És natural que es faci a les obagues ben innivades, però també, secundàriament, en els vessants encarats a ponent, on, en no rebre la incidència del sol, a les primeres hores del matí, ni tampoc de ple, després, cap al migdia, es perllonga més hores la fredor de les nits, més encara considerant que el sol, a l'hivern, més baix a l'horitzó, perd, molt aviat, un cop tramunta el cim de la seva trajectòria, la poca virtut que té.
Per tant, hi ha semblança ecològica entre l'obaga i la galta que mira a ponent. En les galtes encarades a llevant hi poden haver balegars -matolls de Genista balansae (1)-, de vegades de gran extensió, que a l'estiu, al temps de les flors, amollen una sentor pesada, d'una tal dolcesa que semblaria apta per a embrosquilar.
Per cert, una ericàcia i una lleguminosa, plantes acidòfiles, molt amistançades amb determinats organismes del sòl, apropiats per a compensar els dèficits nutritius d'aquests ambients, que es mantenen amarats o humits durant llargs períodes.
El mantell de la neu té un efecte protector. Aquest i molts altres punts de l’ecologia a l’alta muntanya són molt ben exposats, de forma alhora precisa i didàctica, en el llibre ‘L’alta muntanya catalana. Flora i vegetació’, de Josep Vigo, com molts dels lectors ja sabran.
En l’esquema hi he volgut representar l’alçada del matoll de neret, el nivell de la concentració foliosa, superior, i, per dessota, l’inferior o ‘de coixí’. Convidant-vos, un cop més, a que veieu aquests punts en l’obra suara referida, exposaré, a la meva manera, un resum de la singular ecologia del mantell innivat de neret.
Rhododendron ferrugineum és un arbust perennifoli de la família dels brucs, Ericaceae.
L’hàbit d’aquest arbust semblaria perfectament conforme per a crear i mantenir, a l’hivern, un nivell innivat. Vegem-ho tot seguit.
Estructura del matoll. Les fulles es concentren a la part superior, característicament dirigides cap amunt, en especial les dels extrems de les tiges. Així reunides i disposades, es crea un efecte semblant al d’una almosta, o sigui molt apropiat per a engaltar i retenir la neu. Per dessota d’aquest nivell superior foliós, les branques erectes de l’ericàcia es veuen en bona part nues -afil·les o paucifil·les.
Aquest nivell, ramós i quasi afil·le, és el que tindria, al meu parer, un paper potser més significatiu, perquè l’eixam de branques del neret, que tenen tirada a serpejar i, per tant, a entrecreuar-se, contribueix a dificultar la natural compactació de la neu, que, ja de natural, no hi té del tot el pas franc, per a penetrar-hi, donada la densitat foliosa del nivell superior.
Aquest nivell de neu, més esponjada, o cavernosa, mantindria bosses d’aire que contribuirien a permetre una major moderació de la temperatura, a l’interior del matoll de neret.
Naturalment, això també té efectes més avall, en el sòl on arrela el neret. Protegit per aquest nivell –‘coixí’- de moderació tèrmica, no és tan fàcil que la temperatura del sòl atenyi valors extrems, o les temibles glaçades, que tenen efectes lesius en les arrels i, en general, en les plantes.
Així doncs, el matoll de neret innivat poc té a veure amb els prats enrasats que es cobreixen de neu.
Aquests solen trobar-se a mercè de factors ambientals, com els raigs del sol o el vent -que a l’alta muntanya sovint hi té un comport rabiüt i rampellut-, que sovint trenquen la continuïtat del mantell de neu protector, produint glaçades del sòl o per sobre, nivells de glaç confinats, per dessota de neu trasbalsada, reglaçades recurrents, etc.Canvis i oscil·lacions que, allà on hi són més habituals, solen modelar unes comunitats pratenses específiques, adaptades a condicions extremes.
Val la pena de destacar que en aquests ambients, els dels neretars, sovint hi ha una altra ericàcia, però d’hàbit i talla diferents. Les nabineres Vaccinium myrtillus són molt més baixes, d’hàbit força lax o obert, amb les tiges verdes -assimiladores- i les fulles caduques. Viuen per dessota i al sopluig de les mates de neret, o bé en espais oberts; també, sovint, per dessota dels pins, que en aquest estatge solen formar pinedes clareres, més que no boscos.
Per dessota del neret i de les nabineres, que sovint es fan en llocs molt bonyeguts, de blocs i roques colgats, no es rar que s'hi faci un estrat muscinal, clapejat o cobrint bona part del terra, com el mateix esquema recull, molses que acrediten la qualitat mollerosa, fins i tot aigualosa, en alguns períodes, d'aquests espais.
El caràcter saxícola. És saxícola -propi de les roques-, el neret? No, però qualsevol observador pot copsar un detall, en la vegetació de l’alta muntanya, força interessant: la vegetació de faneròfits, en general, arbres i arbustos, va força associada a vessants, raiguers i comellars rocosos.
Certament, la superfície de les roques sofreix importants oscil·lacions de la temperatura, però sembla que la notable capacitat per a escalfar-se fa possible la vida dels arbustos de l'alta muntanya, de creixement lent i notable longevitat.
Fixem-nos que les tarteres de blocs de pedra són un dels estatges preferits pel neret.
Aquest punt, nou, ens duria a una perllongació, no desitjable, d’aquest capítol. Avancem, no obstant, que en aquests espais, rics en badius i cataus, també s’hi produeixen alguns efectes de moderació de les temperatures.Tanquem amb una invitació: observeu que, sovint, en nivells alpins, mentre les roques són cobertes de matolls diversos, seria endebades que els arbustos propis d’aquests matolls els cerquéssim en els prats.
Hi ha dos ambients: prats enrasats, uniformes, i roques pigades o cobertes d'arbustos, rabassuts, estesos o ajaçats, ginebrons, boixeroles, etc.
Sembla que l’efecte de segellat/col·lapse, creat per les plantes cespitoses dels prats, juntament amb les difícils condicions ambientals que hi estan relacionades, no són gens favorables per a les plantes llenyoses.
(1) En la nomenclatura, crítica i revisada, del catàleg de Sáez y Aymerich: Cytisus oromediterraneus (G. López & C.E. Jarvis) Rivas Mart., T.E. Díaz, Fern. Prieto, Loidi & Penas [Genista balansae (Boiss.) Rouy subsp. europaea (G. López & C.E. Jarvis) O. Bolòs & Vigo; Cytisus balansae subsp. europaeus (G. López & C.E. Jarvis) Muñoz Garm.
Barcelona
Dibuix i text: © Romà Rigol
