Com que l'essencial d'aquest fong entra en els camps de la micologia, la química i la medicina, que no conec, el d'avui serà un capítol fonamentalment il·lustrat i exposat de forma breu, articulada i epigràfica, procurant mantenir les reserves que aconsella la matèria."Banya del sègol, petit fong ascomicet, d'un porpra negrós, allargat en forma de banya; viu paràsit en espigues de cereals, principalment les de sègol, i el sègol parasitat s'anomena sègol banyut [Dicc. Fabra] o sègol cornut [Font, Morf. veget.]. Claviceps purpurea, família de les clavicipitàcies."'Els noms de les plantes als Països Catalans'. Francesc Masclans. Edit. Montblanc-Martin. 1981.L'entitat taxonòmica. Diu Illana -vegeu-ne la referència més avall- que hi ha o es coneixen 36 espècies diferents de Claviceps. Aquest autor informa que C. purpurea té el major espectre de parasitisme específic, quasi 400 tàxons de poaceae, però hi ha altres espècies, del mateix gènere Claviceps, que també parasiten poàcies, en nombre menor, però també elevat.Entre aquestes, cita C. microcephala, paràsit de 50 espècies. Val a dir que la taxonomia i la nomenclatura d'aquests fongs deu ser d'allò més conflictiva i embullada; per exemple, en el 'Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya', aquests dos noms es consideren sinònims i corresponents, per tant, a un sol tàxon.Així doncs, el nom reportat en el títol d'aquest capítol hauria d'entrar, més aviat, en el camp de la hipòtesi o la imprudència. No cal dir que la determinació específica d'aquests fongs requereix dels coneixements del micòleg expert i especialitzat.Resum. Aquest fong parasita les espigues del sègol i d'altres gramínies. Els gèrmens son molt esbarriadissos i queden fixats en els ovaris de les flors, tenint-ne una relació específica que, pel fet de valer-se, el fong, del flux de nutrients que haurien d'alimentar a la flor, recorda la dels cecidis. En les primeres fases, produeix fibres cotonoses i unes gotes semblants a la mel, que són festejades i difoses pels insectes, que, d'aquesta manera, escampen la infecció fúngica.Claviceps purpurea (Fr.) Tul. Clavicipitaceae. Ascomycota.Corologia. Són escasses les citacions d'aquest fong recollides en el 'Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya'. Com el mateix cultiu del sègol, cereal, actualment, de nivells montans -en d'altres temps el mestall de sègol era comú-, les citacions de la banya són de comarques septentrionals. Aquest fong necessita hiverns freds i primaveres humides.Són 5 quadrícules, de citacions del Ripollès, alta Cerdanya i Andorra.Aquestes observacions serien, doncs, les primeres d'una àrea del sistema mediterrani. UTM: 31TDG40. La Roca del Vallès.Escleroci. La banya s'anomena escleroci i representa la fase testimonial o estival, amb el miceli molt endurit; a la següent primavera i sobretot allà on l'ambient és rellentós, els esclerocis reviscolen i lleven els òrgans -peritecis, ascs- portadors de les noves espores, llestes per a reproduir el cicle.El marc. Imatges de juny i juliol. Esclerocis en Anthoxanthum odoratum. Abundants. Una o dues banyes per espiga, potser més en algun cas. El gram d'olor és abundant en els pradells de l'heliantem tacat que enguany han estat exposats aquí, en una sèrie de 4 capítols i unes fitografies específiques -de Tuberaria, Logfia i Thapsia.Aquesta gramínia presenta en espectre temporal de floració força ampli; en ple estiu surten noves inflorescències, que conviuen amb les portadores d'esclerocis, aquestes amb la majoria d'espiguetes ja caigudes, que mostren, doncs, només les pellofes seques, com les cugules estivals.
Són clarianes molsoses, obertes en el si de brugueres i brolles calcífugues, de brucs i mates que projecten ombres i guarden els espais de les solrajades, sobretot en els racons d'escassa superfície.Les espigues de gram d'olor amb esclerocis es trobaven, precisament, en els entrepeus d'arbustos.Conté una manat de diferents alcaloides. Les farines contaminades amb la banya o escleroci eren l'origen de la malaltia de l'ergotisme, causant de trastorns molt diversos, sobretot convulsions i dolors a les extremitats, gangrena i necrosi.És el responsable de nombroses epidèmies, que provocaven mortaldats massives, àmpliament recollides en la literatura, dels temps més reculats al segle XIX, si bé encara a la primera meitat del segle XX se'n produïen.Diu Illana que cap a finals del segle XVI, el metge alemany Thelius ja va associar l'origen de la malaltia amb els esclerocis del sègol. També que a mitjans del segle XIX ja era normal l'ús de sedassos, en la tria del gra del sègol, per a bandejar-ne les banyes."La primera epidemia de ergotismo ocurrió en París en el año 945 y fue recogida en los Annales del escolar de Reims Flodourd. 'Este relata el caso de algunas personas que sentían arder sus miembros, consumidos por un fuego oculto. Sus carnes se caían en jirones y sus huesos se rompían como madera muerta. El mal comenzaba con una mancha negra y dolores insoportables; luego, los músculos se desecaban como carbones' (CABANAS, 2006)".Carlos Illana. 2008.“De mi puedo decir también que sin haberlo observado jamás en mis ya largas peregrinaciones por España, no hice sino asomarme a Galicia por Piedrafita y en el primer centenal del propio Puerto lo vi copiosísimo”.Pius Font. Plantas medicinales. 'El Dioscórides renovado'. Editorial Labor. Quinzena edició de 1995.Unes referències. L'article de Carlos Illana Esteban té la virtut de ser força complet i exhaustiu, alhora que exposat de forma molt planera.El text de Daniel Climent té la precisió de filigrana i els tombs i gires, imprevisibles i emocionants, propis de l'autor valencià, destacat virtuós del relligat conceptual.El text sobre l'ús popular de la banya del sègol a Andorra és perfectament acadèmic, concret i precís.Naturalment, això no són sinó unes mostres. El lector curiós i interessat pot trobar un gavadal de fonts i treballs, sobre aquest fong tòxic, d'història tan fúnebre i tenebrosa.
- 'El cornezuelo del centeno (I): biologia, historia y ergotismo'. Sociedad de Micologia de Madrid. 2008. Vol. 32, pàg. 293-306. Els interessats podeu llegir-ne els altres dos capítols, d'aquesta sèrie de 3.
- 'L'ús dels esclerocis de Claviceps purpurea dins de la medicina popular andorrana'. M. Niell; J. Girbal; L. Ribas. Revista Catalana de Micologia, vol. 32; 37-42; 2010.
- 'De Sant Antoni al Cel, ergotisme i psicodèlia'. Daniel Climent Giner. Revista Espores. 2013. Universitat de València.
- 'Plantas Medicinales. El Dioscórides renovado'. Pius Font Quer. Editorial Labor. Quinzena edició de 1995.
Barcelona
Text i fotografies: © Romà Rigol
