9 d’octubre del 2022

No fructifica la nyàmera Helianthus tuberosus L.?

Helianthus tuberosus L. Asteraceae. Heliantheae. Geophyta. Natural de Canadà. Naturalitzat. Catalogat com a invasor.
Helianthus tuberosus és prou conegut, comú i abundant, sobretot al llarg de les riberes i codolars d’alguns rius. Aquesta asteràcia fa uns tubercles carnosos, refetons, comestibles. Per aquest motiu, per ser una menja apreciable, tot i que poc consumida, sembla que el seu cultiu als horts es manté viu i fins i tot va guanyant arrelament i nous adeptes.
És una planta al·lòctona, natural del Canadà, plantada tant com a ornamental com a hortícola. A partir dels horts s’ha anat naturalitzant, per riberes, marges de sèquies, regalls i altres espais semblants, molt humits i ruderals. De talla i florada espectacular, forma, al temps de la florida, grans taques de color groc molt viu, visibles i recognoscibles a força distància.
A l’estil i manera de la canya, la nyàmera es dispersa per fragments hipogeus, rizomes i tubercles.
Emmarcament. 6.10.2022. S’observen més d’una vintena de capítols pansits, plegats tots d’una mateixa estesa, del riu Ripoll (Sabadell). Els capítols són tan grossos i els fruits tan foscos, que la simple inspecció in situ, feta a bell ull, desarticulant-los amb els dits, permet comprovar que els fruits, les cípseles, hi són absents –nul·les- o molt escasses.
Examinats al detall, posteriorment, comprovem que: les flors presenten un grau de desenvolupament dels ovaris divers, en uns casos nul, sense que afectin cap mena d’inflor, mentre que en d’altres ja conformen la figura angulosa i cantelluda pròpia dels fruits, però, malgrat això, es mantenen esblaimats com en la fase floral -antesi-, sense pigmentació, i no tenen cap dels atributs dels aquenis; la majoria de capítols no duen cap fruit; però n’hi ha que en duen un o dos, tant per la part mitjana del capítol com per la més externa; destaquen molt pel color, gris fosc, però aquests aquenis, malgrat fer la fila d'una petita pipa, no tenen encara la consistència endurida, pròpia d'un fruit madur.
En tots els fruits observats, la clova de l’aqueni, el pericarpi, es manté encara elàstic, i la llavor és molt suculenta, fresca, d’una blanesa visceral.
Naturalment, amb aquestes observacions queda sense precisar la potencialitat dels fruits. Estan encara immadurs però més endavant podrien acabar assolint la maduresa? Podria ser, però aquest punt queda pendent de comprovació i, val a dir, això semblaria una fructificació aparentment molt postergada.
Valoració. Sembla que en Helianthus les flors serien autoincompatibles; necessitarien, doncs, ser pol·linitzades per pol·len aliè, provinent de flors d’altres peus.
L’estil vital de la planta, basat principalment en la propagació vegetativa, potser faria que la diversitat genètica de les poblacions no tingués prou variació per a fer possible la reproducció sexual.
Si, a més de l’autoincompatibilitat de les flors de Helianthus tuberosus, considerem que l’entitat taxonòmica de les plantes ornamentals i hortícoles no sempre és prou clara i hi afegim que, segons es diu, la nyàmera es pot hibridar amb d’altres espècies, donant híbrids tinguts per estèrils (vegeu ‘Flora Iberica’, vol. XVI, segona part, pàgina 2184), podria ser que la nyàmera fos, tal com suggereixen les observacions reportades, predominantment infèrtil.
Això no deixaria de cridar l'atenció, si considerem quina despesa no representa la formació completa dels capítols, les corones grogues i els flòsculs i, a més, la gran producció de pol·len, conspícua a bell ull.
☰
"En nuestras latitudes las semillas no suelen llegar a madurar, por lo que la reproducción tiene lugar de manera vegetativa por medio de tubérculos"
☰
Estenall de nyàmera a la riba del riu Ripoll, a l'altura de Sant Vicenç de Jonqueres, a Sabadell.
Sobre el potencial invasor d'aquesta planta us recomanem la lectura del document que hem enllaçat al primer paràgraf.
Evidentment, la gran talla de la planta i dels capítols, l'abundor de peus i la intensitat cromàtica de les flors, fan que la planta no passi desapercebuda al temps de la floració.
☰
Els aspectes vegetatius també són força característics, sobretot per la qualitat aspriua de la fulla, la qualitat del color, d'un verd una mica apagat, i la venació oberta, clarera.
☰
Capítol de coloració bigarrada, pel contrast entre el bru rogenc de les anteres i el groc viu de les lígules, corol·les i estils.
Fora d'algunes flors perifèriques, la majoria es troben en fase masculina, amb els estils inserts a l'androceu coalescent, en tub, o, en els que ja han eixit al defora, mantenint les dues rametes estilars encara juntes.
☰
L'antesi proteràndrica dels flòsculs de les asteràcies. Les anteres connates duen uns apèndixs triangulars a l'extrem, connivents i encaixats, com els triangles de la closca badadissa  d'un observatori astronòmic; entre les juntes d'aquestes peces ja hi traspua el pol·len, vessat a l'interior del tub -anteres de teques introrses, fase masculina-; l'estil acrescent s'eleva pel dedins del tub estaminal, fent l'arreplega del pol·len mitjançant els pelets enganxosos de la cara dorsal, a la manera d'un raspallet -escòpula, presentació del pol·len, fase masculina-; posteriorment les dues rametes estilars se separen i s'enrosquen cap a fora, mostrant, ara, a la part superior, la cara interna de les rametes, on hi ha els estigmes receptius -fase femenina.
Tot semblaria preparat, oi?, per a culminar el procés generatiu.
☰
Secció d'un capítol que permet veure: el receptacle convex, amb el cor medul·lós o esponjós; als entrepeus de les flors, les pàlees, molt característiques, en especial per l'expansió dorsal, a la manera d'una ala.
Les flors perifèriques, les lígules, són caduques; es marceixen aviat i cauen, quan encara alguns flòsculs del centre de l'aplec estan ben florits.
☰
Part d'un flòscul o flor tubulosa. Entre l'ovari i la corol·la hi ha una estrangulació molt marcada.
☰
Tal com hem comentat, la majoria de capítols no duen fruits, però alguns en duen 1 o 2, a tot estirar.
D'acord amb la manera d'expressar-se de l'autor de l'article dedicat a aquesta espècie, en el llibre de Sanz Elorza i altres, les flors no semblen pas estèrils, però no arriben a fruitar o ho fan rarament.
☰
La flor epígina sembla satisfer a la perfecció la necessitat de separar els antofil·les fèrtils dels estèrils.
Tant és així que aquest fruit, d'aparença madura, encara duu la llarga cofa de la corol·la, pansida i decolorada.
Coronat per un vil·là poc desenvolupat, reduït a uns pocs apèndixs esquamosos, el fruit de la nyàmera no exhibeix cap mecanisme de dispersió, fora de l'atracció de la mateixa pipa.
Sembla prou coherent que els capítols de fruits menjats i disseminats pels ocells siguin voluminosos, d'acord amb la seva talla i volum, que exigeixen peduncles i tiges florals resistents.
☰
Aqueni o cípsela. Com la pipa del gira-sol, l'aqueni no porta cap mena d'aparell de dispersió. Alguns pelets antrorsos, a la part superior.
Insistim en aquest punt: malgrat l'aparença, aquests aquenis no estan encara madurs ni endurits.
☰
A diferència de la majoria de cípseles, aquí, com en la pipa de gira-sol, no hi ha adherència entre el pericarpi i la llavor. S'hi aprecien les diferents capes del pericarpi i l'embolcall o tegument extern de la llavor.
☰
Llavor, sense la pela o tegument, amb la línia longitudinal que esmitja la parella de cotilèdons.
Tot té una blanesa i suculència pròpia de la immaduresa.
☰
Els cotilèdons separats deixen veure, minúscula i encuixada a l'entreforc, la plúmula o gèmmula de l'embrió.
☰
Resum. Helianthus tuberosus fa flors d'aspecte benreeixit, portadores d'abundant pol·len.
A l'interior dels capítols hi abunden alguns insectes petits, no determinats. En canvi, no hi hem vist, al voltant de les flors, gaires insectes dels que, habitualment, solen recaptar pol·len i nèctar.
En els capítols pansits no s'hi troben fruits; només, en alguns, un o dos, ben vistents, entre els ovaris blancs dels flòsculs, pel to gris fosc.
Però aquests fruits són tendres i blans, no pas endurits.
☰
Sabadell
Text i fotografies: Romà Rigol
Publicat per
Etiquetes: , ,