Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L.

Introducció. Fetes les consultes habituals, als manuals i tractats de botànica, s'observen algunes discrepàncies, en la terminologia descriptiva dels òrgans reproductors de les cupressàcies.

Comparar les esquames pol·liníferes amb els estams de les angiospermes té l'inconvenient propi de considerar un òrgan en esguard d'un altre evolutivament posterior, encara no existent ni definit quan el primer es va expressar.

Per cert que en el cas de ginebres i savines aquesta nuditat -gimnosperma, llavor nua- és merament primordial, perquè afecta als primordis seminals, però no a les llavors, que van embolcades dels fil·loides acrescents, de forma semblant a les d'un fruit carnós.

Resum. En resum, les flors de la savina semblen petits brotets, més o menys gemmiformes o amentiformes, que aquí anomenem cons (1).
Els cons masculins, més grans que els femenins, consten d'unes esquames rodonenques que emparen els sacs pol·línics, a la part inferior de la cara interna.
Els cons femenins consten d'unes esquames, molt rebotides a la cara interna, que emparen, a les aixelles, els rudiments seminals ampul·liformes.

Juniperus phoenicea L.

Cupressaceae

Macrophanerophyta

Tema. S'observen, il·lustren i comenten els cons de J. phoenicea, d'un peu en plena floració que, com és llei en les plantes del grup, de les que fan cons, amollava a l'ambient, amb el contacte, vaporosos núvols de pol·len.

La savina que ha estat observada estava arrelada en una codina de conglomerats calcaris de la carena dels Emprius, al sector nord-est del massís de Sant Llorenç del Munt. La savina estava profusament florida i presentava, pel to dels cons masculins, una coloració groguenca. 8.2.2024.

Floració i monoècia. Vista de més a prop, s'hi poden distingir, fàcilment, als extrems dels ramells, els brots fèrtils masculins o cons, semblants a un borró inflat o a un ament. El color és una mica esblaimat, entre rosadenc i rossenc. Els cons femenins no, no es veuen a simple vista, però sí afinant-la una mica.

Cons caducs. El grau d'obertura de les esqüames pol·liníferes -microsporofil·les- n'indica el seu estat fenomenològic. Les esquames es despleguen del tot, afectant llavors un tirat transversal al de l'eix, quan els sacs pol·línics han madurat completament i el temps és sec, apropiat per amollar els granets de pol·len, a mercè dels corrents d'aire.

Els cons masculins són llevadissos o caducs. La savina observada presenta tot de brots amb els senyals deixats pels cons que s'han desprès. Això suggereix una certa amplitud, en cada peu, del període de floració.

Cons inapreciables. Els cons femenins, menys visibles i molt menys abundants que els masculins, no són gens trobadissos. El lector pot fer-se'n càrrec, molt bé, amb aquesta imatge, on s'hi pot veure un, més o menys al centre.

Heus-lo aquí, el con femení. Un petit brot esquamiforme. Notem-hi: el to rogenc; la inflor de les esquames o bràctees -els megasporofil·les-; i, encuixats entre les esquames, els primordis seminals, semblants a pepides carnoses.

Con masculí. Segons el grau de desplegament de les esquames, es van fent més o menys visibles els sacs pol·línics, de color os o vori, arraulits a les aixelles.

Quatre sacs per esporofil·le. En els cons masculins les esquames estan disposades a parells, en quatre rengs -tetràstiques-. Encabits a l'interior de les esquames, els sacs pol·línics resten, sempre, poc o molt amagats.

Així mateix, és força de mal veure l'estructura de les esquames -microsporofil·les. Si l'obertura superior podria suggerir-ne una implantació basal, en realitat són peltades, tenen un peu implantat a la cara interna, no del tot centrat.

Els sacs pol·línics van inserits a l'entorn d'aquest pedicle ocult, essent-ne visibles, per un general, la parella del costat superior, mentre que els que queden per dessota resten pràctiment ocults.

Pel que hem pogut veure, sembla que hi ha dos parells de sacs pol·línics per esporofil·le, sinó que la talla i el desenvolupament dels de la parella inferior semblen menors que els dels abocats a l'obertura.

