29 de gener de 2020

Floració de l'ametller Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb

Abella recaptant pol·len. L'ametller floreix a l'hivern, molt abans de treure la fulla. En aquesta època, les seves flors són una important font d'aliment per a les abelles i altres insectes. La floració és molt gradual i dilatada. En cada peu hi ha flors ja fecundades i esfullades, flors xamoses no visitades i diverses tornes de borrons per florir. 25.1.2020.  Castellar del Vallès. Vallès Occidental.
Introducció. 7 de febrer de 2017. El Barcelonès. El desvetllar de la natura que es produeix a l’entorn de la diada de la Candelera, un mes i mig després del solstici d’hivern, l’exemplifica espectacularment la primerenca florida de l’ametller. Farem algunes observacions sobre aquesta florida hivernal.
L'ametller té alguns aspectes força destacables, com ara la floració plenament hivernal; l'adaptació al clima mediterrani, destacable en un caducifoli, bé que no excepcional; i la producció d'una llavor dolça, detall més aviat insòlit (1).

Precocitat galopant? 25.1.2020. Vallès Occidental. Tot i que l'ametller és de florida precoç, sembla que la tendència és que cada cop s'avanci encara més.
Posem-ne un exemple paral·lel, el cas de l'oliva. Varietats que en altres temps es collien pel gener-febrer, ara es cullen pel novembre. La diferència en el temps és notable (2). Naturalment, això se sol relacionar amb l'escalfament del planeta.

Borrons florals desplegant-se. Originen flors sèssils o quasi sèssils, solitàries o aparellades. Hi veiem, a la base, la sèrie de catafil·les, encavalcats a la manera de les pissarres d'una teulada. Els del darrer tomb de la sèrie són clars, tintats només al centre. Aquesta part emmascara l'hipant, en aquest estadi no visible externament. Per damunt hi veiem els sèpals, oblongs o lingüiformes. A l'extrem hi emergeixen els pètals, rosats o rosadencs. Naturalment, surten, els borrons i les flors, en els ramells de l'anyada anterior, però tenen encara una gerdor que no deixa de sorprendre. Són brots autumnals?

La valoració de les varietats primerenques és coneguda i té evidents implicacions comercials. Això ens porta a una senzilla reserva: no té gaire solta pretendre treure gaires conclusions del comport d'una espècie tan llargament domesticada.
Potser la precocitat ha estat un caràcter especialment seleccionat, però els fructicultors aconsellen més aviat el cultiu de les tardanes. Aquest petit reportatge l'hem fet en una parada propera a Castellar del Vallès, en ametllers de la varietat llargueta (el pagès ens va dir que hi tenia també marcona i comú).
Període de floració. Floreix a mitjan gener i al febrer. Al març les varietats tardanes. Però a les estacions més benignes ho pot fer ja a principis d'any o fins i tot al desembre, per Nadal. Pel que fa a la collita, al juny-juliol s'assoleix la maduració del fruit -la revela el badat del pelló- en les varietats primerenques. S'allarga fins a l'agost-setembre en les tardanes. Ja es veu que l'espectre temporal és ampli (3). 25.1.2020.

La hipòtesi de les virtuts del cicle pre-estival. Entre la florida hivernal i la maduració passen entre 5 i 7 (8) mesos, període inferior al de fruits de molts altres arbres, siguin de fullatge persistent, com alguns Quercus, o caduc, com ara el faig, l'avellaner o el castanyer.
Amb la floració hivernal hi ha risc de patir pèrdues per gelades. Tot i l'aspecte delicat, les flors poden resistir sense danys temperatures d'uns 2 graus negatius. Però l'arbre és molt més resistent i pot suportar bé temperatures de més de 15 graus sota zero.
Es diu que si l'ametller florís més tard, no podria, durant el període estival sec, subvenir a la notable demanadissa d'energia del fruit, i això, a més, podria fins i tot exhaurir l'arbre.
Aquesta hipòtesi, doncs, valora la possibilitat d'una adaptació especial al clima d'hivern benigne d'algunes àrees mediterrànies, on les gelades que poden matar les flors hi són escasses o fins i tot excepcionals.
Però els arguments d'aquesta teoria no s'avenen gaire al cicle dels ametllers de fructificació tardana, perquè, efectivament, aquestes varietats tramunten l'estiu abans d'assolir la completa maduració de l'ametlla.

La floració precoç i les hores de fred. Com sabeu, els enginyers agrònoms destaquen, molt especialment, la importància de les hores de fred acumulades, en relació a la floració, en les rosàcies arbòries. Diuen que l'ametller necessita tan sols unes 400 hores de temperatures inferiors a 7º. Acumulades aquest total d'hores, l'arbre està preparat per a florir.
El fred garanteix la deturada de la saba, però un cop acumulades les hores de fred, naturalment variables segons les regions (entre 100 i 400, segons hem vist en alguna font), l'arbre torna a sabar i els borrons de formació tardoral comencen a desvetllar-se. 

