Quan observem les plantes i les seves parts, comprovem que les que ens ofereixen òrgans de major talla solen ser ideals, per a poder diferenciar-ne millor tots els elements que els conformen.
Les petges foliars són molt visibles en arbres de fulles grans, com ara la noguera, la figuera o el vernís del Japó.
Les petges foliars. Són les marques que queden a les branques, en caure les fulles.
S'hi poden distingir, habitualment, les següents parts: el perfil o forma de la petja, conforme a la base del pecíol de la fulla que hi estava implantada; la superfície de la petja; les marques dels feixos vasculars; i la gemma axil·lar.
Evolució. En les branques de l'any dels arbres caducifolis, en caure les fulles s'hi poden veure, especialment bé, les petges o cicatrius foliars.
Amb el pas del temps, les cicatrius foliars es van retraient i desdibuixant, de manera que en molts casos acaben sent, en les branques velles, simples traces o senyals, més o menys prominents, segons les espècies.
Tema: Petges foliars en Ailanthus altissima (Mill.) Swingle.
Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
Simaroubaceae
Macrophanerophyta
Abans no cauen les fulles, s'hi formen, a la superfície de deseiximent -abscissió-, uns teixits protectors, suberosos i cerosos, per tal d'evitar danys per deshidratació, fred o incidència de microorganismes morbosos. Observeu-hi la qualitat, aparentment esponjada, de la superfície de la petja.
Figura sagitada, amb les puntes musses, normalment més alta que ampla. Les proporcions, però, varien força: són molt més altes que amples en els brots llargs -macroblasts- dels pollissos o xucladors, molt típics del vernís del Japó.
A la zona submarginal hi destaquen força els senyals de les seccions dels feixos vasculars.
La figura de triangle invertit és habitual en algunes petges foliars. És versemblant que aquest nervi o costella inferior del pecíol sigui mecàniment favorable, per a sostenir les fulles de làmina gran.
Barcelona
Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol
