En aquest capítol hi recollim una galeria d'imatges del pèsol de secà o proteaginós, de plantes en diferent estadi de creixent, de les més petites a les florides. S'anomenen proteaginoses les lleguminoses riques en proteïnes -sembla un terme d'agronomia. No és una planta que coneguem; amb el títol ja hi hem volgut suggerir que hi afegirem molt poc a la galeria de fotografies, per bé que, efectivament, sempre hi ha algunes consideracions a fer.
Vegem-les, doncs, abans de les imatges.
☰
Castellfollit del Boix (El Bages). 20.2.22. Plàntules de pèsol de secà. Els gresos s'engrunen i donen granets de sorra, component que ajuda a estructurar el sòl. Diuen que el terreny molt argilós o pesat no és gaire adequat per al pèsol.
Sembla que en àrees de la Catalunya central -que nosaltres sapiguem- on el conreu de l'ordi hi ha estat, durant molt de temps, molt predominant i fins i tot exclusiu, s'hi van veient, en els darrers anys, camps cultivats de pèsols de secà, sempre en l'entorn de predomini del cereal. L'augment de les rotacions amb lleguminoses sembla tenir relació amb les directives i els ajuts de la política agrària comunitària (PAC).
☰
En primer terme, camp de pèsols. Castellfollit del Boix. 20.2.22.
El cultiu del pèsol cal emmarcar-lo en la necessitat d'evitar o rectificar els inconvenients propis del restoble i del cultiu reiterat de cereals, desaconsellat quan es depassen un determinat nombre d'anyades.
Les recomanacions de les directives de la Política Agrària Comunitària (PAC) s'orienten a afavorir les rotacions en els cultius.
Les lleguminoses i el guaret serien les alternatives més aconsellables com a precedents o rotació dels cereals, en territori de tendència seca; per exemple, alternant lleguminosa entre dos cereals i goretant a la quarta anyada.
☰
A l'esquerra, camp de pèsols, a prop de Civit, a la capçalera del riu Ondara (La Segarra). 15.4.2022.
Amb les esmenes edàfiques que fan les lleguminoses cultivades -aportació natural de nitrogen-, potser s'evita la necessitat de goretar, deixar la terra en descans per a rehabilitar-la.
Fora que a la terra hi hagi escassesa dels bacteris que concorren a les arrels de les lleguminoses. En aquest cas possiblement calgui goretar.
☰
El mateix camp de més a prop. Pèsols o pesolera Pisum sativum L, varietat de secà afil·le o subafil·le.
Si, com sembla i és criteri força acceptat, goretar és un sistema òptim per a recuperar terres amb els nutrients molt empobrits o exhaurits, la realitat és que hi ha grans extensions conreades sense que s'hi vegin els claps bigarrats dels camps en guaret.
Que la pràctica del guaret es considera beneficiosa, en general i en especial per a rectificar la pobresa biològica en el territori agrícola, ho subratlla el fet que estigui subvencionat per la comunitat europea.
☰
Observant el camp anterior, però ara ja florit, en un altre dia, a principis de maig, en el marc de l'activitat de camp de l'ADENC. Observeu-hi el relligat establert pels filaments foliars. 7.5.2022.
Si es deixa una part del terrer de propietat en guaret o cultivada de lleguminoses, el propietari es pot acollir a ajuts concedits a l'anomenada superfície d'interès ecològic (SIE), però cal que no utilitzi els productes fitosanitaris convencionals.
El cultiu del pèsol de secà tindria, pel que hem llegit, alguns avantatges interessants: un cicle semblant al dels cereals i unes operacions també semblants que permetrien l'ús de la mateixa maquinària, sembradora i collitadora, en els dos cultius.
☰
El pèsol de secà és una planta baixa i això pot dificultar-ne la recol·lecció, sobretot per la tendència a l'ajagut. S'han seleccionat varietats amb circells, perquè les plantes s'entortolliguen, elles amb elles, i així cauen menys i es facilita la tallada (hi ha pentinadores que alcen la planta abans del tall).
☰
Plàntules, a mitjan de febrer. Aquesta varietat és afil·le, no té fulles. Les làmines són els orellons o estípules.
Les fulles han quedat reduïdes a circells. Si la fulla composta té (2)3 parells de folíols, cadascuna donarà (5)7 circells, els aparionats més el terminal. Amb una volubilitat tan agermanada, els circells tenen tendència a cargolar-se entre ells.
☰
Sense rostollar. Plantes més avançades, del 15 d'abril, a la Segarra.
La imatge permet veure que s'hi va fer sembra directa, sense rostollar. Els canons secs de l'anyada passada podrien ajudar a mantenir elevades les plantes.
☰
El 7 de maig les pesoleres dels camps de Civit-Talavera ja estaven florides. Observeu-hi el garbuix dels circells entortolligats.
Flors blanques, amb les venetes marcades, de tonalitat verdenca. Estendard bilobat, amb una escotadura al centre.
☰
Les estípules són sèssils, de base ampla, amb bona part del marge enter, irregularment dentades a la part inferior; làmina carnoseta, una mica glauca, amb les venetes ben marcades, finament esbrancades. Observeu-hi com les de darrer ordre, o distals, es relliguen i s'enxarxen, a prop de la vora -nervació de tendència broquidòdroma.
☰
Abans de desplegar-se les flors tenen un to cremós. Quilla inclosa a l'interior de la parella d'ales. Estendard àmpliament desplegat, en forma de vano, a la manera de cua de gall de bosc. Possiblement aquestes flors siguin autocompatibles -autogàmia-; sempre s'hi podria comptar, però, una part de pol·linització per insectes.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
