Tal com vam dir al primer capítol, en aquests pradells d'anuals calcífugues hi ha una notable diversitat de flora, de plantes que, si bé algunes tenen el cim del cicle fenomenològic centrat, ja, a la segona meitat de l'hivern, les altres van florint de forma gradual, al llarg de la primavera.
☰
De manera que si el que es vol és copsar-ne la floració, d'aquestes herbetes, això requereix fer tot un seguit de visites, en aquests espais, al llarg de la primavera, que és justament el que enguany ens hem proposat, tal com ho suggereix la numeració dels capítols.
També és de destacar que la discreta floració de moltes herbetes es va produint en el marc d'unes altres que es mantenen en estat vegetatiu durant un període de temps força llarg, i que en tractar-se, a més, de rosetes de fulles força vistents, són, possiblement, els elements de més presència i més característics d'aquests pradells, per bé que, efectivament, algunes d'aquestes herbes rosulades i de període llarg no tenen una vinculació restringida a les comunitats de l'Helianthemion. Algunes imatges d'aquest capítol, com la que l'encapçala, il·lustren els pes o domini de les herbes rosulades.
Tal seria el cas, per exemple de Thrincia hispida, una herba associada a les comunitats de l'ordre Thero-Brachypodietalia, però de presència molt general, en espais oberts.
☰
Potser serà oportú de dir que els pradells de l'Helianthemion també presenten força diversitat fisiognòmica. Per una banda, són els primers elements colonitzadors d'espais degradats, nuus, com el de la imatge i, en aquest cas, l'aspecte és el d'unes herbes que pigallen o clapegen, pobrament, el terra; també contacten amb comunitats diferents, ruderals i viàries, de manera que els elements dels diferents col·lectius es barregen, presentant, en aquests casos, un aspecte més o menys heterogeni, d'herbes de talla molt diversa; però potser siguin els pradells molsosos, de racons i caients humits, els més característics, en especial pels tapissos de molses i líquens, que en uns casos són simplement enrasats, però en d'altres, d'espais possiblement més ben conservats, presenten el terra molt bonyegut, encoixinat i singularment acolorit, pel contrast cromàtic que hi ofereixen, en aquest marc, les rosetes verdes de les compostes. Aquests darrers casos ens ofereixen les mostres més atractives i xamoses, d'aquests poblaments de petites herbàcies.
A la imatge hi veiem les taques de les fulles plurifoliolades de la bissèrrula i, al centre i al costat de l'escala centimètrica, un peu de Myosotis ramosissima Rochel subsp. ramosissima, herba menuda, molt vellosa, de flors molt petites, de 3 mm o menys.
☰
Cerastium glomeratum Thuill., abundant, molt vellós també, de floretes aglomerades al cap de les tiges, en el mateix espai, un sorral de granets grollers de la vall de Reixac. 21.3.2024.
Per que fa al caràcter inicial o precursor dels pradells de l'Helianthemion, Oriol de Bolòs ja el comentà, en citació, destacada en fons de color verd, que el lector trobarà, si li plau, en el primer capítol. ☰
Primeres flors, arraulides, de la bissèrrula Astragalus pelecinus (L.) Barneby subsp. pelecinus.
Noteu-hi l'osca, en la làmina dels folíols, i la pubescència, general, però més densa a les tiges, que són anguloses.
☰
La humitat i el factor topogràfic. Qualsevol element topogràfic, com aquest bloc de roca, por produir una ombra favorable per a la vida de les herbes, en permetre que la humitat ambiental sigui menys temporera que la dels espais assolellats.
Per això mateix els pradells de l'Helianthemion tenen tanta significació a les clarianes revoltades de plantes protectores, en matolls i brugueres, arbustos molt ramosos que guarden el terra d'una insolació directa i que, a diferència dels arbres, amollen al sòl una fullaca molt menuda, que no arriba a cobrir o destorbar les herbes, com pot passar amb els cúmuls d'acícules dels pins.
La imatge mostra un poblament de la crucífera Arabidopsis thaliana Heynh., ja vista en el primer capítol, a redós de la roca.
☰
Crepis sancta (L.) Bornm., al·lòctona, és una d'aquelles plantes que s'escampen amb facilitat, per camps, camins i marges, tot formant claps o poblaments de molts peus.
Les bràctees són característiques, amb rastelleres de pèls implantats al llarg del centre del dors, llargs, divergents, negrencs i glandulosos.
☰
Sherardia arvensis L., petita rubiàcia, grimpaire -quan troba estintols oportuns-, d'allò més comuna, general i freqüent.
☰
La composta Thrincia hispida Roth [Leontodon taraxacoides subsp. hispidus (Roth) Kerguélen; L.
rothii Ball, nom. illeg.; L. saxatilis subsp. rothii Maire; L. taraxacoides subsp. longirostris
Finch & P.D. Sell], té la làmina pelosa, hispidulosa, amb pèls simples i d'altres d'extrem curtament bifurcat.
Molt abundant en aquests herbeis, però no tant com Hypochaeris.
☰
Aparentment i pel que per ara hem pogut veure -només les primeres inflorescències-, les rosetes foliars corresponen, principalment, a dos tàxons, Thrincia i Hypochaeris glabra L.; aquesta darrera seria, en realitat, molt dominant.
Donat que la figura de les làmines és, en aquestes compostes, força variable i, per tant, de reduït valor discriminatori, va força bé observar-ne l'indument.
☰
Significativa presència de la cargola Erodium cicutarium (L.) L'Hér., herba abundant, en tota mena d'espais oberts i alterats.
