Capítol breu, corològic, per a reportar que es va trobar una mata vella de trompera, a la vall del Llobregós, al front septentrional de l'altiplà de la Segarra.
Es tracta d'un terreny típic de la zona, de margues i guixos i clapes de sediments llimosos -de recirculació hídrica-, molt fins, amb un mantell vegetal esclarissat, de brolla gipsocalcícola, que ja ha estat àmpliament reportat en aquest espai, en una sèrie de 3 capítols que el lector, si li vaga, pot recuperar, introduint, per exemple, aquests elements: notes-vegetació-gesses-Llobregós, en el cercador del blog.
La mata va ser trobada en el vessant d'una de les tosses camuses que guarden la riba dreta del Llobregós, a prop de les ruïnes del mas del Sot, on hi ha instal·lats uns plafons, amb informació de l'espai.
Aquests vessants descarnats limiten amb un petit clap de roures, acotxats en un rebrec que baixa cap al mas. Un carener camús, molt seguidor, però sense camí, de vegetació esclarissada, amb difusos brancals, connecta el mas, orientant-se a llevant, amb la tossa que presideix el conflent del camí del Sot i el camí vell de Guissona, que baixa dels plans del Soleràs. Aquesta tossa és una bona miranda del paisatge de la vall.
Ephedra distachya L. subsp. distachya. Comarca de la Segarra, vall del Llobregós; pastura xerofítica de sanadella S. offneri i entorn de brolla gipsocalcícola; 450 m.; un peu amb rebrots; quadrícula DG22; 3.8.2024; det. et leg. Romà Rigol; nou per al territori auso-segàrric.
La trompera es troba en un marc de prat xeròfil, o pastura xerofítica, de sanadella Stipa offneri Breistr.. Aquesta estipa es troba escampada, a la zona, una mica pertot, però val a dir que s'agrada especialment d'uns espais determinats: margues i guixos amb un mantell superficial de sediments fins, argilosos, que la mateixa poàcia, juntament amb els líquens i molses gipsòfils, contribueix a generar i a retenir.
En aquests llocs la sanadella hi pot formar prats oberts, helioxeròfils, amb caràcter dominant.
En l'afaiçonament d'aquests prats d'estipes hi podrien concórrer aspectes de difícil puntualització, com ara les correnties superficials, fenòmens eòlics, tal vegada incidència d'incendis... Potser sí que, de vegades, aquests dominis locals tenen un origen accidental.
La qualitat brèvola d'aquests sediments, amb escassa o nul·la capacitat de coherència, els fa vulnerables a impactes com ara pluges fortes, duradores o violentes.
Prat de sanadella i, en primer terme, mata de trompera E. distachya, més o menys malgirbada. S'hi pot observar l'eixam de rizomes descalçats, de gruixària diversa. Observeu-hi, també, els bocins clars, de guix, una altra roca friable, i la qualitat agrumollada del terreny, força típica dels espais guixencs. Els rebrots de la trompera formen mates individualitzades, fasciculades; alguns, com els de segon terme, estan una mica separats i donen fe de l'extensió de les tiges soterrades i rèptils.
D'altra banda, és sabut que algunes plantes dioiques i rizomatoses que fan tornes -Osyris en seria un cas-, tenen una notable inèrcia o capacitat de permanència, fins i tot sense reproduir-se.
Planta equisetoide o genistoide, enterca, subafil·le, articulada; color verd apagat; restes d'esquames floríferes blanquinoses, d'aspecte polsós o mineralitzat; artells d'1 mm o més, quasi 2 en els més refetons o inferiors; alguns brots darrers, pocs, portadors, encara, de beines -fulles aparionades conjuntes- de l'any, força uniformes, d'un verd esvanit, olivaci, amb estret rivet membranós i algun toc grogós.
Un nou exponent per a la preservació. És sabut que el botànic Pius Font Quer feu més d'un viatge a la zona, en especial a la cerca de Senecio auricula; modernament, els botànics de la universitat de Lleida Joan Pedrol, Josep Antoni Conesa i Jordi Recasens, experts coneixedors de la flora de la regió continental, han publicat un llibre d'itineraris botànics on s'hi inclou un per la vall del Llobregós, justament per la zona on ha estat trobada aquesta trompera.
Aquests autors hi consignen una sèrie de tàxons que han merescut diverses categories de reconeixement de protecció. La presència de la trompera, que tal vegada es podria considerar accidental, o simplement rara, podria ser, no obstant, un nou valor per empunyar la necessitat de l'adopció de mesures de preservació d'aquest espai.
Vistos a la lent de taula, els artells són molt finament berrugosos; van guarnits de rengs paral·lels o rastelleres de papil·les endurides, d'aspecte resinós, que, no obstant, no donen cap aspror, quan hi passem el moll dels dits, sia cap amunt o cap avall.
Els artells són més entercs que no flexibles -aquest tret l'empunyen, amb valor discriminatori, els autors del gènere a 'Flora Europaea', vol 4, pàgina 40-; tampoc no són gaire desarticulables, un altre tret que s'utilitza sovint, en les claus de determinació.
Ephedra distachya L. es fa a la regió continental -territori sicòric- i al front marítim emporità -territori ruscínic. Al mapa del BDBC no hi és recollida cap citació de la regió central; encara que menys extremós i sever que el propi de les terres de l'interior, l'altiplà de la Segarra té un clima amb clars tocs continentals.
Barcelona
Text i fotografies: © Romà Rigol
