Darrerament ha anat plovent i hi ha un reverdiment general, com vaig comentar a l'anterior capítol dedicat a aquest espai. Aquest d'avui vol ser-ne la continuació. Hi faré una bona arreplega, d'imatges tardorals, amb la idea de transmetre la qualitat bategant d'aquests boscos, en aquest període; però els comentaris, si n'hi ha, seran breus. Serà, doncs, un capítol d'estampes.
Som en temps de rebrotar, reverdir, sembrar i germinar. Si l'aigua, al capdavall, és un factor tan essencial en la vida de les plantes, no serà sobrer recordar que a la zona litoral la tardor és el període, clàssicament, més plujós.
Ara hi ha netedat, lluentor i pulcritud en el paisatge i en les plantes. El paisatge fa goig; però seguim sense reserves, o massa escasses, en el subsòl. Arrosseguem un dèficit de difícil esmena i serà oportú, em sembla, de no oblidar-nos-en.
☰
Estesa d'herbes tendrals, a la vora del camí. Una crucífera; potser Cardamine flexuosa With., que, ça com lla, és una herba de llisquívola puntualització taxonòmica (veure estudi de Laguna, Ferrer, etc.). ☰
Fongs, bolets, fullaca seca, fulles tendrals, fruits aterrats, plançons... l'aigua mou i remou, provoca un nou bullidor de vida.
☰
☰
Una pimpinella, potser mengívola.
☰
D'alguns bolets amb calceta no me'n fio gota i en fujo a pressa feta.
☰
Espectacular florada -masculina- de Smilax aspera L., quan, curiosament, sembla que la majoria dels peus femenins ja han fruitat; podria ser, sospito, que tot això, aquest floriment, fos menys productiu que la llufa d'un caganiu.
☰
Flors extemporànies d'arç Crataegus monogyna Jacq. L'expert en faneròfits llenyosos Jordi Roca Burón ens comenta que aquesta floració seria resultat d'una represa vital -tardoral- sobtada o intensa, que no ajustaria prou bé les diferències entre les gemmes vegetatives i les generatives. No sona gens estrany, si, com sembla, en algunes plantes -més en Rosaceae?- aquesta distinció resta pendent de factors diferents, inclosos els mesològics.
☰
Comencen fent una bola; després el barret fa com una cassola capgirada; crec que, finalment, les vores van pujant i agafa la forma d'un plateret. Potser en aquesta fase, visibles ja les làmines, s'amollen les espores.
☰
La foscor ablana.Redoltes floríferes caigudes, de brotònica. Aquesta manca de tremp suggereix, potser, poca llum i un creixent precipitat.
☰
Les finestrelles esquamoses del barret i les filagarses són molt curioses. Quan són joves, les palomes s'han comparat amb una baqueta de timbal.
☰
Visió més allunyada del poblament de l'herba que em sembla Cardamine hirsuta.
☰
Amb la cara neta, fins i tot la fullaca brilla. Plançó de Rubus ulmifolius, amb fulles ternades, tret típic de l'estadi juvenil, com podeu veure, si us vaga, en aquestes notes fil·logràfiques. ☰
En aquests mosaics s'hi veuen fulles de marfull; molts plançons de marfull; fulles seques de roure, alzina i d'altres; un bolet; fulles d'heura; glans; fruits d'arítjol; una flor, que sembla també d'arítjol ...
☰
La llum del sol creixent és ben especial. El marfull és la planta reina d'aquest camí. Aquest arbust indica sòl evolucionat, forestal, i, potser, rentat parcial dels carbonats.
☰
Crostes de líquens granulosos, d'altres esquamulosos, alguns briòfits... formen un tapís insòlit, ben fantàstic.
☰
Els tapissos de líquens semblen un bon nínxol per a Umbilicus.
☰
Trompetes o embuts -podecis- de Cladonia.
☰☰
☰
Cornus sanguinea L., una altra floració que sembla fora de temps. S'hi pot apreciar l'anell nectarífer, revoltant l'estil -l'ovari és enfondit, ínfer, i no es pot veure en la part superior de la flor. Típica flor, doncs, de dues plantes, superba manera de protegir els gèrmens de nova generació.
☰
Nova foliació, abundant, de la falguera d'alzinar Asplenium adiantum-nigrum L.
☰
Solanum chenopodioides Lam., d'Amèrica del Sud.
☰
Al clot del capçal i revoltant el costat bac de la vall, hi ha una roureda de molt difícil adscripció, de no gaire extensió, però notable en la dimensió biogeogràfica.
Sembla que es tracta d'una població principalment híbrida, que suggereix una possible ascendència dels roures Q. pubescens, Q. canariensis i Q. cerrioides.
☰
Phillyrea latifolia L.
☰
Guanyant terreny?. Temps enrera aquesta malvàcia era rara. La impressió és que Malva olbia (L.) Alef. es va fent cada cop més trobadissa. Surt en bardisses i espais oberts i frescos.
☰
Florada de romaní, labiada d'espais solellosos. Pujant al turó de les Maleses, ja fora de l'àmbit forestal i en el domini de les màquies. amb varietat d'elements arboris, arbocers, alzines, roures i pins.
☰
Spiranthes spiralis (L.) Chevall., d'un prat humit, amb joncs.
☰
Si aquests roures no em semblen que siguin martinencs Q. pubescens és, sobretot, per l'indument; no tenen la pilositat densa i heteròtrica -diversitat de tipus i formes- d'aquesta espècie, caràcter que, tot i ser caduc, és de bon rastrejar. Els roures de Reixac sovint tenen el revers glabre, de vegades glabèrrim.
☰
L'arbocer té bones aliances: amb fongs micorrícics; amb els insectes pol·linitzadors; i amb la fauna disseminadora. Un laurifoli en les màquies... no és pas gens comú, això.
☰
Barcelona
Text i fotografies: © Romà Rigol