☰
Ecologia i tipus biològic. En comentar l'ecologia de les espècies, Pere Montserrat (1) se solia referir als 'prados de efímeras -altres cops 'terófitas' o 'anuales'- calcífugas', però les compostes rosulades no semblen participar del caràcter temporer d'altres herbes; ben al contrari, són herbes de cicle llarg, d'activitat vegetativa que comença en ple hivern, si no abans, i escaps generatius molt més tardans, que, pel que fins ara hem observat, comencen a veure's al març avançat, tal com aquí recollirem.
Cicle llarg que, val a dir, hem associat sovint al tipus biològic hemicryptophyta. Quedaria pendent la comprovació de la possibilitat que alguna d'aquestes compostes pugui ser ultra-anual, biennal o perennant.
☰
Senecio lividus L. presenta, en els primers estadis, una coloració d'un verd courenc o lilós, però més clarament moradenc, sovint, al revers de les fulles -és un tret variable-, tal com indica, ajustadament, el nom específic: lividus, morat. Sembla que s'agrada d'espais una mica humits, de manera que seria un bon indicador d'aquest atribut.
☰
'Annual or perennial'. Així hi consta, Hypochaeris glabra L., a 'Flora Europaea'. La fulla és carnosa, ciliada i sovint amb alguns pèls escampats, al tram superior de la làmina, mentre que la làmina de Thrincia hispida és pelosa, com es pot veure, en primer terme, en la foto que mostra dues rosetes. Involucre de bràctees disposades en diferents nivells -pluriseriat-, glabres, d'un verd claret, glaucescent, amb lleus tonalitats violades.
Les rosetes d'aquesta composta es poden veure al llarg de tot l'hivern, però els escaps florífers no han aparegut fins a la segona meitat de març.
☰
Lysimachia linum-stellatum L. [Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby]. Les rosetes de Tuberaria, visibles al centre, no hi solen faltar. No adscrit, únicament, a l'Helianthemion.
☰
Thrincia hispida Roth, abundant. Els primers capítols d'aquesta herba els vam veure el 24 de març. En aquest gènere hi ha heterocàrpia -fruits dimorfs, de dues menes o formes-, caràcter que s'ha empunyat per acreditar-ne la segregació, del gènere Leontodon, punt que comprovarem, més endavant. En les compostes els aquenis tenen un gran valor discriminatori, però val a dir que l'observació dels involucres pot resultar molt orientadora.
Flors desplegables. Les bràctees dels involucres són com 'fulles florals': emparen i cobreixen les flors, quan encara no han madurat, i també, sovint, quan ja ho han fet, en tancar-se damunt de les flors, quan el temps és rellentós, de nits, etc.
Aquest punt es pot comprovar amb facilitat: a les primeres hores del matí els capítols estan tancats; els prats verdegen, simplement. Després, quan el sol és més alt, es van obrint; aleshores els prats es veuen tot pigats dels punts grocs de les compostes.
Observeu, a la imatge, que les lígules perifèriques tenen els dors de color courenc. Això permet que el capítol, quan es troba en disposició tancada i per tant amb les flors no del tot ben desplegades, no sigui gaire vistent. Potser així també s'evita la visita, en un moment poc apropiat, dels pol·linitzadors.
En qualsevol cas, volem destacar de nou aquest punt: la floració, en les compostes, no sembla tan restringida temporalment com la d'herbes d'altres grups; l'antesi té regulació diària i els capítols florals perduren força temps.
☰
Prescindir de les flors? Cerastium glomeratum Thuill., amb les flors tancades. Ofereix, aquest Cerastium o borrissol, alguns detalls florals interessants: la majoria de vegades es veuen tancades, com en aquesta imatge; en aquest estat, és fàcil prendre el fruit per flor, perquè, com veiem a la flor inferior de la planta de la dreta, la càpsula presenta unes divisions -dents- semblants a la dels pètals; sembla que hi ha casos, a més, de flors de pètals nuls -flors sense corol·la-; si és del tot exacte l'observació recollida a 'Flora Iberica', o més ben dit, si és constant la circumstància que indica, sèpals i pètals són persistents en la fructificació -els pètals es retraurien i restarien amagats, dins del calze-, persistència que podria ser congruent amb la hipotètica regressió de la seva funcionalitat. Tenen nectaris, aquestes flors? Les que no s'obren, reben visites d'insectes? Hi hauria, com és freqüent a la família, proteràndria? Caldrà observar millor tots aquests punts.
☰
Vicia lathyroides L., característic de l'aliança (2). Ultra els trèvols i els melgons, també hi fan un bon paper, en aquests prats, algunes lleguminoses plurifoliolades, dels gèneres Astragalus, Vicia i Ornithopus.
☰
Linum bienne Mill. [L. usitatissimum subsp. bienne (Mill.) Stank.; L. usitatissimum
subsp. angustifolium (Huds.) Thell.], al mig de la imatge, força abundant. Adscrit, segons els autors de la flora dels PC, a les comunitats de la classe Molinio-Arrhenatheretea, aquest llinet, tingut per la forma silvestre ancestral del lli que es cultivaba, donaria fe del caràcter humit d'aquests pradells.
☰
Cerastium glomeratum Thuill., amb algunes flors obertes, detall que, per ser poc freqüent, no deu ser necessari per a que hi hagi pol·linització o, potser, autogàmia.
☰
Notes
(1) 'Flora de la cordillera litoral catalana. Porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera'. Pere Montserrat. Edició facsímil de la Caixa d'Estalvis Laietana. 1989. Però la flora del mataroní es va publicar molt abans, en diferents capítols, a la revista Collectanea Botanica (1955-64), publicacions que es poden consultar a la xarxa.
(2) Xavier Font, al BDBC, no hi consigna aquesta vinculació, a la fitxa biològica de l'espècie, de manera que podria tenir un comport fitocenològic no del tot o clarament caracteritzat.
☰
Barcelona
Text i fotografies: © Romà Rigol
