"-Quin és l'atemptat ecològic actual més greu?
Jo potser diria l'erosió, la petita erosió que fem tots. Lligant amb el que parlàvem dels ecologistes, sovint hi ha discussions: que si els parcs, que si això, que si allò... Els parcs estan molt bé, però hi ha tota aquesta zona de petites coses: un raconet a la carretera, un munt de runes en una autopista molt llarga, petites coses que anem deixant... Hi ha una tasca de conservació de la natura que no consisteix a fer grans coses. Tot això dels parcs tranquil·litza la consciència: Allà dalt tenim un parc, doncs aquí baix ja podem fer hotels! El neguit de vigilar aquesta àrea d'interacció entre l'home i la natura, en tots els punts, és el que demostra veritablement l'amor a la natura i una certa cultura naturalista.
Del que cal tenir cura és d'aquests petits espais, espais entorn de ciutats... Aquesta mena d'aspecte de suburbi que va prenent tot el país fa una mica d'angúnia"
© Serra d'Or. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ramón Margalef, les raons d'un ecòleg. Zeneida Sardà. Núm. 302. Novembre de 1984.
Potser haureu sentit dir que als seus alumnes els costava seguir-lo i que tenia fama de no ser un bon professor.
No puc pas opinar, però tinc molt clar que aquest paràgraf és, al meu lluc, d'una certera i precisa clarividència.
I més encara considerant com en són de clares, escasses, les veus que s'alçen en aquesta consideració: la necessitat de vetllar per a tenir cura dels espais periurbans i interurbans; i de treballar per a corregir aquest viciós ròssec d'indecorositat i llordesa.
Certament, hi ha alguns moviments, com ara les tasques dels grups locals de 'Flora Catalana' i d'altres entitats naturalistes, dirigides, molt expressament, a reivindicar els paisatges dels espais més propers, que fan, en aquest sentit, una valuossíssima feina de conscienciació social.
Perquè hi ha unes generacions de joves naturalistes, ambientòlegs i biòlegs, que tenen criteri propi i són entusiastes admiradors dels aspectes naturals dels espais que tenim més a prop.
És un punt que cal celebrar, alhora que un senyal molt positiu dels fruits d'una moderna educació, inspirada en la responsabilitat de vetllar i estimar la terra.
Romà Rigol
