Durant l'epidèmia vam fer un capítol sobre les flors de la vinya, però en una vinya de marge de jardí. El d'avui és necessàriament molt semblant; teníem pendent de veure les flors de la vinya, però en els ceps d'un vinyet.
El reportatge el vam fer en unes vinyes de Parés Baltà, molt a prop del poblet de Pacs i a prop també de Vilafranca, el cap de la comarca vinyatera. Agraïm a Eva Salcedo i als altres membres del celler, sempre impecablement gentils, que ens hagin permès voltar pels vinyets i prendre les fotografies dels raïms florits.
Com que sobre les flors de Vitis vinifera ja ens vam esplaiar qui-sap-lo, en aquell capítol, avui hi afegirem molt poca cosa més, fora del reportatge fotogràfic.
Es diu que els peus masculins de la vinya tenen dues menes de flors, unes que només duen l'androceu i d'altres que, a més, duen gineceu rudimentari, vestigial o malreeixit; però que algunes flors, ocasionalment, poden arribar a fruitar i granar; sembla que una mutació d'aquests peus masculins hauria donat peus amb flors completes, hermafrodites. Serien, doncs, aquests peus amb flors hermafrodites, més productius, els que els nostres ancestres haurien triat, per a cultivar i produir raïm. Si més no, és el que se sol dir; i és força versemblant. En qualsevol cas, el punt a destacar és aquest: en les vinyes silvestres hi hauria peus de flors unisexuals o pseudohermafrodites; la vinya de conreu, en canvi, té flors hermafrodites que, principalment, s'autofecunden, i ho fan, pel que sembla, quan encara estan cofades, o sigui cobertes per la corol·la caliptriforme, de pètals concrescents.
Ja en vàrem parlar en aquest capítol:
Així doncs, en aquest capítol no fem sinó complementar amb més fotografies el mateix fenomen.
A la fotografia, raïm florit de la varietat Cabernet Sauvignon.
☰
"Éstas son verdes, pequeñas, hermafroditas, pentámeras, actinomorfas. El cáliz es pequeño, cupuliforme, con 5 sépalos unidos. La corola, o capucha, tiene 5 pétalos verdes pequeños, aplanados, apicalmente unidos formando la caliptra, que se desprende desde la base en la antesis, empujada por los estambres. Androceo con 5 estambres libres opuestos a los pétalos. Anteras con tecas 2-loculadas, de dehiscencia longitudinal. Disco anular con cinco nectarios amarillos más o menos soldados al ovario y alternando con los estambres. Pistilo 1, con el ovario súpero, 2-loculado y 2-carpelado. La placentación es axilar, con 1-2 óvulos anátropos en cada lóculo. El estilo es corto; el estigma discoideo o capitado. Fruto baya (con piel delgada, mesocarpo y endocarpo carnosos). Semillas con embrión recto y endosperma abundante (19) (figura, pág. 110)"
https://bdigital.uncu.edu.ar/objetos_digitales/3058/luquez-agrarias34-1.pdf
Aquesta descripció ens va semblar ben ajustada. Remarquem, però, que l'autor qualifica el calze de 'cupuliforme'; l'autor de 'Flora iberica', en canvi, el considera 'cotilomorfo', o sigui com una còtila, una petita conquilla o escudella. Contradicció manifesta. Creiem que la forma de cúpula correspon al receptacle.
Les flors, verdenques, no són gaire vistents; tenen, però, alguns atributs: una flaire especial -que vagament associem a possible dipterofília- i disc nectarífer -si bé possiblement sigui merament vestigial-, que indicarien possible ascendència de pol·linització per insectes.
☰
Com sabeu, la vinya silvestre Vitis sylvestris, autòcton d'algunes velles regions de l'actual àmbit europeu i encara persistent, segons el que es diu, en sots i barrancs de moltes regions ibèriques, té les flors unisexuals i en peus diferents; és dioic.
☰
En aquesta imatge hi veiem unes flors amb els filaments corbats, fent un arc, amb les anteres agrupades a la part superior, empenyent la corol·la llevadissa -caliptra- cap amunt; altres flors ja els tenen estesos, oberts; també n'hi ha que, més avançades, ja els tenen retrets i marcits.
☰
L'aproximació permet apreciar les diferents fases suara descrites. Comprovem que la fecundació és general i possiblement s'esdevé abans de la lleva de la caliptra, de manera que hi hauria clistogàmia, potser generalitzada.
☰
Aquesta varietat autòctona i tradicional -diuen que en d'altres temps el Bages n'anava ple- sembla que va més endarrerida.
Flors descofades i flors encara cofades.
Les flors tancades –cofades- tenen forma de pebrotet, vist pel cul, amb cinc bonys lleus.
Al dessota dels bonys de la corol·la hi ha les anteres dels cinc estams.
Quan madura l’androceu, al dedins de la cofa, la flor s’autofecunda i els estams, acrescents, empenyen, cap amunt i cap als costats, amb l’arc turgent dels filaments, la corol·la, sovint anomenada caliptra –cogulla, caputxa-, precisament per aquesta qualitat llevadissa, característica de Vitis.
Descofada la flor, els filaments, alliberats, es bleguen cap enfora i, podria ser, així com passa en moltes umbel·líferes, que una flor que, havent perdut ja la cogulla però que no hagués estat encara fecundada, ho sigui ara per l’antera, encara fèrtil, d’una flor veïna, fenomen que en fitologia s’anomena geitonogàmia.
No deu ser pas endebades que els estams de les Umbelliferae i Vitaceae siguin tan vincladissos.
☰
Algunes flors, ja descofades, es veuen ben fresques encara. Estigma en forma de borla, papil·lós, de color cremós, com les mateixes anteres.
Si les flors de les vinyes tinguessin pol·linització encreuada, no sembla que fos possible mantenir el caràcter propi de cada varietat.
☰
La productivitat de flors i fruits de la vinya és vertiginosa; qui sap si els ocells i la seva demanadissa de fruita no hi han tingut algun paper, en l'afaiçonament d'aquest caràcter.
Val a dir que panses i bagots del setembre poden ser un preciós ajut per a flassaders i grives viatgers, quan amb l'esforç de la migració es queden sense gaire buf.
☰
Aquest raïm de la varietat sumoll es veu molt llarguerut.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