La flor de l'ametller. El borró floral té forma d'ou, amb les esquames o catafil·les vistents, de coloració graduada, que va de l'atropurpuri al vermell; tenen una pestanyeta blanca a tota la vora, molt contrastada, que permet distingir-les una a una.
Hipant i pentamèria. L'hipant -sota de la flor- és la copa, d'origen extracalicí, que sosté la flor. En aquesta imatge es veu una mica, parcialment. Vegeu-lo a la base del calze estel·lat, més clar que els sèpals.
Els antòfils, sèpals i pètals, són cinc -pentamèria.
Els pètals són tènues, semitranslúcids, de color blanc, rosadenc o, els més pujats, vinós. Tenen ungla, una part molt estretida a la base, i l'extrem superior més o menys escotat, amb un petit entrant al centre de la vora. Els pètals són caducs, molt promptament esfulladissos.

Poliàndria. Hi ha grups importants de plantes que lleven abundants estams, sovint en nombre indefinit, a més d'elevat. Moltes rosàcies són poliandres. La flor de l'ametller porta entre 15 i 30 estams de diferent talla.

Proterant. Són proterantes les plantes de fullatge caduc que lleven les flors abans que les fulles. En l'article corresponent, al seu 'Diccionario..', Pius Font posa l'ametller, justament, com a exemple d'aquest tarannà, juntament amb el garrofer bord.

Abelles sense borinor. L’explosió de flors de l’ametller és festejada per gran quantitat d’abelles i abellots, que han de reprendre urgentment la recol·lecció de pol·len i nèctar després de l’aturada hivernal, durant la qual les abelles van consumint l’aliment recaptat en la temporada de tardor. És possible que les flors de l’ametller siguin vitals per a la supervivència d’obreres i reines –ara no hi ha vagarros- i d’alguns himenòpters solitaris. L'abella de la foto porta el cistellet de la tíbia ben farcit, però poden apilotar-ne molt més. Els primers arbres en florir reben al principi poques visites de pol·linitzadors. Sembla que aquest és un dels motius que fan aconsellable la plantació de varietats tardanes.
Temperatures i pol·linització. La relació entre l’ametller i les abelles és molt estreta i depèn força de les temperatures de l’hivern. Les abelles i les flors, tendres o fecundades, tenen el seu llindar crític de temperatures. Temperatures de 15-16 graus permeten el vol de les abelles. Per sota dels 12, es recullen, arraïmades, a les arnes; i per sota del 6 graus poden matar-les. L’ambient primaveral pot arribar molt aviat a les zones més arrecerades de la costa, on l’hivern acaba resolent-se, sovint, en alguns dies, tan sols, una mica freds. 
Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb és una rosàcia de la subfamília de les amigdaloidées (=prunoidées), considerada per alguns botànics una família menor, la de les amigdalàcies. Sembla que Linné considerà que l'ametller era mereixedor de ser adscrit a un gènere propi i l'anomenà Amygdalus communis (4).

Esquema inspirat en una làmina de J. I. García Viñas, del volum de Ruiz de la Torre 'Flora Mayor'. A baix, la sèrie de catafil·les (C); tot seguit, la copa de l'hipant, d'origen axial; contacta directament amb els sèpals (S); l'ovari monocarpel·lar (O) es troba parcialment enfondit a l'interior de l'hipant, però no es pot considerar ínfer si no hi ha concrescència entre ambdues parts; androceu (A) d'estams nombrosos, exserts, lliures, implantats a l'hipant. No n'hem fet cap examen directe, a partir de mostres arreplegades. Caldria veure si també hi ha un nectari.
Naucs badocs. 18 d'agost de 2019. Ametlles madures amb el pelló badoc. És una drupa que, a diferència de les dels altres arbres i arbusts del gènere, no té polpa carnosa. Aquest pelló o pericarp ressec ha rebut, com el semblant de la nou, un nom particular que no corre gaire: nauc. Pericarp coriaci, floració hivernal, llavor dolça...són curioses particularitats d'aquest arbre tenaç, capaç de viure en llocs pobres i secs, que s'utilitza regularment, atesa aquesta vigoria, com a peu d'empelt d'altres fruiters. És el fruiter feral per excel·lència, el que puntualitza de forma constant camins, camps i marges.
Notes
(1) Sembla que el canvi en un sol gen, el responsable de la producció de l'amigdalina amarga, va permetre obtenir arbres de llavor dolça. Possiblement es tracti d'una mutació natural que l'home, com és lògic, s'encarregà de cultivar, per tal de reproduir-ne la mena. La llavor del presseguer i de l'híbrid entre aquest i l'ametller també conté aquest compost, tan amarg al gust.
(2)  Val a dir que la tendència actual, cada cop més forta, de plegar les olives quan encara són verdes, no s'avé gens amb l'arreplega tradicional, feta sempre quan l'oliva ha madurat.
(3) Vegeu, a la fotografia, a l'esquerra de l'arbre, una sèrie de motes d'Stipa papposa (=Jarava plumosa), estipa americana en ple procés expansiu al Vallès, mercès a l'oviscòria, canocòria, rotacòria, antropocòria, etc.
(4) Vegeu, sobre aquest punt, la nota de Ginés López, en el seu 'Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares', de Mundi Prensa 2001 (2006).  Aquesta obra del notable botànic d'Almería és tot un referent en la bibliografia de llenyoses ibèriques. Ha merescut elogis de botànics molt destacats. Reeditada el 2006, és imprescindible per a tots els que desitgen disposar d'una àmplia, rigorosa i acurada informació sobre les llenyoses ibèriques.

Sabadell
Fotos i texts: ©️ Romà Rigol