Una flor pluriestaminada? Així badades, les esquames es veuen molt cocleariformes (2). Els cons masculins són força més llargs que els femenins, tenen molts més nusos i esquames.

Sembla que hi ha una certa tendència a acceptar que el con masculí podria considerar-se com una flor pluriestaminada; cadascuna de les esquames pol·liníferes correspondria a un estam.

Suculència. Con femení, molt suculent i rebotit, que mostra aquest aspecte, amb les esquames força obertes, quan a arribat a la maduresa, per bé que l'estat de receptivitat dels primordis l'indiquen les gotelles pol·linitzadores, que es poden veure, lluents, cas que els primordis les hagin exsudat, a l'interior del forat o boqueta superior -el micròpil.

Sis parells d'esquames fèrtils o més. Noteu-hi la brevetat del con femení. S'hi observa el gruix de les esquames fèrtils -megasporofil·les-, que, segons es diu, podrien resultar de la concrescència de dues bràctees, una externa, simplement cobridora -tectriu-, i una altra d'interna, fèrtil, seminífera.

Els primordis van inserits, aparionats, a l'axil·la de les esquames, però, pel que hem observat, el nombre total, en cada con, és força variable, atès que les esquames poden dur un, dos o fins i tot cap primordi seminal.

Sembla que el més habitual és que hi hagi sis parelles d'esquames fèrtils, que, en cas de fertilitat absoluta, podrien arribar a donar una arcèstida (3) de dotze llavors.

S'hi poden observar les diferències, entre les esquames fèrtils i les vegetatives. En el centre sempre hi ha una parella d'esquames, aparentment menors que les altres dues.

Els primordis tenen forma de flascó o ampolleta - ampul·liformes- sense coll, bescolluda. Aquí hi veiem, a la parella d'esquames superiors, un sol primordi; a les dues següents, dos parells, amb els micròpils (4) divergents; en el verticil inferior en veiem un i s'hi endevina un altre, però ja no es poden distingir bé.

Secrecions micropil·lars i quiescència. En aquest cas el verticil superior duu tres primordis seminals. S'hi endevinen, per la lluentor, les gotes pol·linitzadores, al dedins de les obertures del micròpil, secretades per tal de fer possible la fixació dels grans de pol·len, grans que, de gran tenuïtat i lleugeresa, són molt esbarriadissos.

Els grans de pol·len fecundant resten, segons es diu, en un estat de deturada temporal -quiescència-, abans no acaben de projectar els tubs pol·línics fins a les ovocèl·lules, fent possible, d'aquesta manera, amb una maduració tan perllongada, que en un mateix peu hi coexisteixin els cons florals novells amb les arcèstides fecundades l'anyada anterior.

Darreres imatges dels cons de la savina, que permeten veure que les esquames fèrtils solen dur, per un general, entre un i dos primordis seminals. Amb la maduració dels primordis, les esquames, molt acrescents, van augmentant de talla i, finalment concrescents, com els gallets de la cúpul·la d'un observatori astronòmic modern, conflueixen a la part superior, tot deixant-hi, en la superfície de l'arcèstida, vagament visibles, les cicatrius de les sutures.

Notes

(1) Vegeu les exposicions que en fa, Pius Font, al seu 'Diccionario...', en els articles 'cono' i 'estróbilo', on es considera subjecte a interpretació la valoració dels cons com a inflorescència o com a flor; igualment, tot i establir-hi, inicialment, una equivalència, entre 'con' i 'estròbil', en l'article d'aquest darrer mot s'hi considera el carpoide o pseudocarp, no els grups d'esporofil·les. Per aquest motiu ens decantem, aquí, pel mot 'con', deixant de banda els conflictius, o interpretatius, 'inflorescència' i 'flor'.

(2) Cocleariforme: amb forma de cullera.

(3) Arcèstida és el nom dels cons femenins madurs de ginebres i savines. Sin. gàlbul.

(4) El micròpil és el petit porus, obert en les capes -teguments- dels primordis seminals, que permet l'entrada o pas del tub pol·liníc. En algunes llavors hi és visible, completat el seu desenvolupament i el dels teguments, la cicatriu micropil·lar.

Barcelona

Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart