, d'aquelles plantes i flors que despunten en la nostra imaginació i que, com la mà oferta, per alçar-nos, després d'una caiguda, ens tiben cap endavant, amb insospitable, plutònica energia.

D'un herbassar de l'ordre Chenopodietalia muralis Braun-Blanquet

Breu capítol orientat a reivindicar un tipus de vegetació que, en general, és poc apreciat o valorat.

No pretenc, amb això de reivindicar, defensar que es tracta de poblaments admirables; no, sinó que, simplement, com passa amb qualsevol tipus de vegetació, aquests poblaments mereixen atenció, que siguin coneguts, més encara considerant que sovint són l'estatge inicial de plantes noves o d'arribada recent.

☰

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (2)

Tal com vam dir al primer capítol, en aquests pradells d'anuals calcífugues hi ha una notable diversitat de flora, de plantes que, si bé algunes tenen el cim del cicle fenomenològic centrat, ja, a la segona meitat de l'hivern, les altres van florint de forma gradual, al llarg de la primavera.

Un esquema fito-ecològic del matoll de neret Rhododendron ferrugineum L.

Qualsevol persona pot fer-se’n càrrec, de la importància que tenen, a l’alta muntanya, els factors meteorològics. Per exemple, sembla clara la relació del matoll de neret -neretar- amb la innivació.

Se'ls menjava

El pare se’ls menjava.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (1)

Les comunitats dels pradells de teròfits silicícoles, de la terra baixa o mediterranis, no formen paisatges o tipus de vegetació especialment vistosos; tampoc no són gaire conegudes, en bona part degut a que són pròpies de determinades zones i ocupen espais de poca extensió.

Em plau dedicar aquest capítol a l'amiga Estella Illa Bachs, que a la muntanya ha hagut d'adoptar, manta vegades, com les mateixes salenques que porfidiosament ha estudiat, l'hàbit arrossegadís.

Algunes observacions de l'isòet Isoetes durieui Bory

Potser mai, abans, no havia trobat una planta tan inempunyable.

Perquè si en aquest espai m'agrada fer una especial atenció a la descripció de les plantes, la d’avui ofereix, a l’esguard, una tal simplicitat que, lògicament, la seva descripció haurà de ser igualment simple, més encara considerant que, en aquest cas, els òrgans reproductors d’aquest pteridòfit resten completament amagats a la base; detall que, per cert, podria ser congruent amb el temperament de les plantes d’aquesta nissaga, associades a l’aigua, estanys, basses i tolles temporals (1).

Cent anys del naixement d’Oriol de Bolòs

Enguany, el 16 de març, es compleixen cent anys del naixement del botànic Oriol de Bolòs.

El lector interessat en aquest botànic disposa de diverses glosses biogràfiques, unes breus, d’altres més extenses, però sempre interessants.

Notes de la vall de Reixac

Recentment vam fer un passeig per aquesta vall, molt propera a Barcelona, pertanyent al terme de Montcada i Reixac, que ofereix, no obstant aquesta proximitat, un paisatge forestal prou interessant, en especial per ser un bon exemple d'un fet potser no tan valorat com caldria: a les obagues i a les valls interiors de la serra de Marina hi dominarien, en estat natural, les rouredes, de Q. pubescens o d'espècies properes. 

De la càpsula i les llavors de l'herba de cop Hypericum perforatum L.

Breu capítol que ens permetrà veure: les capselles seques del pericó; les seves llavoretes; i l'encaix d'aquest tipus de fructificació en un model ja comentat anteriorment.

Passejant per la vora del riu Ripoll

Passeig que vaig fer en el marc de la petita cerca, que vull fer enguany, sobre les flors de l’avellaner. Aquest recull, doncs, portarà unes poques espigolalles esparses, sense gaire connexió entre elles, una planta aquàtica, uns boixos, unes herbes menudes en flor, etc.

Notas sobre la dinámica de vegetación en los conglomerados de Sant Llorenç del Munt

Ya he escrito antes sobre el tema; el lector interesado puede encontrarlo al margen, en la ‘etiqueta’ ‘Sant Llorenç del Munt’. Posiblemente abunde en lo ya expuesto en otros momentos, pero tal vez de esta manera se perfilen con más claridad las ideas.

Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L.

Introducció. Fetes les consultes habituals, als manuals i tractats de botànica, s'observen algunes discrepàncies, en la terminologia descriptiva dels òrgans reproductors de les cupressàcies.

Petges foliars: Ailanthus altissima (Mill.) Swingle.

Quan observem les plantes i les seves parts, comprovem que les que ens ofereixen òrgans de major talla solen ser ideals, per a poder diferenciar-ne millor tots els elements que els conformen.

Les petges foliars són molt visibles en arbres de fulles grans, com ara la noguera, la figuera o el vernís del Japó.

Braquiblast d'hivern en Foeniculum vulgare Miller

Capítol breu que serà més aviat un apunt, el primer d'altres que farem d'aquest estil, és a dir, notes breus sobre aspectes o temes concrets.

Així tindran sortida nombrosos punts, de caràcter espars, que anem acumulant i recollint, però que no fan joc amb d'altres ni queden encabits en cap crònica. Aquestes notes o flaixos no exigeixen ni el temps ni la valoració dels temes tractats amb més de detall, temes, aquests darrers, que darrerament s'han acumulat massa, per no poder trobar el lleure necessari per a desenvolupar-los.

Així doncs, confiem que els apunts puguin tenir la virtut d'allò que és ajustat i tractat de forma concisa.

Tema: Brotada hivernal del fonoll, un apunt fenomenològic.

Foeniculum vulgare Miller

Umbelliferae (Apiaceae)

Hemicryptophyta scaposa

D'aquesta umbel·lífera n'hem parlat en d'altres capítols. Un esquema fenomenològic el podeu trobar aquí.

Hem vist altres cops brotades hivernals com la de la imatge, amb una fila ben curiosa: són brots de braquiblasts aeris que, en tenir les beines foliars força concentrades i encavallades, evoquen els anomenats 'bulbs' del fonoll dolç o hortícola.

A l'hivern el fonoll sol estar sec, enterament. Aviat, però, al gener o al febrer, solen presentar, alguns peus, brotets foliars, molt tendres i petits, a la base de la planta, tan arraulits que no se solen veure.

Aquest peu es feia en el talús d'un barrancó argilós, amb el terra, el dia de la foto, molt humit, per les boires i el temps rellentós d'aquests dies de mitjan i final de gener. Fotografia d'un camp de Callús (el Bages). 27.1.2024.

Comentari. Es considera la possibilitat que alguns peus de fonoll siguin biennals, si bé també es podria tractar de brots extemporanis.

En el braquiblast de la imatge hi ha fulles de diferents lleves: a l'aixella de les més grans ja n'ixen d'altres, molt petites i en bona part amagades, a causa de la minúscula talla.

Barcelona

Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol