26 d’abril de 2022

Pels camins de Civit i Talavera (La Segarra)

Els camps de secà sembrats de cereals d'hivern, molt comuns al llarg del nostre territori, ofereixen, a la primavera, una verdor intensa i ufanosa. A l'atracció dels sembrats s'hi afegeix la de les plantes dels marges i camins, juntament amb les que, poc o molt confinades en els retallons de terra no cultivada, són exponents de la vegetació natural de la zona.
Introducció geogràfica. El llogarret de Civit, modestament acimat en un pujol que trenca les aigües de dos barrancons esborradissos, pertany a Talavera de Segarra i es troba justament enclavat al capçal de la conca de l'Ondara.
És una conca fluvial poc definida, feta d'un eixam de venetes difuses, de dimensions que permeten ser copsades a bell ull; té forma de patena o clotada oberta i està ben encatifada de conreus herbacis de secà que ara, a la primavera reviscolada, tenen una vivesa i una tendror ben agradables, molt propícies per a fer-hi passejades placèvoles, per dir-ho a la carneriana.
Hi hem vist el conreu de quatre o cinc plantes diferents. La reserva es deu al fet que les espigues dels cereals, majoritàriament encara enclaustrades, no ens permet poder aclarir, amb prou confiança, si, a més de l'ordi, també hi ha algun camp de blat.
Els cultius. Així doncs, les plantes cultivades són les següents: ordi, possiblement el més cultivat, o sigui l'ordi palmell o de dos carrells Hordeum distichon L.; pèsols farratgers Pisum sativum L.; colza Brassica napus L. varietat oleifera DC. (B. rapa var. oleifera); veces Vicia sativa L..
El pi pinyer. Que en els espais sense cultivar hi ha diversitat d'espècies arbòries: roures, pins i fruiters, és un fet comú i conegut.
Rarament aquests espais marginals corresponen enterament a la vegetació natural de la zona, que aquí seria, probablement, la roureda de roure de fulla petita. Hi ha els pins plantats, singularment pins pinyers, juntament amb els arbres de fruita que s'escampen prou bé, en especial el perelloner i l'ametller.
Els pins pinyers plantats devien ser, en d'altres temps, un complement d'aprofitament marginal.
La mateixa fila dels arbres ho confirmaria. Endebades hi cercaríem, aquí, el tipus de pi pinyer llargament estipitat, de tronc alt i  fins i tot columnar. Els pins són baixos o mitjans, també rabassuts, de capces amples i tofudes.
Aquest hàbit, més o menys aclofat, podria tenir relació amb el tipus de plantació, sobretot amb la disponibilitat d'espai. Sembla que els pins que disposen d'espai lliure al seu voltant tenen un creixement del tronc, o sigui de l'eix o guia, molt menor, mentre que les branques creixen molt més, tant en llargària com en gruixària, podent assolir, fins i tot, un gruix semblant al de la guia. D'aquesta manera es conformen els pins de brancam poderós i en nivells del tronc no gaire alts.
El campanar de la vella església puntualitza el petit i senzill llogarret de Civit de Talavera. Al carrer l'activitat és nul·la o gairebé. Hi sentim el frenètic crit, com un clapit, d'un colltort; per aquí i per allà s'arrosseguen, furtius, un o dos gatets; pel barranc s'hi mouen uns pardals; hi ha també unes veus, somortes, entre parets; res més.
El renadiu. El període de sembradura té més o menys amplitud, segons les espècies.  Els cereals d'hivern se sembren a l'octubre-novembre, però molt abans, quan al final d'estiu es moderen les condicions ambientals, es produeix la germinació del renadiu, els peus ixents de llavors que van quedar en el terreny, després de fets la sega, la collita i el rostollar.
El renadiu el trobem a les vores dels camps o, als sembrats, emergent i destacant, més avançat en el creixement, per damunt del tapís del sembrat, com veiem en aquesta imatge.
Plàntules fillolant. Aquest report és un recull de dos dies, de dos passeigs. La imatge és del 20 de març. Les herbes de molts camps es troben en fase de plàntula o filloleig; d'altres ja canonen -canoneig o encanyat- i fins i tot algunes herbes avançades ja tenen l'espiga en sarró -embolcada per la fulla bandera o superior.
En aquest fase, quan el cappare o brot principal ha llevat algunes fulles -unes 4-, emet fillols al seu voltant: al voltant del primer nus surten els nous brots, travessant la  beina o beines -extravaginals- de les primeres fulles.
Il·lustració del tipus de pi aclofat, comentat al principi. La clotada del riu Ondara està cinglada per relleus baixos i camusos.
Si els oms, perelloners, perutxes, arços i ametllers, subratllen els límits dels camps, de tant en tant hi ha, entre els camps cultivats, claps molt forruts i enflocats de pins pinyers.
Fulles que fan peu. En la fase de filloleig encara no ha emergit la tija o canya, arredossada, en estat primordial, a la base. La secció mostra les capes de beines i limbes, roscats i superposats. Si les beines tenen les vores simplement unides o escassament encavallades, els limbes, en canvi, estan molt cargolats en la prefoliació, com es veu en aquesta imatge. La vora externa de la rosca fa una volta completa; en canvi, l'altra vora, la interna, més escanyada, en fa una i mitja.
A les vores dels camins i camps hi ha dues herbes molt destacades, escassesa de varietat no gens falaguera, per cert. Fumaria officinalis L. subsp. officinalis.
Per a veure més varietat d'herbes camperoles cal visitar terrenys amb erms, camps en descans -guarets- que restauren la terra mitjançant la revegetació natural, els poblaments de plantes arvenses diverses. 
Aquí sembla que encara se segueix fent molt el goret blanc o llaurat; però el recomanat, per a millorar la diversitat biològica, és el goret verd, sense llaurar, amb herbes espontànies.
Brollar com un telescopi. En la plàntula de color bordeus hi veiem tres fulles; les beines de les dues inferiors formen, embolcant-ne d'altres, un maneguet capaç de mantenir en la plàntula una dreturança inicial. Les fulles inicials són les més externes, per l'interior de les quals en van pujant d'altres, brollant, doncs, com un telescopi.
Gagea villosa (M. Bieb.) Duby. Liliaceae. Geòfit. Característic de les comunitats de l'ordre Secalietalia. Vistos, només, uns cinc o sis peus, entre les plàntules d'un sembrat clarer, marginal.
Dia rúfol, amb algun plovineig. Pels camins més secundaris no hi trobes ningú, fora dels tudons, l'escotorit pigot, les cotxes... Pels principals tampoc, gairebé ningú, algun veí de pas, tres escopeters desvagats, amb canilla frissosa...
Plàntules amb els grans i les arrels seminals; no han llevat encara les arrels adventícies.
Un emissor fototròpic. Una plàntula més avançada, amb algunes arrels secundàries, caulògenes -adventícies-, naixents a la base de la beina de la primera fulla -el coleòptil. La tigeta que connecta el gra amb el primer nus, despullada en aquesta imatge, hi ha qui la considera un rizoma; suposem que és l'epicòtil. Aquest tram és més o menys llarg, depenent de la fondària on germina la llavor. És, doncs, el brotet inicial, caduc, que, a manera de llançadora, situa la plàntula a prop de la superfície, car de la humitat superficial en depenen, especialment, aquestes herbes anuals.
Fins aquí el recull de la primera diada. Diumenge 20 de març de 2022.
Perelloner Pyrus spinosa Forsk., arbre molt espinós, de flors aplegades en pomells, molt característic de marges i camins.
L'augment del cultiu de colza, oleaginosa molt productiva, és un notable fenomen que no valorem, fora de constatar que, efectivament, s'estén com taca d'oli.
Scandix pecten-veneris L. fa uns aplecs de fruits que poden evocar una pintella de pues llargues, tal com indica el nom específic linneà.
Estenall compacte d'una altra crucífera, l'allenca Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande. Nova citació per a la quadrícula UTM CG60.
Tot i trobar-se, encara, en l'estadi de plàntula i filloleig, a la base ja s'hi troben els esbossos de les espigues, prefigurades de bell antuvi. Creixen i es conformen a compte de l'activitat intensa dels limbes de les primeres fulles; la darrera maduració, a compte sobretot de la darrera fulla, que li fa de sarró, dita fulla bandera, es fa finalment al defora, en exposició a l'aire i el sol.
Si dèiem, al principi, que la vegetació presenta un gradient, en esguard del grau d'afectació: camps de cultiu; vorals, marges i camins; erms; espais oberts en el domini de la vegetació 'natural' i mostres esparses d'aquest domini -rouredes-, Astragalus incanus L. correspon al penúltim graó d'aquesta sèrie, matolls, clarianes i pastures de l'entorn de les rouredes.
Un amic, expert en flora, ens suggereix que es tracta d’aquesta espècie, no de l’herba de Sant Llorenç A. monspessulanus, com nosaltres havíem suposat, amb injustificada lleugeresa. Ultra la coloració de les flors, el nombre de folíols i la pilositat en faciliten la discriminació. El nom estaca-rossí indicaria confiança en l’ancoratge d’aquest camèfit, o sigui, presumiblement, possessió d’una bona arrel.
Espigots densos i amples d'estròbils masculins de Pinus halepensis Miller.
Camí de baixada a la clotada. Al fons, Talavera. No és aquest el nostre camí, sinó que no ens resistim a fer-ne un tastet, en alguns brancs del nostre, que ben sovint resulten profitosos.
Orelletes i alçacoll. A la base del limbe hi ha dues expansions estretes, abraçadores, anomenades convencionalment aurícules, o sigui orelletes. Entre les aurícules i la lígula, que és la pestanya membranosa que abraça parcialment, a la manera d'un alçacoll, la següent fulla o la canya, en la planta ja canonada, l'eix restaria del tot protegit i tancat i la planta s'estalviaria, així, els riscos de possibles floridures associades a l'aigua que s'hi pogués escolar; també s'ha dit que la lígula podria tenir un paper facilitador o lubricant, en el pas, per l'interior de les beines, de l'espiga ascendent.
Aquesta planta, d'un color verd apagat, una mica grisenc, possiblement per l'abundant pubescència, entapissa a clapes una part del camí. Podria ser Paronychia? No podem per ara passar d'aquí.
Estrafer la festejada. En una imatge ben típica, que suggereix una mena de 'solidaritat enigmàtica', són molt comunes i abundants, en les vores dels camps, les gramínies -Poaceae- silvestres que tenen, sobretot abans de la floració, força semblança amb les conreades.
Com en aquest cas, un estenall dens d'estripa-sacs Bromus diandrus Roth., de beines tancades i limbes força amples.
Però dit així potser resulta massa enganyós; la mateixa tria de determinades espècies, en els conreus, sol portar associades un elenc de plantes semblants. Per exemple, entre d'altres mecanismes, per l'anomenada contaminació de llavors, és a dir, llavors de plantes arvenses infiltrades entre les de sembradura. Alguns noms populars, com ara civada borda o blat de formiga, són prou indicadors de la semblança que comentem.
Ja el vam veure a Castellfollit del Boix i aleshores dubtàvem si seria el moreu Vicia narbonensis o bé un tipus de pesolera.
Ja ho donem per fet: és una varietat afil·la de pèsol de secà o farratger Pisum sativum L.
La imatge de detall mostra els filaments compostos o circells volubles, modificacions extremes de les fulles, reduïdes finalment a aquests filaments i als orellons basals, les estípules, amb les venetes ben dibuixades i dentetes sinuoses en la part inferior de la làmina.
Per la boixa no passaràs, quan la cuixa massa carregaràs. Hi ha, en un camí secundari, abundor de caus d'abelles terreres. Atrafegades, se'n veuen per aquí i per allà, encauant-s'hi i sortint-ne, sense parar.
Lithospermum arvense L.
Un camp diferent, de veces Vicia sativa L.
Fulletes plurifoliolades, amb circells volubles; en la prefoliació els folíols estan plegats al llarg, com un sobre; en el marge hi ha ordi barrejat, ja espigat o en sarró.
Ordi palmell o de dos carrells Hordeum distichon, l'ordi cerveser, segurament el cereal més cultivat a casa nostra. La formació dels gàmetes es produeix quan l'espiga ja és al defora. Són les primeres espigues d'enguany, del 15 d'abril, però, ultra la formació dels gàmetes, hi haurà la fecundació, la formació del gra, la maduració estival...un procés iniciat a la tardor que culmina a l'estiu.
Passem per una clota enaiguada, un mulladiu sollat on hi destaquen una parella de nogueres i aquest botó d'or coent, exuberant, de fulla carnosa i setinada: Ranunculus sceleratus L., nou per a la quadrícula UTM CG60. 
Resum de retorn. A l'ample camí de Talavera iniciem el retorn a Civit. A guisa de resum: hi ha zones on s'hi ha practicat el monocultiu de l'ordi; sembla que el cultiu de lleguminoses pot ser molt favorable per a rectificar els desequilibris del monocultiu cerealista. D'altra banda, la colza, recognoscible d'una hora lluny, pel groc llampant de les flors, ocupa cada cop més superfície.
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol