12 de maig de 2022

Flors de Rosa pimpinellifolia L. subsp. myriacantha (DC.) Bolòs i Vigo

Capítol que recull, simplement i sense considerar-ne els detalls, la floració d'aquest roser, prou conspícua i atractiva com perquè no vulguem deixar-la passar.
Perquè les flors passen i algunes són molt passadores, de manera que són moltes les plantes, de tota mena, que no veiem florides durant alguns o molts anys. Cal ser al lloc i al moment adequat; i això no sol passar en els hàbitats que no solem visitar, que no ens queden propers, etc.
Però això és l'essència mateixa de la natura; res no es detura. La nascència i la renascència sovint ens sorprèn, com si res no hi hagués que les anticipi.
Els dos noms són de Linné. Si el nom R. spinosissima el va publicar abans (1753) que l'altre (1759), hauria, versemblantment, de tenir prioritat.
El nom R. myriacantha és de De Candolle, de publicació de 1805.
Així doncs, els botànics Bolòs i Vigo potser van considerar, quan van publicar al butlletí de la ICHN la seva combinació, que el tàxon de l'àmbit català és assimilable al de De Candolle, però amb categoria taxonòmica subordinada al linneà.
Talla baixa i rizomes. Els roser espinosíssim és baixet; fa entre 20 i 50(100) cm (Flora dels PC).
Segons els autors de 'Flora Iberica' aquest roser fa 'rizomes estolonífers'.
Precisament el peu que vam veure presentava -vegeu-ho a la foto- llucs diversos, baixets i una mica separats, sospitosos justament de pertànyer a un mateix peu que tingués les tiges soterrades.
Aquests brots eren baixos però estaven en flor.
Els pètals tenen un color blanc amb tons crema molt lleus, que li donen un aspecte delicat, molt atractiu.
Les flors són flairoses; la fragància és suau, molt agradable, una mica afruitada. No és d'intensitat embafadora ni dolcenca en excés.
Un tret molt característic d'aquest roser, possiblement el més conspicu, és l'abundor d'agullons i espines, de mida i gruix diversos, que li donen, a les tiges, un aspecte molt eriçat.
El roser el vam trobar cap a quarts d'una, en el marc d'una passejada amb l'ADENC per la Segarra, ambientada sense interrupció amb el cant dels rossinyols, abundants. Gràcies a tots els amics de l'ADENC, per la companyia, l'interès i les aportacions. Fotografia: © Mireia Calvet.
Potser direu: quarts d'una? Cal fixar-se en l'hora? Només és perquè ens demanem si les flors dels rosers tenen rellotge, pel que fa a l'olor. Sospitem que no, però caldria comprovar-ho. 
Text i fotografies: © Romà Rigol