En aquest tercer lliurament sobre els pradells terofítics calcífugs de La Roca hi recollim imatges del mes d'abril, fins a principis de maig.
☰
Un dels trets més destacables d'aquests pradells és la constància de les espècies: algunes es fan pertot i en abundància, com aquest Senecio lividus L., que té el revers de la fulla violat, tal com indica el nom específic, però aquest és un punt d'allò més inconstant, absent en molts dels peus observats.
☰
Els capítols d'aquest seneci són cilíndrics -atabalats-, amb les bràctees pubescents, cobertes de pèls glandulosos, no gaire llargs.
☰
Les fulles de la composta Thrincia hispida Roth estan, en aquest cas o en el moment copsat, tirades cap amunt. 4.4.2024.
☰
Aquesta composta ja va ser consignada en d'altres capítols, però és interessant de fer notar que les seves flors mai no hi falten, pertot, de manera que es tractaria d'una anual de període llarg o bé d'una herba biennal, caràcter que certament seria plenament congruent amb la notable gruixària de la seva arrel.
Com podeu observar en l'involucre, hi deu haver més de 12 o 13 bràctees, nombre que, segons els autors de 'Flora Iberica', correspondria a l'extrem de l'espectre i seria el que donaria major nombre de fruits perifèrics amb corona, disposats amb més d'una sèrie. Ara veurem aquest punt.
☰
Observi's la densitat de rosetes foliars, de recobriment absolut.
☰
El peduncle floral és nutant, està girat cap avall, amb forma de gaiata, quan les flors encara no han madurat.
☰
Els capítols de Senecio lividus mai no s'eixamplen gaire; només les lígules, desplegades, es cargolen cap avall.
☰
Senecio lividus és anual. Sempre crida força l'atenció, comprovar que, entre peus normalment desenrotllats, n'hi ha d'altres de talla molt escasa, com es pot veure en l'exemplar de la imatge.
Quin seria el motiu d'aquestes desigualtats? Podria ser degut a diferent potencialitat de les llavors? Podria relacionar-se amb les condicions ambientals de la germinació o les que troben les plantes germinades?
☰
Capítol de S. lividus amb algunes flors en fase femenina, amb les branquetes estigmàtiques desplegades i girades cap avall, en la posició de receptivitat.
☰
El pèls de la làmina i la vora de la fulla de T. hispida són erectes i tenen l'extrem curtament forcat.
☰
L'involucre de Hypochaeris glabra L. és força característic: bràctees escampades en diferents nivells -també en el peduncle-, membranoses, d'aspecte carnós, amb tonalitats lívides a l'extrem.
☰
Potentilla hirta L. és pròpia de les brolles silicícoles, el marc vegetal, doncs, dels pradells terofítics silicícoles. L'apel·latiu hirt indicaria, en l'indument, un primer grau d'enterquesa, o sigui possessió de pèls drets i rígids. Segons Pius Font, els següents graus serien, per ordre, hirsut i híspid.
☰
Ornithopus compressus L., característic de l'aliança Helianthemion guttati. No sembla gaire abundant.
☰
Vicia sativa L. Sembla que no ha hi gaire seguretat que aquesta veça no sigui autòctona en el nostre territori.
☰
Vicia hirsuta (L.) S.F. Gray. Diu Pere Montserrat, a la seva flora del sector nord de la serra costanera, que aquesta veça és, dins del grup de la secció Ervum, la més abundant; també que prefereix els sòls sorrencs i degradats.
☰
L'herba prostrada Polycarpon tetraphyllum (L.) subsp. tetraphyllum, present en molts espais oberts i despullats, és pròpia de comunitats calcigades, també en els panots de les poblacions.
☰
Poblament de Vulpia ciliata Dumort. subsp. ciliata, força característic, pel tirat dreturer i més aviat fi. Ens trobem a l'inici del desplegament de les espigues. 11.4.2024.
☰
En els sòls despullats hi ha tapissos de molses i la petita crassulàcia Crassula tillaea Lest.-Garl., herbeta, més o menys vermiculoide, que presenta sovint un color de rovell intens. És curiós de veure que les fulletes d'aquesta crassulàcia tenen retirada, precisament, als fil·loides de les molses.
☰
Les càpsules de Cerastium glomeratum Thuill. són membranoses i pàl·lides, una mica semblants a flors tubuloses. En bona part inclinades cap avall, les llavoretes que porten, un cop seques, deuen caure al terra.
☰
El predomini i l'abundància de les compostes Thrincia hispida i Hypochaerys glabra és notable i, donat que són herbes de cicle llarg, en aquest període primaveral sempre hi són. Imatge d'uns peus de la segona, de fulles poc dividides; cada peu dona un o més d'un peduncles florals, ramificat el primer, simples o també esbrancats els següents.
☰
Els espais denudats i les roques, en aparença nínxols molt diferents, poden oferir un estatge semblant, o sigui racons acollidors de petites quantitats de partícules minerals que, tot sovint, són suficients per a fer possible la vida de petites herbes, com les de la foto: Lysimachia linum-stellatum, a la dreta, i Teesdalia coronopifolia, a l'esquerra.
☰
Anthoxanthum odoratum L., localment força abundant.
