21 d’abril de 2022

Un exemple de clandestinitat: Fritillaria pyrenaica L. subsp. boissieri (Costa) Vigo et Valdés a les muntanyes d'Ordal

Com vam veure al capítol anterior, al tossal del Roc de Forellac hi vam fer un estudi botànic local i intensiu. Aquest tipus d'estudi permet fer-se una bona idea de la fenomenologia de les plantes, punt d'especial interès en la bulbosa que ens ocupa avui.
Perquè la fritil·lària mai no la vam poder copsar, al llarg dels anys de la campanya d'estudi; l'havíem vist només un cop, però en una visita anterior, de manera que sabíem que possiblement la planta hi era present, però oculta, al dedins del terra.
Clandestinitat. El caràcter críptic de moltes bulboses és conegut. Aquesta liliàcia es va mantenir oculta, pel cap baix, durant uns cinc anys, possiblement encara més. Si una planta no s'expressa a l'exterior, és natural suposar que les condicions ambientals no li deuen ser favorables, però això no passa de ser un supòsit; hi ha altres aspectes, és clar, que podrien exercir un determinat control sobre el desvetllament de les gemmes soterrades.
Ens limitem a deixar-ne constància i a consignar-ne la presència, atès que és una planta més aviat rara que no s'ha citat de cap punt d'aquesta quadrícula UTM.
Fritillaria pyrenaica L. subsp. boissieri (Costa) Vigo et Valdés. Terraprim dolomític, amb predomini de briòfits, geòfits i teròfits. Inclinació molt moderada, cap al nord. Roc de Forellac, muntanyes d'Ordal. Alt Penedès/Baix Llobregat. UTM DF08. 9.4.2022.
Fritillaria pyrenaica L. subsp. boissieri (Costa) Vigo et Valdés. Geòfit. Liliaceae.
Ecologia. És un espai obert i rocós, amb abundor de peus de l'orquídia Orchis morio L., pauciflors, de desenvolupament sovint esquifit, i plantes com ara Dipcadi, Ranunculus gramineus i Anthericum liliago.
L'espai suggereix la concurrència de bromes hivernals que humitejarien sovint el sòl, per condensació. En bulboses de floració protovernal, aquesta humitat tardoral i hivernal pot tenir molta importància, perquè permetria un major desenvolupament dels bulbs, que estiguin més grassos i millor preparats per a llevar la part aèria de temporada.
Nomenclatura. Que les flores consignin les plantes amb diferents noms, no és pas novetat. En la majoria de casos no tenim recursos per a saber quin és el nom científic més fonamentat, acreditat o recomanable.
Per això mateix ens limitem a observar que aquesta liliàcia consta amb tres noms diferents en les tres flores de referència, 'Flora manual dels Països Catalans', 'Flora dels Països Catalans' i 'Flora Iberica', respectivament:
    • Fritillaria pyrenaica L. subsp. boissieri (A.C. Costa) Vigo et Valdés.
    • Fritillaria nigra Mill. subsp. boissieri (A.C. Costa) O. Bolòs, J. Vigo, R.M. Masalles & J.M. Ninot.
    • Fritillaria lusitanica Wikström.
Aquest darrer nom, la fritil·lària de Portugal del suec Wikström, és el que consta, també, a 'Flora Europaea', vol. 5, pàg. 33. 
'Flora Europaea'. Vol. 5. Tutin et al. © Cambridge University Press 1980.
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol