☰
Les pluges recents, tot i ser escasses, han fet reviscolar les molses, els líquens i plantes d'altres grups propers, menys coneguts.En alguns líquens del gènere Cladonia són comuns els podecis, expansions del tal·lus en forma d'embut o trompeta, que en aquest cas es veuen molt granulosos, molt pigats de petits grànuls esporífers.
☰
Gatell Salix atrocinerea Brot., possiblement peu masculí, per la fila plomallosa dels aments.
☰
Lamium hybridum Vill. és una labiada de llocs ombrosos, humits i rics en residus nitrogenats. Conviu, en aquesta vall, amb L. flexuosum, més abundant i de vocació silvícola, propi del sotabosc herbaci de l'avellanosa.
☰
Viola alba Besser subsp. denhardtii (Ten.) W. Becker.
☰
Avellanosa amb polístic i ortiga morta. Aquesta labiada, rizomatosa, s'estén fàcilment i pot tenir un gran recobriment.
☰
Euonymus europaeus L., caducifoli, amb brots novells.
☰
Hepàtiques: Radula complanata (L.) Dumort. i Frullania dilatata (L.) Dumort.
☰
Molsa epífita amb càpsules, potser del gènere Orthotrichum.
☰
Liquen foliaci, possiblement Physcia adscendens (Fr.) Oliv.
☰
Radula complanata amb esporòfits, semblants a un misto. Quan són madures, les capsetes es baden en quatre valves i el conjunt de les molletes de les espores -els elàters- s'infla i es dilata.
☰
Observant les flors masculines de l'om U. minor Mill.
☰
Proterant. Com en el cas de l'ametller, molt més conegut, l'om és proterant, treu primer les flors i després les fulles.
Les flors de l'om s'apleguen densament, en fascicles o glomèruls; són curtament pedicel·lades, senzilles, sense corol·la o, més ben dit, amb un sol embolcall -perigoni-, en forma de calze -caliciforme-, membranós; en els entrepeus de les florelles hi ha unes bractèoles estretes, filiformes; l'exemplar de la imatge és masculí.
En realitat, les flors de l'om són teòricament monoclines -hermafrodites, cada flor duu, o duria, els dos sexes-, però sembla que és molt comú que hi hagi peus i poblacions amb flors exclusivament masculines -només amb estams- i sense rastre dels òrgans femenins, com en aquest cas.
Per tant, és normal o corrent que les flors femenines de l'om avortin.
☰
Segueix la deturada. Ament femení d'avellaner Corylus avellana. Cada flor porta un parell de filaments estigmàtics. Aquests filaments experimenten curiosos moviments, de retracció i extracció, detall que podeu comprovar si observeu un mateix ament en diferents dates. Sembla que la delicada natura, papil·losa, dels filaments estigmàtics, pot sofrir abrasió, per exposició a l'ambient -aire, sol, etc.-, però, posteriorment a aquesta afectació, els filaments es podrien allargar de nou, exposant a l'exterior, altra vegada, papil·les fresques, en tota la seva gerdor.
Versatilitat adaptativa que, val a dir, sembla prou congruent amb la extraordinària amplitud temporal d'aquestes flors.
☰
Aquesta cassoleta vermella té el barret amb forma de tassó xinés, és de textura gelatinosa i d'una fila tan pulcra i immaculada que quasi sembla més un artifici que no un bolet. Sarcoscypha coccinea.
☰
Orella zonada Auricularia mesenterica (Dicks.: Fr.) Pers., bolet d'escorça ben curiós, amb una cara, de color morat morbós, amb venes palmades, d'aspecte visceral, i l'altra cara, regirada, separada del substrat, amb cargolades com de roba de volant, de color clar, amb anells brunencs i aspecte pilós.
☰
Una altra imatge del sot de la vall de Reixac, un punt eclèctic pel que fa als seus components. No és pas un indret mal conegut, si considerem que Bolòs i son pare Antoni en tenen manta referències; que Montserrat, igualment, el cita sovint, en el seu estudi de la flora de la serra litoral; que el geògraf J. M. Panareda va publicar-ne un catàleg de plantes i que, més recentment, alguns joves botànics, com Moisès Guardiola, n'han fet acurades prospeccions, a instàncies dels serveis dels parcs de la Diputació.
☰
Terraprim molsós. En els espais oberts i de sòl escorçat, sovint s'hi desenvolupen, en el cas que no siguin gaire secs, tapissos de molses i líquens.
Aquests tapissos tenen un important efecte protector, retenen humitat i partícules de remoció. A més, sovint ofereixen un favorable estatge als comòfits sarcocaules -Sedum- i a algunes herbes anuals, que es desenvolupen en aquest temps, entre l'hivern i la primavera, quan el sol no té, encara, prou virtut per a eixugar del tot la petita capa de sorra i partícules que es forma damunt de les roques. Val a dir que l'ecologia d'aquests espais és força complexa, sobretot en esguard de la incidència del factor aigua. En llocs humits s'hi pot fer un sòl molt empobrit en sals minerals -oligohalí.
☰
En aquest tapís hi ha una bona florada de la crucífera Arabidopsis thaliana (L.) Heynh.
☰
La cargola Erodium cicutarium (L.) L'Héritier és una herba notable, si més no per la gran presència que té, en tota mena d'espais oberts. Recordem que és un bon exemple de mirmecocòria, fenomen que compromet un component: les formigues, que sovint són molt abundants, en aquests llocs. ☰
☰
Semblants a boles de corall de tons cineris, els líquens fruticulosos del gènere Cladonia solen tenir-hi, en aquests llocs, una presència molt significativa.
☰
☰
Alyssum alyssoides (L.) L., un bon exemple de com, en una mateixa família, es poden disposar, les flors, de manera molt diversa; laxament racemosa en moltes brassicàcies del tipus de la col, però en grup serrat o més dens en Coronopus, Alyssum o Iberis.
☰
No són poques, les plantes de la família de les lleguminoses, que apareixen en aquests espais, confirmant, així, que s'adapten prou bé, en general, a llocs de pocs nutrients.
Astragalus pelecinus (L.) Barneby subsp. pelecinus, teròfit de fulles plurifoliolades, amb els folíols d'extrem bilobat o fes -emarginat, o sigui amb un entrant o osca, també escot o escotadura. Pel que fa a la talla, ja sabeu que varia molt en els teròfits; els peus més vigorosos són molt més grans que el de la foto.
☰
Draba verna (L.) DC. és un bon exemple de teròfit, de talla menuda, que apareix gairebé arreu, si el lloc no és tancat.
I també té, en l'estil de vida, un tret vistent i destacable: les flors fruiten immediatament, un cop obertes, de manera que és habitual veure-hi, al centre de les flors, les petites silícules, incipients, encara tapades, en part, pels pètals.
☰
Una petita roseta de fulles, un escap i un ramell de flors, és el conjunt, d'aparença simple, que defineix aquest teròfit.
☰
Inflorescència típica de les crucíferes. Corre paral·lela la progressió floral i l'allargament dels entrenusos: a mesura que les flors creixen, l'eix de la inflorescència, juntament amb els pedicles florals, també van creixent. De manera que fem dues associacions, floració amb reunió i fructificació amb separació.
Hi veiem: poncelles inflades i incipients; flors obertes amb l'ovari inflat; i una flor amb un fruit verd, versemblantment assimilador, encara en desenvolupament.
☰
Imatge que revela la importància, en aquests llocs, ultra els briòfits, dels líquens i dels fongs. Estrelletes de la pluja Astraeus hygrometricus (Pers.) Morgan, abundants.
☰
Sembla Cladonia rangiformis Hoffm., però sempre calen reserves, en aquesta matèria.
☰
Mortaldat. La incidència de la sequera és severa arreu, però a la zona litoral central i a l'oriental sembla especialment intensa i greu. En aquests vessants s'hi veuen tot de taques grisenques, d'arbustos i arbres amb les capces seques, en alguns casos completament morts - sobretot en els peus de Spartium.
☰
Barcelona
Text i fotografies: © Romà Rigol