☰
Els pradells considerats en aquests capítols estan revoltats de brucs i plantes de les brolles silicícoles, espais lluminosos que es mantenen estalvis de la virosta dels arbres. Floració, d'un blanc trencat, del bruc Erica arborea.
☰
Capítol, mig badat, de Hypochaeris glabra. És molt interessant la nota, a peu d'article, que llegim a 'Flora Iberica', que aporta clarícies sobre el dubte de l'escassa obertura dels capítols d'aquest tàxon:
"Observaciones.- Es la única especie de la sección en la que todas las plantas estudiadas son autocompatibles y autógamas [cf. M.Á. Ortiz & alt. in Amer. J. Bot. 93: 234-244 (2006)], por lo que las flores son pequeñas y apenas sobresalen del involucro."
☰
Anthoxanthum odoratum L.. Diverses espigues en flor, amb les anteres llargament exsertes i versàtils i els filaments estigmàtics pilosos i ondulants. S'hi observa la pilositat o pubescència de les beines foliars. Aquesta poàcia s'anomena gram d'olor; fa una olor dolcenca, de cumarina, sobretot a la base, però també apreciable, de vegades, en la part aèria, quan es passa la canya i les fulles pel moll dels dits.
☰
Aquests espais ofereixen una seqüència de tipus de vegetació perfectament definida: alzinar-brolla silicícola-pradell d'anuals i biennals. Els pradells terofítics es fan de preferència al voltant dels brucs, però també al voltant dels pins i entre les alzines, en clarianes obertes però sempre revoltades de llenyoses que, poc o molt, contribueixen a atenuar l'exposició al sol i a possibilitar, d'aquesta manera, que l'ambient rellentós de les nits no s'esvaeixi molt aviat, a les primeres hores dels matins.
☰
Vicia lutea L. subsp. lutea, peu festejat per una formiga.
☰
Molt gràcil i petitona, aquesta gramínia: Aira caryophyllea L. és molt abundant en aquests espais, sinó que, efectivament, a causa de la finesa i la migrada talla, pot passar fàcilment per alt.
☰
Imatge per a il·lustrar la talla d'aquesta gramínia gràcil, de nom oportú: nebulosa.
☰
Panícula, molt laxa, de la mateixa, Aira caryophyllea. Observeu-hi la rellevància i el recobriment del tapís briofític, així com les esponges dendroides dels líquens Cladonia.
☰
Galeria d'imatges de Vulpia ciliata Dumort. subsp. ciliata. Les espigues d'aquesta poàcia han començat a desplegar-se a darreries d'abril i principis de maig.
☰
Tolpis umbellata Bertol. Vam començar a veure aquesta composta, de característic involucre, amb les bràctees alenades, el 24 d'abril. No sembla gaire abundant.
☰
Com hem dit en un altre capítol, Hypochaeris glabra fa fruits de dues menes. Els de les flors perifèriques són inferiorment afuats i denticulats; el vil·là consta d'unes setes esteses, a la manera de les barnilles d'un paraigua, que en el tram inferior estan relligades per una xarxa de fibres, una mica semblant a les construccions de les aranyes.
☰
El 24 d'abril trobem una explosió de la cariofil·làcia Silene gallica L., erecta i molt vellosa.
"Abundantísima en los prados efímeros de terófitas calcífugas."
Aquesta nota de Pere Montserrat només tindria el petit retop, si més no enguany, que aquests pradells no són gaire efímers. De les primeres flors de Thrincia als primers fruits ha passat un mes, però la florada segueix encara. Ha estat una casualitat molt favorable, fer el report d'aquests pradells en una primavera singularment humida. És una anyada ben profitosa.
☰
El dia 1 de maig es manté una florada notable de Thrincia hispida, possiblement ja de la darrera lleva.
☰
Silene gallica L. Flors unilaterals, d'un blanc rosadenc; sèpals viats; indument vellós.
☰
Fructificació de Hypochaeris glabra. Setes del vil·là enravenades.
☰
Aquesta cistàcia: Tuberaria guttata (L.) Fourr., ha donat nom a l'aliança. És acidòfila i de tendència psammòfila; presenta variabilitat en l'indument i la talla, tal com es comenta en unes observacions, en notes a peu d'article, a 'Flora Iberica'. Tampoc no hi ha constància en el tipus vital, donat que alguns peus no són anuals; són biennals o perennitzants.
Aquest punt i els relatius a la forma volem recollir-los en el darrer capítol d'aquesta sèrie. Com ja vam dir en un altre lloc, sorprèn força que una anual tingui, abans de florir, un període vegetatiu tan llarg, de manera que interessa de veure o valorar, especialment, la possibilitat que tingui un cicle vital ultra-anual.
Pel que fa al caràcter precursor, la imatge el delata clarament; precisament van ser els peus dels camins, despullats i denudats, els primer que van florir.
☰
Heliantem tacat Tuberaria guttata.
☰
Trobem, a la vora d'un camí, unes esteses formidables d'una lleguminosa ja vista en el primer capítol: Astragalus pelecinus (L.) Barneby subsp. pelecinus, amb els llegums de marge àmpliament dentat, evocador de l'estreta fulla d'un tronssador, caràcter recollit en el nom linneà Biserrula -bissèrrula.
☰
Barcelona
Text i fotografies: © Romà Rigol
